divendres, 17 de febrer del 2017

HACHAZO A LAS PENSIONES

Despre´s d'anys i anys manipulats per la propaganda del PP, m'he adonat que no podem alliberar-nos-en. Aquesta publicitat és aclaparadora. I freqüentment inadvertida, per més avispats que siguem. Ja sembla que allò que és publicitari ho vivim com normal. Vivim en un ambient pepero com si fos la realitat pura i simple sortida de les mans de déu (però és sortida dels experts del PP, us ho assegure. Creieu-me.
Jo no sé qué va ser primer la publicitat del PP o la creença nostra que el món estava fet pel PP.

Ara, vosaltres, els que em llegiu, pensareu: "aquest tio està boig". És possible que tingueu raó. Però, quan òbric els ulls i mire, llegesc i reflexione sobre el que passa, m'assalta aquest dubte o mania. Com és possible que roda i volta el PP guanye les eleccions i segueixi anys i anys en el poder? Vegem corrupcions (no tantes com n'hi ha). Vegem crisis econòmiques, destralades ("hachazos") a les pensions, així com altres problemes econòmics i descobriments de corrupcions econòmiques repugnants. Però el PP aquí el tenim, dalt del caramull socio-econòmic-polític, amo i senyor de tierra, mar i aire. Tant és així que he aplegat a pensar que el PP no és el PP: som nosaltres. Som nosaltres que tenim, sense saber-ho, doble personalitat. Som nosaltres els que el votem. Serem o no serem peperos, però el PP surt guanyador en les eleccions. I això, malgrat les crisis, les deficiènces, les corrupcions... Serem un poble encissat? Un poble sotmés a una sort d'embruixament, encís o encanteri? A vegades pense acudir a un expert en desencantaments, per si de cas estic embruixat. Potser, també que estiga boix i que siga d'allò més normal ser ppepero sense saber-ho i jo encara no ho he assimilat.

Ara, els jubilats anem a gaudir una altra carícia que ens mourà a votar-lo altra vegada: la destralada, o "hachazo" en lenguaje pepero (car el PP parla sempre en la lengua del imperio). El "hachazo a la hucha de las pensiones".

En aquest moment, com en tants altres, no puc deixar de recordar aquella frase de ¿Ciceró? (malgrat que recorde, no recorde bé): "Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?" (¿Fins quan abusaràs, Catilina, de la nostra paciència?). Catilina ara és el PP, o el potentat que el representa en un moment donat. En aquest moment es tracta del "hachazo" (ho dic en castellà, perquè el poder hipnòtic a que estem sotmesos potser ens impedisca recordar que hachazo es pot dir "destralada", tenint en compte que el "hacha" castellana és pot dir també la "destral" valenciano-castellana, perquè "destral" és també un mot castellà, segons el diccionari).

Total, que el PP està en el poder fent-nos la punyeta econòmica, perquè nosaltres (tu no ho sé, però gran part dels valencians i dels espanyols el voten) el votem. I gràcies a nosaltres pot destruir l'economia amb hachazos de quant en quant.

"Hachazo a las pensiones y desvalijamiento de la Seguridad Social", diu la premsa.

I eixe "hachazo" el pega el PP, partit elegit per gran part de nosaltres.