Impertinències sobre la mort de Bin Laden i l'anul·lació de Bildu

 Bin Laden ha mort per una acció terrorista d’Obama. El terrorisme reviscola. Es pot acabar amb el terrorisme per mitjà del terrorisme: el terrorisme reduplicatiu?

“Quien a hierro mata a hierro muere”. Ergo el ferro es immortal.

La forma de matar Bin Laden garanteix la continuïtat de la tortura per la seua eficàcia, garanteix el progrés econòmic dels fabricants d’armes antiterroristes i dels que es dediquen a la lluita antiterrorista (lluitant, espiant, torturant, ensenyant a torturar, informant, assessorant, fent por per guanyar eleccions, etc.), al temps que anima els terroristes a continuar la seua empresa, per l’afany de venjança i perquè el procediment s’ha demostrat eficaç.

El premi Nobel de la pau fa la guerra. La pau és guerra. Tots els guerrers haurien de rebre el premi de la pau. Ja tot és més senzill: fent la guerra es fa la pau. Ja no es correcte dir: “Si vis pacem, para bellum”, sinó: “Si vis pacem, fac bellum”. La pau es converteix en guerra, tortura i terrorisme. La pau ha perdut la pau. Definitivament, la pau és guerra.

…   …   …

 Sortu i Bildu

La política és una befa, la política i la justícia, una befa, una conya, una burla, una seriosa diversió; una mentida sabuda per tots (o no?): els mentiders i els presuntament enganyats. Tots (o no?) ho saben. Ho saben i juguen el joc.

Juguen per jugar?, juguen per distreure's? No. Juguen seriosament. Hi ha molts interessos en el joc. Juguen per guanyar. Més que joc és cinisme. Ja ningú creu en la sinceritat i en la rectitud. Tot és fals: “El gran teatro del mundo”, de Calderón.

“No olvides que es comedia nuestra vida
y teatro de farsa el mundo todo
que muda el aparato por instantes
y que todos en él somos farsantes”.

Si tot és fals i tots (o no?) ho saben i ho volen així, res té importància, tot és una cosa i la contrària, el dret i el revés, blanc i negre, bo i dolent. La disjuntiva de Hamlet, “to be or not to be, that is the question”, ja no té sentit, perquè ara és el mateix ser que no ser i no ser que ser. Si bé reconec que hi ha una excepció: no és el mateix guanyar que perdre, augmentar el capital que disminuir-lo, ser ric que pobre. “That is the question”.

         Encara, hi ha, però, qui lluiten per millorar el món i acabar amb la farsa.