"Mas inhabilitado dos años por desobedecer a la justícia".
"El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya condena al expresident Artur Más por el referendum ilegal del 9-N.".
És a dir, hi ha una autoritat en Catalunya (dependent de l'espanyola) que prohibex a l'autoritat política catalana esbrinar (inquirir) qué opina el ciutadà sobre l'organització politico-democràtica de l'autonomia. Sembla que, a vegades, inquirir sobre la voluntat del poble en una democràcia no és democràtic, és il·legal (¿?), perqué el poble, aparentment democràtic, "depén" d'un altre superior. Voldrà dir açò que, a vegades, la voluntat popular no és democràtica?
Quan la injustícia aplega al tribunal de la justícia i es fa l'ama, el desordre es fa l'amo i ocupa el lloc de l'ordre. El món a l'inrevés. El cap als peus i els peus al cap. Els peus marxen, però no pensen... El cap pensa, però no marxa... Però, poden pensar els peus en el lloc del cap? Pot marxar el cap en el lloc dels peus? El cap convertit en peus? És la paràlisi total, la catàstrofe. En altres paraules: es tracta de la justícia espanyola, una Espanya franquista, feixista, anacrónica, inmobilista. Una Espanya del passat que vol esdevenir del futur. Una inversió o subversió temporal.
És possible sense conseqüències greus convertir el passat en futur i el futur en passat?. Això equivaldria a eliminar el temps. Equivaldria a l'eternitat del passat (un passat etern), la mort del temps i de tot allò que és temporal. Si més no, la vida sobre la terra. Parar el temps és matar la vida. En tot cas, restaria la vida eterna, segons les creences religioses cristianes. Però, segons aquestes creences, hi ha dos vides eternes: la celestial i la infernal. Quina correspondria a qui? Deixem-ho estar, quedem-nos en que parar el temps és acabar amb la vida.
"El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya condena al expresident Artur Más por el referendum ilegal del 9-N.".
És a dir, hi ha una autoritat en Catalunya (dependent de l'espanyola) que prohibex a l'autoritat política catalana esbrinar (inquirir) qué opina el ciutadà sobre l'organització politico-democràtica de l'autonomia. Sembla que, a vegades, inquirir sobre la voluntat del poble en una democràcia no és democràtic, és il·legal (¿?), perqué el poble, aparentment democràtic, "depén" d'un altre superior. Voldrà dir açò que, a vegades, la voluntat popular no és democràtica?
Quan la injustícia aplega al tribunal de la justícia i es fa l'ama, el desordre es fa l'amo i ocupa el lloc de l'ordre. El món a l'inrevés. El cap als peus i els peus al cap. Els peus marxen, però no pensen... El cap pensa, però no marxa... Però, poden pensar els peus en el lloc del cap? Pot marxar el cap en el lloc dels peus? El cap convertit en peus? És la paràlisi total, la catàstrofe. En altres paraules: es tracta de la justícia espanyola, una Espanya franquista, feixista, anacrónica, inmobilista. Una Espanya del passat que vol esdevenir del futur. Una inversió o subversió temporal.
És possible sense conseqüències greus convertir el passat en futur i el futur en passat?. Això equivaldria a eliminar el temps. Equivaldria a l'eternitat del passat (un passat etern), la mort del temps i de tot allò que és temporal. Si més no, la vida sobre la terra. Parar el temps és matar la vida. En tot cas, restaria la vida eterna, segons les creences religioses cristianes. Però, segons aquestes creences, hi ha dos vides eternes: la celestial i la infernal. Quina correspondria a qui? Deixem-ho estar, quedem-nos en que parar el temps és acabar amb la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada