dissabte, 7 de gener del 2017

Oblidar les paraules

                        

                            La filòsofa Marina Garcés defensa pensar davant una vida que fa mal. / PERE TORDERA
                                               
          "Fora de classe" (textos de filosofia de guerrilla, per Marina Garcés). Pàg. 17.

Marina Garcés, en aquest llibre, "Fora de classe (textos de filosofia de guerrilla)", cita una frase del "Zhuang Zi", un dels llibres fonamentals del Taoisme xinés, segons diu ella. És la següent: "Busco un home que hagi oblidad les paraules per poder parlar amb ell". Ara vosaltres, com també jo, pensarem que sembla un despropòsit parlar amb una persona que ha oblidad les paraules. Si parlar és parlar amb paraules, l'interlocutor, que les ha oblidades totes, ni comprendrà el significat de les nostres ni tindrà manera lingüística alguna de conversar amb nosaltres, fora dels gestos.

                                                Resultat d'imatges de "Zhuang Zi",


Desprès, però, de reflexionar una mica, vaig pensar que es referia al "significat" , el significat convencional de les tals paraules. El significat vulgar que hem assimilat en l'ambient social en que vivim. Les vulgaritats i originalitats deformadores, les ideologies (conscients o inconscients) amb que ens bombardegem diàriament entre tots tots els dies, ben lluny de representar la realitats dels fets. En el nostre cervell, els significats de les paraules apreses deformen la realitat, la encobreixen i ens fan creure un món fals. Per això  el xinés autor del text diu que no pot parlar amb una persona que no haja oblidat les paraules, perquè les paraules d'un i de l'altre signifiquen pensaments diferents, i funcionen de manera diferent. Un entén de l'altre el que ja té en el cap quan ou cada paraula. 

El xinés parla de mentalitat, de manera d'entendre el món. Si nosaltres tenim dificultat en comprendre'l, segurament és perque no hem oblidat les paraules que usem tots els dies, amb el significat que porten enganxat. 

"Busco un home que hagi oblidat les paraules (el significat de les paraules mentideres i falses de la societat en què viu) per poder parlar amb ell amb paraules genuínes..."

Quines paraules? pense jo:

"Les paraules com a tribuna i com a gàbia; això era el que calia oblidar per poder parlar, per poder parlar-nos. Com ara"...(pag.18)

     "...Avui,  a la nostra societat, les paraules semblen circular lliurement, però ens acaben atrapant. Ens atrapen els clixés: maneres estereotipades de dir la realitat, de referir-nos al que passa i de valorar l'actualitat, sentències simplificadores que anem passant de boca en boca, des de bon matí...ibidem" etc. ... Ens atrapa, també, l'ànsia de comunicació. Si no hi ha activitat comunicativa, deixem d'escoltar ... La comunicació, així, es torna una activitat buida que només demana més i més comunicació.

     "Saturats de clixés i d'activitat comunicativa, deixem de parlar. Parlar és interrompre el soroll i trobar aquella paraula que realment necessito" (ibidem, p. 18).

------                             ------                                 ------                                    ------

           Ara dic jo: "Nos comen el coco" amb ideologies expressament elaborades per dirigir-nos en benefici dels seus interessos.

==============================================================

Fora de classe (Radicalisme il·lustrat, pg. 27-28): "La il·lustració moderna no és només un combat de la raó contra la fe, i de la ciència contra la religió. Molt més profundament que això, és una aposta per portar la llum al món. És a dir, per fer-nos capaços de captar la intel·ligibilitat de la naturalesa i de la nostra acció sense dependre de la mirada de Déu. La qüestió no és defensar el racionalisme científic sinó l'autonomia de l'experiència humana, que se sap parcial, finita i precària."








3 comentaris:

Unknown ha dit...

Propose oblidar paraules i expressions com ara: "recursos humans", "dany col·lateral", "competitiu", "pàtria" o fins i tot la paraula "amor".
Caldria restituir el seu significat, no?

Salut!

Rais ha dit...

En aquestes expressions, com en altres més o menys semblants, el significat és una convenció sobre quelcom trampós, que podem dir "fals". En aquest sentit sustituir-les pel seu ssignificat genuí hauria de ser un poc complex, perque seria llarg explicar les derivecions mentals i socials que s'han produït per aplegar a aquesta situació

Pura Peiró Bertomeu ha dit...

Propose oblidar l'expressió tan repetida últimament i tan casposa com "unidad de España" per lligar el text d'Oblidar les paraules amb l'últim que has publicat sobre el nacionalisme espanyol del psoe.