dimecres, 15 de juliol del 2009

Disbarats (dedicat a Oliva)

- Has vist? Pareix que estiguen fent més amples les voreres del passeig, com les de l’altre costat.

- Ja ho he vist, ja. Què no serà prou ample el frau d’enmig? Sembla com si la intenció fora que voreres i passeig es feren la competència, que les voreres robaren els passejants al passeig o fer tres passejos en un.

- En tot cas, serà per millorar l’estètica.

- Millorar l’estètica, dius? No serà també per a que la gent puga aturar-se davant dels aparadors dels establiments comercials sense produir retencions i embussos? I per a les terrasses de les cafeteries? I, amb això, fer diners per al poble? Perquè segur que s’establiran més comerços gràcies a les voreres amples.

- D’acord. No cap dubte.

- Ara bé, si s’eixamplen les voreres, se suprimiran bona cosa de llocs d’aparcament, més encara si s’executa el projecte de suprimir el parking al cantó de la rotonda de la font (confluència Alcalde Juan Sancho-Joan Fuster) per a construir la casa de la festa. Però, aleshores, com vindran els clients, si no podran aparcar? Més tendes, més terrasses i menys clients? Més passeig i menys passejants?

- Home, poden fer parkings més lluny. Però hauran de vindre d’allí fent footing.

- Sí, és veritat. I els que vulguen només passejar faran footing per a passejar i passejaran per a fer footing. Primer footing i desprès passejar, i footing novament per a trobar el cotxe quan acaben de passejar. I els que vinguen a les terrasses descansaran desprès del footing per a poder fer footing desprès de descansar.

- Una miqueta original, no? Què passarà amb els que tenen fluixedat a les cames i només volen sentar-se a la fresca o pegar una miradeta als aparadors?

- Per a casos com aquests es podria posar un servei de carrets o cadires elèctriques del parking llunyà al passeig, anar i tornar.

- Què bé! Em deixes enlluernat. Això em suggereix una altra cosa. Escolta’m: i si es fera un parking a Sant’Aneta? En deixar el cotxe, els passejants del Passeig, els tafaners d’aparadors i els usuaris de les terrasses podrien solaçar-se abans amb el paisatge de la Safor i la Marina Alta, del Mondúber al Montgó i al Segària. Els que tingueren bones cames contribuirien a la seua salut baixant i pujant la muntanya. Per als que no les tingueren tan bones es podria posar un funicular que anara del parking al mercat. Així, a més de passejar pel passeig i les voreres, de mirar les vitrines i de seure a les terrasses de les cafeteries, podrien “fer la compra”. No et pareix bona la idea?

- Collonuda! D’aquesta manera es concentrarien ací tots els pobles de la rodalia per vore el paisatge i engronsar-se en el funicular. L’ajuntament faria molts diners.

- I llavors podria fer les voreres encara més amples, convertir les places d’aparcament lliure en zona blava i… suprimir el tràfic al passeig!

- Això sí que seria una cosa de trellat. Quin descans! Quanta salut!

- Exacte! I derivar-lo per Sant’Aneta. D’aquesta manera, amb els diners que trauria del funicular i de la zona blava l’ajuntament resoldria els problemes del tren i la circumval·lació!

- Què bé! Ja no necessitaríem de Madrid ni de València.

- Haecaliqua! That is the question!

Fins aquí la conversa a una cafeteria del passeig. En eixe moment intervinc jo i pregunte, tot aprofitant que l’Alfadalí passa per Valladolid: hi haurà alguna solució per a les taronges?