Raphael Nagel: ‘La comunitat europea té previst de retirar els diners en efectiu l’any 2018”

Raphael Nagel: ‘La comunitat europea té previst de retirar els diners en efectiu l’any 2018”

Entrevista amb l'exbanquer, autor del llibre 'Turbo Capitalismo' (Kant Ediciones). Per Andreu Bernils

-A. Bernils ....................

-(Nagel) El president de l’Equador Rafael Correa va venir a l’estat espanyol i va dir en veu alta que és indecent que tanta gent perdi la casa i a sobre deguin els diners. Dels pocs polítics que vaig veure aixecar la veu pels seus.

Correa va dir una cosa de la qual n’estic convençut: la banca ha d’assumir els seus riscos. I Correa també va alliberar el deute de molta gent. A veure, si perds la casa, el banc no et pot reclamar, a sobre, més diners. És absurd. Com vols que la persona et pugui tornar diners, amb un deute que no li permetre finançar-se de nou?...

-A. Bernils ---------------

- (Nagel) Si haguéssim de viure de les multinacionals aniríem tots a la merda. I amb perdó. Hem de canviar la visió. Ho veiem als Estats Units: el 30% del finançament de les empreses prové de la banca. Això vol dir que el 70%, no. Hi ha sistemes alternatius

-A Bermils: Hi ha gent que diu que el liberalisme no és mai pràctic, sinó sàdic...

-Totalment d’acord. El proper llibre es dirà Esclaus del deute. És absurd i s’ha de canviar. Però Correa va fer una altra cosa: també va alliberar els deutors del deute amb l’estat, amb la Hisenda i la Seguretat Social. Aquí no es fa. Tot just, i amb prou feines, et pots alliberar del deute privat. Tardaràs cinc anys, i això és massa temps d’espera. A Anglaterra o França, és només d’un any. Per això allà les entitats van molt més en compte a qui donen crèdits. Es poden trobar que en només un any no el paguen, perquè no poden.

-A, Bernils: M’ho conec. Tinc familiars als EUA que han demanat el crèdit per estudiar no al banc, sinó a un senyor ric.

----------------------------------

A més a més a El Diario.es podem llegir: :// http www.eldiario.es/catalunya/trabajo/PP-Cs-destroza-pensiones-respuesta_0_551545406.html

1. Pensiones. Este es el asunto más inmediato. Durante los últimos cuatro años, el Gobierno del Partido Popular ha infravalorado el déficit del sistema de pensiones recurriendo al Fondo de Reserva, del que ha retirado más de 55.000 millones de euros. Pero el fondo se agota. De los 68. 815 millones con que contaba a finales de 2011 ya sólo quedan 24.207 millones. Apenas hay recursos para un año y medio. Es uno de los ejemplos más claros de huida hacia adelante, por no decir hacia el precipicio. Expertos, partidos, sindicatos y patronales ofrecen diversas propuestas. El Gobierno permanece inactivo y deja pasar el tiempo. 

...................

...La recuperación económica deja al margen a los jóvenes, con una tasa de paro del 46,5%, y a medio millón de trabajadores mayores de 55 años sin empleo. El recorte de las prestaciones por desempleo ha dejado a más de 2,6 millones de parados sin subsidio...

.................

Hay un indicador sintético que resume el deterioro de las condiciones de vida. Es el aumento incesante de la desigualdad que puntualmente nos recuerda Eurostat. En 2015 la relación entre el 20% de ciudadanos con mayores ingresos y el 20% que gana menos fue del 6,9. La desigualdad sigue creciendo pues en 2011 esta diferencia era del 6,3. En la UE fue del 5,2 en 2014.

..................

Los premios Nobel que visitan España, como Joseph Stiglitz o George Akerlof, están horrorizados por la tasa de paro del 20%. No cesan de recomendar planes de inversión y estímulo para crear empleo. Muchos ciudadanos no comprenden como los problemas más importantes del país han quedado eclipsados por la pugna por el mantenimiento del poder a cualquier precio (PP auxiliat pel PSOE?).

----------------------------------

A més a més, no recorde on he llegit que la Banca té projectes per a tombar-nos d'esquena, entre els quals em sembla que figura el d'eliminar els interessos pels depòsits bancaris dels clients i substituir-los per un interés a la inversa: (que el client pague al banc per guardar-li els diners).

El neoliberalisme, al servei del qual estan Trump (EUA, Anglaterra, França... (i no pare Ud. de contar) no ens deixarán ni un clot on caure morts. Mentres tant, les passarem negres (els i les que ja les passen i els i les que encara no).

  

L'increment que està experimentant el canvi climàtic suposa un greu perill per la humanitat

LA LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC HA D’ACCELERAR LES MESURES CONCRETES

AraCat, Editorial, 16.11.15

Un altre any batent els pitjors rècords. El 2016 pot ser l’any més càlid de què es tingui constància als registres. Superaria així les dades també sense precedents del 2015. La temperatura mitjana d’aquest any serà possiblement 1,2 ºC més alta que la que hi havia a l’època preindustrial, segons va anunciar ahir l’Organització Meteorològica Mundial (WMO, per les seves sigles en anglès). Així doncs, les previsions avançades pels científics s’estan complint i l’escalfament global està afectant ja el planeta en forma de grans sequeres, inundacions, fenòmens meteorològics catastròfics més freqüents i, també, migracions forçades de població.

L’informe es va fer públic ahir durant la COP22, que se celebra aquests dies a Marràqueix per concretar els compromisos dels països per fer front a l’escalfament global, però sobretot per decidir com i qui pagarà els 100.000 milions de dòlars anuals promesos per al 2020 per assegurar que els països més pobres puguin mitigar-ne les conseqüències i tenir un desenvolupament sostenible.

Aquesta conferència se celebra en un moment de gran incertesa pel que pugui fer el pròxim president nord-americà. Si l’Acord de París, insuficient però esperançador, ha pogut entrar en vigor aquest mes d’octubre ha sigut gràcies a l’entesa de la Xina i els Estats Units del setembre, però encara que Barack Obama va “blindar” l’entrada del seu país almenys durant quatre anys, Donald Trump no només va dir en campanya que sortiria de l’acord, sinó que una de les seves primeres mesures ha sigut posar al capdavant de l’Agència Mediambiental un negacionista, Myron Ebell, que es burla dels científics que alerten de l’escalfament global i dirigeix un lobi que està finançant en part per la indústria del carbó.

En tot cas, la falta de compromís dels EUA en el futur no hauria de ser un impediment per empènyer encara amb més força en la lluita contra l’escalfament. Ara ja és tota la societat la que en té consciència, i els efectes, per molt que es vulguin negar, són evidents i palpables. I ho han comprovat des de la Xina fins a Haití. La conferència de Marràqueix, on assisteix avui el president espanyol, Mariano Rajoy, sense gaires propostes engrescadores, hauria de servir per accelerar les mesures concretes i fer que l’Acord de París sigui irreversible.

Publicado: 14.11.2016 09:56 |Actualizado: Hace 2 horas

Diario Público:

Militantes del PSOE en Sevilla se rebelan contra Susana Díaz y la gestora

SARA PLAZA

SEVILLA. - Un grupo de militantes socialistas de la provincia de Sevilla han creado una plataforma crítica con Susana Díaz y la posición general de la gestora. Esta formación lamenta la falta de credibilidad que sufre el proyecto socialista después del "giro a la derecha" del partido. "137 años de historia mantenidos por la coherencia fundacional del partido en relación a la lucha de la clase trabajadora, no pueden ser arrebatados por un giro brusco a la derecha por quienes han llevado al PSOE a esta situación y sin una consulta a la militancia" denuncian mediante un comunicado.

------------------

Yo, Miquel Mestre Navarro, estic totalment d'acord amb aquesta plataforma crítica con Susana Díaz. Tant és així, que volia escriure un blog, blog que Sara Plaza i la plataforma me l'han estalviat. Molt bé per la plataforma de militants socialistes de la província de Sevilla! 

L'Inquisidor Ximenes de Reinoso, el nostre avanpassat destructor

A l'article de Joan Garcia Oliver: "Nosaltres érem els altres" (a quatre cents anys de l'expulsió dels moriscos) de la Revista "L'Espill", Revista fundada per Joan Fuster (segona Època/núm.33, hivern 2009), podem llegir, entre d'altres informacions de la nostra història, aquest escrit, en el qual 

"L'Inquisidor Ximenes de Reynoso, proposa per carta al rey el 30 de juliol de 1587 que els moriscos siguen deportats a las costas de los Macallaos y de Terranova, que son amplíssimas y sin ninguna población, donde se acavarán de todo punto, especialmente capando los másculos  grandes y pequeños y las mugeres". 

Ferrán Garcia Oliver continua explicant-nos que aquest religiós "no preveia com es materialitzaria una tal vasta operació de castració col·lectiva, si l'havien d'efectuar carnissers o cirurgians, però d'imaginació no li'n faltava a Reinoso... En canvi, la mesura apuntada pel prior de Calatrava, el doctor Fidalgo, si es duia a efecte, es presentava més efectiva i sense la repugnància col·lateral d'extirpar milers i milers d'òrgans sexuals, amb l'inevitable festival de sang i altres secrecions fastigoses:

 

sin faltar uno de hombres, mujeres y niños, los metiessen la mar adentro en baxeles barrenados, sin remos, timones, jarcias ni velas, y desta manera los embiassen a Africa. 

Òbviament (diu Ferran Garcia Oliver, autor de l'article), no n'hi hauria arribat cap ni un, ofegats enmig la mar".

---------------------------

Aquesta breu referència de l'article ens pot donar una idea del sentiment i de les idees religioses vigents en el nostre passat eclessiàstic i polític, de l'amor que aleshores se sentia pel proïsme i quina podria ser la influència que tals avantpassats han exercits sobre nosaltres, sobre les nostres creences, sobre el nostre humanisme i/o racisme, sobre la nostra caritat, sobre la nostra tolerància o intolerància, etc., etc., etc. ,...   I quin ha estat, més o menys, el paper de la reialesa, de l'Esglèsia... i..., i..., i... sobre la corrupció actual.

-----------------------------

El PSOE tiene un problema con fernandez Diaz: dejar o no que presida la comisión de Asuntos Exteriores del Congreso.
També el PSOE hereta el nostre passat. I no canvia.

----------------

Un altre segle XVI; Le Pen dice que la victoria de Trump aumenta sus opciones en Francia.

Un altre:
Felipe VI ha decidido conmemorar el trágico aniversario de los atentados de París desbloqueando la venta de munición por valor de 40 millones de euros y presentándose como intermediario en la venta de armas a Arabia Saudí por valor de 2.000 millones de euros, actividad que ya desempeñaba su padre con acusaciones de comisionista de por medio. Hay que ser especialmente infame para ser capaz de aceptar semejantes decisiones y acudir a Arabia Saudí cuando hace menos de un mes un bombardeo en Yemen causó la muerte de 140 personas e hirió a otras 525. En Yemen han muerto más de 10.000 personas en los últimos 18 meses, lo que para Felipe VI no es una tragedia, sino una oportunidad para el negocio. Y allí iba con toda la pléyade acostumbrada si no hubiera muerto un hermano del, cómo decirlo, sátrapa que gobierna Arabia Saudí.  El passat renaix
vigoròs

Esperanza Aguirre contra Podemos

Esperanza Aguirre digué en Valencia, (Levante, 11/11/16): "Trump es popular y populachero, pero no populista como Podemos". "Porque no quiere derribar el sistema". "Podemos (en canvi,) és un partido que... ha venido a derribar el sistema". Esperanza, declara (de sí mateixa) que ha tornat a la política per a desafiar als de Podemos. I considera un beneït error de Pablo Iglesias la coalició amb Izquierda Unida (¿?), car "ha puesto de manifiesto que el líder de Podemos es un marxista, más radical si cabe que los primeros" (horror i Pavor!).

Esperanza ha tornat a la política perquè Podemos (ai!, horror!), Podemos és populista marxista i vol enderrocar el sistema, el sistema de rics (en la mesura que ho són perque exploten a altres fent-los pobres). Aquest és el sistema d'Aguirre, el que ella considera millor. Per a ella la igualació progressiva de les classes socials (pense) seria un horror. Una societat sense privilegiats (o amb privilegis disminuits) i sense desgraciats (o amb desgràcies suavitzades) seria per a ella una societat inhumana, perquè segurament sols considera humana la societat desigual, en la que una part està al servei de l'altra. Uns han de ser senyors i rics, que dominen sobre els altres, pobres i servents; uns han d'estar dalt: cavallers cavalcant; altres, baix, a llur servei, a la cura dels cavalls en els estables; a la cura dels cotxes com mecànics o com chòffers dels senyors. Uns, dominant i manant; altres, dominats i obeint. Uns, cavallers; altres, escuders. Uns Quixots; altres Sanchos Panza. Aquesta sembla la societat normal per a la senyora Aguirre, senyora que disposa de criats i de criades al seu servei. Per a ella, una petita igualació seria horrorosa. Si Podemos vol igualar, "Delendum est Podemos", perquè vendria la "barbarie", en la qual la senyora Aguirre seria igual que els altres i les altres, llevat del seu saber, la seua educació (el que tinga i la que tinga), el seu rendiment laboral i/o la seua utilitat social. Una societat en la qual el saber, l'educació, la utilitat social, la responsabilitat, l'amor als ciutadans, la disponibilitat de servei al poble, la defensa de la igualtat, l'exclusió de la pobresa i de la desigualtat etc. foren el valors suprems seria una societat populista que Esperanza Aguirre vol combatre lluitant contra Podemos, el gran perill, el gran destructor (¿?). 

--------

En fí, he de confessar que, per a mí, l'actitud i el pensamdent

de Esperanza Aguirre està més prop del feixisme que la 

proposta de Podemos. La desigualtat riquesa-pobresa origina 
poder-submissió (feixisme?). 

En canvi, la igualació econòmica potencia la democràcia, car iguala el poder. Per qué, doncs, tanta por?

  

Trump, Rajoy i els electors.

Rajoy és president del Govern Espanyol, votat pels afiliats al PP i per altres d'origen divers; ajudat, després de les eleccions, per partits que no són el seu, com, p.e., el PSOE (pels dirigents del PSOE -que alteren, transfiguren i traïcionen els vots dels electors, electors que no voten a Rajoy-, tot convertint Rajoy en president). Trump, en canvi, estigué votat directament per tots. De què ens extranyem? El poble és així de repugnant. L'ésser humà, si és pacífic, honrat, solidari, intel·ligent i humanista, no té res a fer en Espanya, als EUA (i... tampoc arreu del món?).

Els que votaren a Trump sabien a qui votaven. Els que votaren PSOE no sabien que votaven a Rajoy.

Españolito que vienes al mundo, te guarde Dios: Entre yanquis i españoles, se te va a helar el corazón!

Un malfeiner (desficiós?) que passava per allí remugava i murmurava: "Ja en conformaria jo amb que sols foren yankis i espanyols els forasenyats". Ho encertarieu millor si diguereu: "Nounat que vens al món: la humanitat que trobaràs, desnortada, profitosa, egoïsta, rancuniosa..., imbècil i subnormal, capaç de votar algú com Donald Trump o com tants altres que veiem per tot arreu (a Espanya, si més no)..., ha de gelar-te el cor i portar-te al cementiri."