La gran davallada

Joseph Stiglitz, Nobel d’economia del 2001, ha escrit un article que, traduït al castellà (Del 1%, por el 1% y para el 1%), reprodueix Àngels Martínez al seu bloc. Jo, per la meua banda, he gosat extraure’n uns paràgrafs traduïts al català, els que figuren a continuació.

“… La part superior de l'1 per cent dels nord-americans rep gairebé una quarta part de la renda de la nació cada any. Si parlem de riquesa en lloc de renda, l'1 per cent de la població té el 40 per cent de la riquesa….”

 “… Mentre que l'1 per cent han vist com els seus ingressos augmenten en un 18 per cent en l'última dècada, la classe mitjana ha vist disminuir els seus ingressos. Per als homes que només han arribat a un nivell d'ensenyament de secundària, el descens es precipita cap al 12 per cent en només l'últim quart de segle…”.     

“… L'1 per cent de la població té les millors cases, la millor educació, els millors metges, i els millors estils de vida. Però hi ha una cosa que els diners no sembla haver comprat: l'enteniment que el seu destí està lligat a com viu el 99 per cent restant de la població. Al llarg de la història, això és una cosa que l'1 per cent aprèn amb el temps. Massa tard.”

Des de fa un temps, els EUA se’ns presenten com el nostre futur, són el mirall on veiem com serem demà. El que passa allí més prompte o més tard passa aquí. Són, també, el país, on segurament es practica més que en cap altre la llei neoliberal dels mercats globalitzats. És el país capdavanter en desenvolupament econòmic. És el país número u en l’escala econòmica mundial. Però també és el país en què la renda i la riquesa de l’1% de la població creix vertiginosament, mentre que la de la resta va caient en el precipici de forma persistent, a l’estil funicular (uns baixen per a que altres pugen). És, per sort o per desgràcia, el nostre futur, tot el que podem esperar, si les coses no canvien.

Walter Sorrentino

Què passarà, doncs, als països d’Àfrica que, admirats del Progrés i anhelosos de democràcia, tant com de justícia i llibertat, han acomiadat els dictadors o estan en vies de fer-ho, per a instaurar el règim democràtic liberal capitalista?

Fins ara estaven sotmesos a dictadures sobre les quals regia la llei dels mercats globalitzats. En el futur seran democràcies regides per la mateixa llei implacable d’aquests mercats. Sotmesos a dues dictadures, s’han alliberat (o estan a punt d’alliberar-se) d’una, però els queda l’altra. Han fet o estan fent una revolució. Però algun dia s’adonaran que el sistema ha restat intacte. Milloraran, no cap dubte, però fins un límit. El límit que, en el cas més reeixit, estem veient a USA i la resta de països neoliberals. Aquests, ens diu Joseph Stiglitz, van de davallada, de manera que algun dia el 99% dels seus habitants hauran de revoltar-se.

No obstant, pense jo, si és veritat que l’1% s’adona massa tard del perill que corre, sembla també veritat que el 99% triga encara més a revoltar-se. Tant, que mai es revolta del tot. I, a vegades, no aplega ni a la meitat. És possible que gran part d'aquest 99% siga de tarannà submís i bastant masoquista, per no dir ignorant.