Estos, Fabio, ¡ay dolor!, que ves ahora
campos de soledad, mustio collado,
fueron un tiempo fértiles campos d'Oliva.
(Rodrigo Caro, s. XVII)
Vegeu els posts:
El tren d’Oliva (línia Gandia - Dénia), promeses fetes i no complertes des de Franco, passant per l’UCD, fins el PSOE i el PP. Aquests dos han estat manant, un darrere l’altre, a través de dilatades legislatures, a l’Estat i al País Valencià. Encara manen tots dos, però no junts, es clar. En açò, però, coincideixen.
Fabio, las esperanzas cortesanas
prisiones son do el ambicioso muere
y donde al más astuto nacen canas
prisiones son do el ambicioso muere
y donde al más astuto nacen canas
(Andrés Fernández de Andrada, s. XVII)
També tenen el cervell paralitzat per la bombolla immobiliària.
España no se rompe, se deshilacha.
Quina gran veritat dita en la llengua corresponent!
Ha quedat admirat i embadalit en contemplar el present i el futur d’España.
Udola de terror, perquè setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat que volia jutjar els gurtelians.
No hi ha remei: el capital ha seduït la justícia.
Serà un xoriço? Tu que creus?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada