Pensaments

Pensaments filosòfics i sociopolítics

dilluns, 27 de febrer del 2017

Set judicis en l'Audiència Nacional per comentaris en xarxes socials

Arrancan siete juicios en la Audiencia Nacional por comentarios en redes sociales (El Diario.es, 26/02/2017 - Marcos Pinheiro)

                                                                                            -------             -------                -------

Resultat d'imatges de Juicios


"Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?"(CICERO)
          ------------              --------------

Ara, segons de qui es tracte, ja no et jutgen solament per matar, per ferir, per calumniar o insultar greument, sinó per "comentaris en xarxes socials". El poder vol la submissió ideològica (com l'Esglèsia). Si domines el pensament, la imaginació i les creences, domines les persones, els seus bens i els seus diners. Els crims i els insults d'aquells, el pensament, tant com la imaginació i les creences dels quals domines o controles, no tenen importància, perquè són crims, creences, insults, que funcionen al teu favor, no mai van contra tu. En tot cas, amb un discret penediment i/o penitència queden resolts i perdonats. El teu poder i la teua riquesa resten incòlumes. Els comentaris, però, en xarxes socials poden ser perillosos. Poden originar sublevacions i/o secrets moviments revolucionaris (¿?¡!).




Publicat per Rais a 13:35 Cap comentari:

dissabte, 25 de febrer del 2017

La corrupció repetida del o dels governs és diàfana


Quan el govern d'un poble és corrupte i el partit o partits que el formen tornen a ser elegits, està clar: el corrupte (o subnormal) és el poble elector.

Està clar, més clar que l'aigua (l'aigua clara).

"Qui potest capere, capiat", com deien i diuen els que sabien i saben llatí.



Publicat per Rais a 18:44 Cap comentari:

La corrupción como forma de gobierno

"Que España es uno de los paises más corruptos de Europa y uno bastante corrupto en el mundo no lo dice Palinuro. Lo dice Transparency International, una organización internacional dedicada al estudio de la corrupción que en su informe de 2016 situaba a España en el lugar 41 de un conjunto de 194 países. No estamos descubriendo nada.

¿Que dirà el fiscal general cuando vaya el miércoles al congreso para explicar las presiones sobre la corrupción?"

Palinuro

Si voleu llegir l'article sencer de Palinuro feu clic a l'enllaç: La corrupción como forma de gobierno.


Publicat per Rais a 18:04 Cap comentari:

La prohibició de l'estelada en el final de Copa al Nou Camp

La prohibició de l'estelada en el final de Copa al Nou Camp, final de Copa que abans era del "Generalísimo" i ara és "del Rey". Els habitants d'un país prohibeixen la bandera d'un altre en una competició esportiva realitzada en terreny d'aquest. Potser seria millor que espanyols i catalans no competiren esportivament entre sí, car l'enfrontament entre dominants i dominats crea sempre problemes. Més, quan aquests determinen quina bandera es pot usar. Millor seria, enfrontaments entre iguals com Catalunya-França o Catalunya-Alemanya, o catalunya-Anglaterra o... etc. No mai imperi-colònia, com és el cas i queda subratllat amb la prohibició de què parlem.

Publicat per Rais a 18:04 Cap comentari:

Los ladrones de guante blanco y tarjetas negras

"Los ladrones de guante blanco y tarjetas negras.

El cuñadísimo

El fiscal del príncipe..."




¿...com van a condemnar els polítics si els que han de jutjar-los són posats per aquests polítics ...? A Espanya el poder judicial és un apèndix del poder polític, d'aquí que TOTS els polítics surtin absolts... i no diré més, perqué amb la llei mordassa tinc jo més possibilitats d'anar a la presó que un lladre...
----------------

"Que España es uno de los paises más corruptos de Europa y uno bastante corrupto en el mundo no lo dice Palinuro. Lo dice Transparency International, una organización internacional dedicada al estudio de la corrupción que en su informe de 2016 situaba a España en el lugar 41 de un conjunto de 194 países. No estamos descubriendo nada.

¿Que dirà el fiscal general cuando vaya el miércoles al congreso para explicar las presiones sobre la corrupción?

¿La corrupción como forma de gobierno?"

Avui i aquí qui no roba és sospitós.

El caso más patente de la corrupción hoy mismo es el del proceso Noos. A los ojos de todo el mundo, la justicia ha favorecido a los delincuentes o presuntos delincuentes, que prácticamente se han ido de rositas. La hermana del Rey simulando una estupidez casi catatónica (otra burla a la justicia) y su marido por ser quien es, a pesar de haber apandado millones de dinero público. Entre tanto, y para que la gente tenga idea clara de una justicia al servicio de los poderosos, le han caido tres años y medio a un rapero por una canción. (Palinuro, 23/2/17 )

(Palinuro)



Si voleu llegir l'article sencer de Palinuro feu clic a l'enllaç: La corrupción como forma de gobierno.
Publicat per Rais a 11:01 Cap comentari:

dijous, 23 de febrer del 2017

TRUMP..., TRUMP..., TRUMP..., (o Trimp, Tramp, Trump)

En la meua llarga vida he conegut indivus, no molts, és clar, que m'han resultat desagradables i displaents per la maldat que reflexaven les seues cares (si bé no sempre la cara és l'espill de l'ànima), les seues paraules i els seus fets. Em repugnava imaginar allò que s'adivinava de l'interior del seu cervell, del seu cor i de les seues entranyes, només mirant-los. Podrits per dins i repugnants per dins i per fora.
Però ningú tan repugnant, odiós i vomitiu com aquest; aquest, que, damunt, s'anomena Trump. Trump, li diuen i Tramp es pronuncia. Mot que recorda la mentida, l'engany, la traïció, el crim, la putrefacció moral... la trampa.

--------- ------------- --------------

A més a més, podem llegir en la premsa:

"Al descubierto el nexo del jefe medioambiental de Trump con la industria contaminante en miles de mails" JAN MARTÍNEZ AHRENS

George Clooney: “Tenemos a un demagogo en la Casa Blanca”.

"Trump abre la puerta a las deportaciones masivas de indocumentados."

"Trump se cita a sí mismo 34 veces al glosar sus éxitos."

"Trump prepara la orden para la expulsión masiva de inmigrantes."

Trump.., Trump..., Trump..., (sona a trampa).

Més encara:

"México se une para plantar cara a Trump".

"Al descubierto el nexo del jefe medioambiental de Trump con la industria contaminante en miles de mails"

"La guerra abierta en Twitter: de Trump contra los Oscar..."

Quelcom tindrà Trump quan l'han elegit tants ciutadans nordamericans. ¿O serà que els nordamericans electors són Trump en el seu interior?










Publicat per Rais a 19:06 Cap comentari:

Arrendaments de persones? (Article de El País)

LLUÍS PELLICER

Twitter
Barcelona 19 FEB 2017

El delegado del Gobierno en Cataluña, Enric Millo, ha admitido este domingo que se están produciendo “encuentros” discretos entre representantes del Ejecutivo central y la Generalitat que, ha dicho, “no siempre son públicos” para tratar de desbloquear el conflicto institucional entre los dos gobiernos. Esas reuniones, que también se están dando con representantes de la Administración local, buscan resolver un paquete de 45 reinvindicaciones que el presidente de la Generalitat, Carles Puigdemont, entregó al presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, en abril del año pasado, tal y como avanza hoy EL PAÍS. Solo una de las demandas de Puigdemont quedaría fuera: el reférendum unilateral que quiere convocar este año el Gobierno de Junts pel Sí. Sin embargo, la portavoz del Gobierno catalán, Neus Munté, ha negado que la Generalitat haya recibido de Rajoy "ninguna oferta de diálogo ni ninguna propuesta para sentarse y hablar como personas civilizadas, como en un estado democrático tiene que ser" y ha afirmado que esos 46 puntos (incluyendo el referéndum) llevan casi un año "intactos en su incumplimiento".

Millo ha abogado en una entrevista al canal 3/24 por seguir con el diálogo entre los dos ejecutivos. Las conversaciones, según ha dicho, son "permanentes", y se dan no solo con el Gobierno de Puigdemont, sino también con representantes de las Administraciones locales, incluido el Ayuntamiento de Barcelona, liderado por Ada Colau. La intención, ha afirmado, es dar respuesta a las demandas que le trasladó elpresident. Estas se basaban sobre todo en la mejora de la financiación, infraestrucutras estratégicas como el Corredor Mediterráneo o Cercanías, a relajar los objetivos de déficit o a aplicar un interés del 0% en los préstamos del Fondo de Liquidez Autonómico (FLA).

En la entrevista, Millo se ha referido sobre todo a la financiación y a las infraestructuras, y ha recordado que estas pueden ser mejoradas sin necesidad de reformar la Constitución. Eso sí, en la oferta de Rajoy, ha añadido, quedará fuera el referéndum que piden las fuerzas soberanistas. “Diseñemos entre todos un camino alternativo al de la colisión que supone convocar un referéndum ilegal”, ha insistido el delegado del Gobierno, quien en cambio ha advertido de que para llevar a cabo esas mejoras es necesario “sentarse para hacerlo”. “Si la Generalitat no quiere es un problema”, ha afirmado en alusión a la ausencia de la Generalitat en la Conferencia de Presidentes y en la comisión se expertos por una mejora de la financiación.

Nosotros (España o el govern español), que no somos "ellos" (catalanes, Catalunya), podemos decidir sobre "ellos". Pero "ellos", que son "ellos", no pueden decidir sobre sí mismos. Es la democràcia espanyola.

Estem acostumats als arrendaments de terres i cases, però no als arrendaments de persones. En tot cas, hi ha contractes laborals, que s'acaben d'acord amb els contractes i la voluntat dels contractats. Però hi ha contractes de submissió territorial i política d'una part (territorial i humana) a una altra? En tot cas, ¿serien contractes indestructibles, indissolubles? Suposem ara que Castella és l'ama del territori de Catalunya, perquè l'ha comprat. Aleshores, per això ha de ser, també, ama dels habitants de Catalunya, d'allò que ells puguen decidir sobre sí mateixos com habitants del territori? No obstant això, sabem que Castella (o Espanya) no ha comprat el territori. Voldrán els castellans, (i "espanyoles" en general), ser els amos de les terres i les persones de Catalunya, si ni tan sols són propietaris de les terres? Quina diferència i ha entre aquest domini espanyol sobre territori i ciutadans catalans i el domini de l'amo sobre l'esclau?

Desde que Rajoy empezara su segunda legislatura al frente del Gobierno, se han multiplicado las visitas de ministros (a la comunidad Catalana) y, en especial, de la vicepresidenta del Gobierno, Soraya Sáenz de Santamaría, quien mañana volverá a Barcelona, en una entrega de premios en la que coincidirá con el vicepresidente de la Generalitat, Oriol Junqueras. Ambos se han reunido ya con anterioridad, sin ir más lejos, el mes pasado en la sede de Economía de la Generalitat. Precisamente, en esa reunión ya se abordaron dos apartados. Uno, el reférendum, en el que la posición de ambos chocó de nuevo, puesto que Junqueras dijo que este se celebraría con o sin acuerdo con el Estado y Santamaría negó que ello fuera posible. Y dos, las 45 reivindicaciones de la Generalitat, donde las opciones de acuerdo quedaron ya más abiertas, aunque este domingo la consejera Neus Munté ha afirmado que esos puntos están "intactos en su incumplimiento". "Lo único que recibimos son amenazas de inhabilitación y que el diálogo se tiene que limitar a hablar de lo que ellos quieren", ha añadido. Entre Espanya i Catalunya hi ha una relació d'imperi-colònia.

Millo aseguró que la vicepresidenta llega mañana con una agenda que va más allá del acto al que acude. “Tendrá contactos a lo largo del día con personas y entidades que no necesariamente se harán públicas”, ha asegurado el delegado del Gobierno sobre la visita de mañana de Sáenz de Santamaría, que aprovecha sus viajes a la capital catalana para hablar también con representantes del mundo empresarial y la sociedad civil barcelonesas.

Ciudadanos, por su parte, se ha ofrecido al Gobierno central como interlocutor con Cataluña para posibles mejoras. Su secretario de Comunicación, Fernando de Páramo, ha presentado al primer partido de la oposición en el Parlament como vía para el diálogo al considerar que Puigdemont no es un "interlocutor válido" tras su ausencia en la conferencia de presidentes autonómicos. "Ha dejado claro que no quiere dialogar ni hablar de reformas", ha sostenido De Páramo, quien ha señalado que las reuniones entre la vicepresidenta e Inés Arrimada, líder del partido en la Cámara catalana, son un ejemplo de la "voluntad de Ciudadanos de negociar" asuntos como el Corredor Mediterráneo o Cercanías.
Publicat per Rais a 9:14 Cap comentari:

dimecres, 22 de febrer del 2017

OBAMA I EL CANVI CLIMÀTIC (Article de Carme Miquel)


OBAMA I EL CANVI CLIMÀTIC

Carme Miquel, Levante-EMV, 17.02.21

Obama ha llogat una oficina a WWF (Fons Mundial per la Natura) en l’edifici que posseeix aquesta ONG a Washington. Segons diuen, una de les activitats que ocuparà l’expresident serà la lluita contra el canvi climàtic. Durant el seu mandat no va fer tot el que tenia previst en aquest àmbit i ara hi continuarà des d’un altre espai. Fa bé Obama en dedicar la seua atenció al problema més greu que tenim tota la humanitat. Com faríem bé en dedicar-nos-hi tots i totes ja que ens enfrontem a una situació mediambiental catastròfica. Sí, catastròfica. Ho dic malgrat que s’aconsella no comunicar aquest fet a la població de manera tremendista sinó plantejar-lo com un repte que hem d’abordar. Però la realitat és que per uns motius o altres (no oblidem els interessos de molts poderosos en amagar el problema) la població, en general no és conscient de la gravetat i actuem amb desorientació i falta de responsabilitat.

Fa unes setmanes es va publicar l'últim informe de l'Agència Europea del Medi Ambient sobre les conseqüències del canvi climàtic. Es tracta d’una avaluació basada en indicadors climàtics i en els efectes que produeix aquest fenomen. També analitza la vulnerabilitat de la societat front els impactes del clima i formula polítiques d’adaptació. La situació que descriu és greu.

Doncs bé, a partir d’informes com aquest, les autoritats haurien d’instruir la població sobre com actuar en la vida diària per minorar aquest canvi i per adaptar-se als seus inevitables efectes. Però alhora, caldria que tots els nivells de govern, des dels més globals als més locals, tingueren un pla d’actuació decidit. No només les mesures urgents a favor de les energies netes són imprescindibles, també ho són les polítiques de mobilitat sostenible, per exemple. I, com no? les referides a la manera de consumir i de produir.

Actuar sobre tots aquests aspectes de la vida per tal de minorar els impactes ambientals negatius, és absolutament necessari. I la ciutadania n’hem de ser conscients. Hem de saber que les repercussions del canvi climàtic no signifiquen només un augment de les temperatures sinó que afecten totes les condicions de vida perquè vivim en un món on tot està interrelacionat. És com una cadena: l' extinció d'una espècie animal afecta altres espècies animals i plantes. El desgel de l’Àrtic i de l’Antàrtida inunda terres costaneres. La desaparició de vegetació en una zona afecta les pluges en una altra. La sequera en una territori comporta un moviment de població cap a una altra. Si es mou una peça de l’ecosistema es mouen totes, afectant tots els àmbits de la vida humana.



Publicat per Rais a 17:51 Cap comentari:

dilluns, 20 de febrer del 2017

Rufián contra Rajoy (Diario Público)

“¿Está usted de acuerdo con llevar a los juzgados las urnas mientras que los micrófonos llegan a los despachos sin que pase nada?” , le ha preguntado Rufián a Rajoy en medio de sonoros rumores. El presidente del Gobierno, en su primera respuesta, se ha limitado a decir que “cuando alguien, político o no, actúa al margen de la ley acaba ente la justicia. (…) Todos somos iguales ante la ley”, ha dicho.
Rufián, con su habitual tono pausado y expresiones desafiantes, le ha respondido en tono irónico. “Creo que le he entendido, señor Rajoy. El imperio de la ley, de su ley”, ha añadido. Y en ese momento se ha explayado en describir algunas situaciones que, a su juicio, no están sometidas “ a su ley”. Y en concreto ha citado, entre otras, “la ley que permite a su conde-duque Olivares – en referencia al ex ministro del Interior, Jorge Fernández Díaz – conspirar en despachos contra el proceso soberanista en Catalunya”.


(Diario "Público")
Publicat per Rais a 18:53 Cap comentari:

La manipulació

‘El poder de la premsa és tan gran que pot fer que la víctima sembli botxí, i el botxí, víctima. Si no vigiles, els diaris et faran odiar els oprimits, i estimar els opressors’ (Malcolm X).

Quan jo era petit a vegades sentia dir: "Et faran creure que un burro vola", o que en tal país: "Lliguen els gossos amb llonganisses".

El primer paràgraf ens avisa de la facilitat amb què podem caure sota la manipulació de certa premsa del poder capitalista, si ens pilla desprevinguts.

En el segón paràfraf s'insisteix en el mateix problema manipulador des d'un altre punt de vista. Aquí s'insisteix en allò de l'alliberament de l'explotació econòmica i laboral, de que la lluita pels drets humans i la igualtat social no són més que somnis irracionals pareguts a aquells d'impossibles burros voladors (dels burros, poc àgils, lents i pesats que coneixem de sobra) o dels gossos que coneixem, sempre disposats a tragar-se afanosament i sense casi mastegar qualsevol tros de carn, botifarra o llonganisa, vella o nova, que s'hi trobe per aquí. Tan absurd és l'alliberament socio-polític i econòmic, ens diuen, com que un gos estiga lligat amb llonganisses, i perdure en aquest situació, sense menjàr-se-les immediatament).

L'única manera de sortirs'en d'aquest impasse és, no cap dubte, la culturització. A més cultura, menys manipulació. És el saber: el saber ens farà lliures (dins de lo possible, és clar).

A més de la premsa i televisió capitalista, que hem de llegir i veure amb esperit crític, hem de llegir i veure, també, premsa i televisió anticapitalista, per a enterar-nos d'on està i com està el "pastel". No hem de ser mai crèduls: hem de ser crítics i desconfiats, reflexius. La manipulació està a l'ordre del dia. Hom intenta manipular-nos per tots els costats. Hi ha una obsessió per esprémer-nos. Per tant, hem de ser... Com hem de ser...? Desprès de molt pensar-ho i de llegir els llibres més difícils, he aplegat a la conclusió de que: "sigam com sigam, i fem el que fem, sempre ens la pegarán..."

Per què? Perquè sempre elegim els nostres enemics. L'enemic del poble és el poble elector.
Publicat per Rais a 18:14 Cap comentari:

dissabte, 18 de febrer del 2017

‘Hem pagat el corredor mediterrani dues vegades i no el tenim’ (Article de Vilaweb)


Feu clic a l'enllaç de Vilaweb per a llegir l'article d'Esperança Camps "Hem pagat el corredor Mediterrani dues vegades i no el tenim"
________

El president de la Fundació Pro-AVE està convençut que el ministeri de Foment espanyol ha rebut com un toc d'alerta la trobada d'empresaris valencians i catalans de Tarragona

Federico Félix és un dels empresaris valencians que més influència política ha tingut aquests últims anys. Ell és qui va fer possible el pacte entre Unió Valenciana i el Partit Popular que l’any 1995 va fer president de la Generalitat Eduardo Zaplana. Per la seua barraca de Nàquera han passat des de ministres d’Espanya fins a consellers, i presidents de governs i empresaris. Durant quinze anys va presidir l’Associació Valenciana d’Empresaris. Ara en presideix la fundació i des d’aquesta plataforma treballa per impulsar el corredor mediterrani. Creu que la trobada empresarial de dilluns passat a Tarragona va ser un punt d’inflexió que ha fet obrir els ulls al ministeri de Foment espanyol. Considera una vergonya el retard que porta aquesta infraestructura i ho atribueix en part al caràcter dels valencians, que resumeix amb un ‘mane qui mane, mana Madrid’. Per a Félix és importantíssim aquest front valencià-català i recorda que fa molts anys ja es va entrevistar amb el president Artur Mas per demanar-li suport per a reclamar el corredor mediterrani. Ara és més optimista i s’atreveix a posar la data del 2025 com a fita per a tenir la infraestructura acabada.

–Què us sembla que el corredor mediterrani passe per Madrid?–
No és només el corredor, és que tot passa per Madrid. I trobe que no té massa trellat. Jo crec que aquestes infraestructures s’han de fer on tenen la capacitat d’omplir-les, que per allà on passe, les empreses siguen més competitives, més eficients, més eficaces. I per això s’ha de fer on hi haja les fàbriques, les empreses, que necessiten eixa infraestructura. No s’ha de pensar que si fem la infraestructura, s’instal·laran fàbriques i farem créixer l’economia. En algun cas pot ser, però en la majoria dels casos no és veritat. Jo, per exemple, quan veig fer els AVE a certs llocs, pense, Déu meu, això és una decisió política pura i dura perquè aquest senyor que està ací vol quedar bé, perquè això no té cap trellat. Però es paga amb els diners de tots els espanyols i els diners tenen la capacitat que tenen i arriben fins on arriben. Per tant, jo crec que la manera més justa, més pràctica, més solidària, i que no convé només al territori per on passa el corredor, sinó que convé al conjunt dels espanyols, és que per on passe, la riquesa ja estiga allí. Estem en una economia globalitzada. Això va a mil per hora. I mentre nosaltres no arribem a Europa per ferrocarril amb les nostres mercaderies en condicions com Déu mana, la resta del món està menejant-se i acabarà arribant abans que nosaltres. És tan brutal la necessitat, la realitat, les dades, que no tenen cap tipus de contestació. El retorn d’eixa inversió serà el més ràpid i el millor que hi haurà no només a Espanya sinó a Europa. Mire, passen 18.000 camions cada dia per la frontera. 9.000 cap ací i 9.000 cap allà.

–Quin penseu que és el motiu que, manara qui manara a Espanya, mai va tenir com a prioritat la construcció del corredor mediterrani?–
Les decisions que s’han pres en aquest sentit han sigut polítiques. No han sigut decisions racionals, pensades per les necessitats reals d’Espanya. I jo sempre acabe dient, mane qui mane, mai ens han fet cas. El govern de Madrid ha cregut sempre en una Espanya radial. I pense que ha sigut un error fatal, perquè Espanya és radial, d’acord, però també és circular. Espanya no pot ignorar que el 45% de la població està on passarà el corredor mediterrani i que quasi el 50% del PIB, també. En la mesura que es potencie tot això, la resta se’n beneficiarà. Això és sentit comú. No cal fer tants números. És un disbarat. El corredor mediterrani l’hem pagat, com a mínim, dues vegades. I si vol ser molt exquisida, una. L’hem pagat però no el tenim. I amb què l’hem pagat? Amb sobrecostos, amb falta d’eficiència, amb falta d’eficàcia. Quan s’ha tallat una carretera i no hem arribat als supermercats i el supermercat es busca la vida i després et diu, ja estic servit i tu tens ara un competidor allí…. Si parlem de contaminació, això ja és massa. Que no dic que no hi haja camions, que gràcies als camions hem arribat fins ara als llocs. Però en lloc de 9.000 i 9.000 que en siguen 4.500 i 4.500, que és el que ha de ser. Que es reduïsca la contaminació a la meitat. Això no es pot continuar mantenint. És tan evident. És una burla.

–Aquestes decisions que qualifiqueu de polítiques, es prenien per anar contra un territori, o senzillament a favor d’un altre?–
No, en contra, no. Sempre a favor d’alguna cosa. A favor d’un territori. I això és natural. Si jo sóc el ministre, i sóc gallec, resulta que faré coses a Galícia. Jo recorde quan anava a Sevilla a l’Expo 92, que em sembla molt bé que la fessen, s’ho mereixien, però pensava, com es nota que hi ha un president andalús. I ja li dic que està molt bé i s’ho mereixien, però hi ha més coses. Al final, són decisions polítiques basades més en sentiments i en emocions que en la realitat, i això s’ha de canviar. Desgraciadament la realitat del dia a dia és molt dura. O arribes tu o arriba algú altre. I quan l’altre arriba, a tu ja t’han llevat. Avui en dia, la competència és molt bèstia. Les regles del joc no són qüestió d’un govern. Són les que són. I només hi ha dues opcions: o es juga i es participa, o no. I si es juga, s’han de tenir oportunitats. I en el cas que estem parlant, no juguem. No podem jugar.

–Sempre s’ha tingut la creença que els governs valencians eren poc reivindicatius amb Madrid, que els problemes d’infraestructures que ara es pateixen vénen d’aquells anys en què no es reclamava.–
Si vol li faig una història de les infraestructures. La Nacional III, que era la carretera que més trànsit tenia d’Espanya i crec que la segona d’Europa, va ser la penúltima autovia que es va fer a l’estat espanyol. La penúltima, estàvem amb la protecció de les gorges del Cabriol. Allò era un desesper. Hi hagueren els del PP i els del PSOE, i no hi havia manera. La societat valenciana tenim una sèrie de virtuts extraordinàries, però la realitat és la que és. Nosaltres no som un grup. Som molt individualistes. Cadascú va per lliure. Però la col·lectivitat costa. Això ha servit perquè qui haja estat al capdavant del govern no s’haja sentit prou pressionat. I no hi havia la demanda de la societat que hi havia d’haver. És el que va dir el comte duc d’Olivares, que els valencians som molls. I jo ho he viscut en viu i en directe. Afortunadament he de dir que en els últims cinc anys sembla que això ha canviat una mica.

–Com és la vostra interlocució amb l’actual Consell?–
Amb el govern d’ara no hi ha cap problema. Amb Ximo Puig tenim una relació magnífica.

–Els empresaris valencians i catalans féreu una demostració de força dilluns passat a Tarragona. Tres dies després, el ministre de Foment espanyol va convocar l’AssociacióValenciana d’Empresaris. Això vol dir que es mou alguna cosa?–Pense, sincerament, que és una reacció. L’acte de Tarragona va ser molt seriós. Allí hi havia tothom. O almenys una representació importantíssima de l’economia i de la societat catalana i valenciana. I murcians i andalusos. Jo crec que això s’ha de tenir en compte. Jo em vaig quedar molt satisfet l’altre dia a Tarragona. Molt, això que dues comunitats que, a més, ja s’encarreguen els altres de ficar pedretes a la via, ens veiérem tan agermanats. Tan perfectament entroncats, jo crec que això és un missatge important. Un acte com aquest ha fet botar el ministre. Segur. Nosaltres ja li havíem escrit i havíem parlat. Jo conec la cap de gabinet.

–Isabel Bonig, la líder del Partit Popular al País Valencià, ha dit que si Catalunya s’independitza, el corredor mediterrani corre perill. Compartiu aquesta afirmació?–
En absolut. Si pensàrem això, quan arribaríem a la frontera francesa tampoc no ens deixarien passar. Estem en un món globalitzat i eixes coses. No, al contrari. Són possibles aliances, i millorar negocis interns. Tot això sí que ho tinc clar. Jo crec que tots tenim opinions afortunades i desafortunades. Conec Isabel Bonig i és una persona de qui tinc una magnífica impressió. Però quan la gent comença a tenir responsabilitats polítiques importants, el trasllat de les seues opinions a vegades no són afortunades. A més, estant a Tarragona vaig recordar que fa sis o set anys, quan Artur Mas era president, el primer que férem, quan agarràrem el tema del corredor, va ser anar a veure’l, i estiguérem amb ell i el conseller d’infraestructures. Anàrem a dir-li que nosaltres empenyeríem això. Hi esteu d’acord? Ho voleu? I ens van dir, és clar que volem. Ens va reconèixer que érem grans exportadors i que, si estàvem al darrere, això havia de ser bo. Des del principi, la posició del corredor en el cas de la Comunitat Valenciana i en el cas de Catalunya ha quedat perfectament clara. Va ser fantàstic.

–Durant anys, els governs del Partit Popular no sembla que hagen estat en aquesta sintonia, sinó que han intentat crear una mena d’enemistat entre Catalunya i el País Valencià.–
Això s’ha potenciat. I lamentablement, qui no viu la complexitat de tot això acaba dient, eixos catalans… i tu dius, què? Hi ha una part de la societat a qui només li arriba la informació que llig cada dia. I digues-me, com se soluciona això? Amb actes com el de l’altre dia i amb unes relacions cada vegada més fluides i més clares. I jo crec que això és el que hem de fer. Aquell acte ens ha d’ajudar a això.

–Amb l’AVE València-Madrid, és molt més fàcil, per a algú que resideix a la ciutat de València, arribar a Madrid que no pas a Alacant, Tarragona o Barcelona.–
Això és un disbarat. L’AVE Madrid-València era tan clamorós que tot el món hi estava d’acord. Jo diria que l’aconseguírem dos anys abans del que hauria estat normal. Avui és un dels AVE que perd menys diners. Cap AVE guanya diners, però aquest és un dels més rendibles d’Espanya. Jo crec tant o més en el tema de passatgers com en el tema de mercaderies. I al mateix temps, Catalunya i la Comunitat Valenciana som territoris turístics. Els grans ingressos que tenim, els grans financers de la nostra economia, vénen també del turisme. Les dues coses són complementàries. Els passatgers i les mercaderies. No en tinc cap dubte. És que, a més a més, anirà bé, estarà ben explotat, té tots els components perquè això siga així. I quan diem que ací pujaran tants milions de persones no parlem de bestieses. Parlem de realitats. Agafem el que passa, amb xifres que no tenen contestació, i les traslladem a la realitat del que seria el corredor mediterrani. I a Madrid encara tenen dubtes. Encara els preguntaren a Vicent Boluda i a Juan Roig en la reunió que quanta mercaderia i quanta gent passaria per allí. Però si jo m’he assegut amb l’anterior ministra, Ana Pastor, tres o quatre vegades per parlar del tercer fil. Hem parlat i ho hem demostrat tot. Bé, és tremend. És tan tremend que dius…

–Tot aquest desconeixement que a vegades sembla menysteniment, es pot solucionar?–
Hem de traspassar la barrera de la informació. El ciutadà de Madrid i de la resta d’Espanya ha de veure les xifres. Perquè ells diuen, aquests que són els qui tenen més PIB, els qui millor viuen, encara demanen. S’ha de poder fer arribar que no només és bo per al lloc per on passa el corredor mediterrani, això és bo per al conjunt dels espanyols. La creació d’aquesta infraestructura que farà les empreses més eficaces i més eficients farà que el país siga més ric. Si Espanya és més rica, ens arriba a tots. Aquest seria el missatge. Que això no és una cosa per al ‘levante feliz’. Què collons el ‘levante feliz’! O de l’arc mediterrani ric… No! Això és una cosa que potencia la riquesa dins l’estat espanyol. I per tant, tots els espanyols i totes les regions se’n beneficiaran. D’això n’estem convençuts fins a la medul·la.Foto ©Prats i Camps

–Em podeu fer un pronòstic sobre el futur del corredor?–
Jo crec que si nosaltres continuem units, i Màlaga i Almeria i Múrcia, si per allà on transcorre l’arc mediterrani no abaixem la guàrdia; si continuem pressionant en la defensa d’una infraestructura que ha quedat clar que no es pot atacar perquè han quedat demostrats tots els avantatges competitius i tot el benefici que portarà per allà on passe; i si som capaços que Espanya entenga que és bo per a ells, estic convençut que ho veurem aviat.

–Quan?–
Hi ha dues solucions. N’hi ha una, que és l’ample internacional, que és el que volem, amb dues plataformes: som conscients que parlem del 2025. Però pensem que mentre tot això no arriba, de moment una solució provisional es podria avançar a final de l’any que ve, o primer de l’altre, i tindre una connexió ferroviària amb Europa. Insistisc, provisional; i estaríem d’acord sempre que estiguera en marxa l’obra de la doble plataforma. Els enginyers de Ferrmed tenen dades i criteri i són respectats a Europa i crec que amb l’ajuda europea i amb la nostra unió i sense deixar de pressionar, jo crec que la primera fase, insistisc, provisional, podria estar a final de l’any que ve. I el que necessitem, en 2025.



Publicat per Rais a 18:48 Cap comentari:

divendres, 17 de febrer del 2017

HACHAZO A LAS PENSIONES

Despre´s d'anys i anys manipulats per la propaganda del PP, m'he adonat que no podem alliberar-nos-en. Aquesta publicitat és aclaparadora. I freqüentment inadvertida, per més avispats que siguem. Ja sembla que allò que és publicitari ho vivim com normal. Vivim en un ambient pepero com si fos la realitat pura i simple sortida de les mans de déu (però és sortida dels experts del PP, us ho assegure. Creieu-me.
Jo no sé qué va ser primer la publicitat del PP o la creença nostra que el món estava fet pel PP.

Ara, vosaltres, els que em llegiu, pensareu: "aquest tio està boig". És possible que tingueu raó. Però, quan òbric els ulls i mire, llegesc i reflexione sobre el que passa, m'assalta aquest dubte o mania. Com és possible que roda i volta el PP guanye les eleccions i segueixi anys i anys en el poder? Vegem corrupcions (no tantes com n'hi ha). Vegem crisis econòmiques, destralades ("hachazos") a les pensions, així com altres problemes econòmics i descobriments de corrupcions econòmiques repugnants. Però el PP aquí el tenim, dalt del caramull socio-econòmic-polític, amo i senyor de tierra, mar i aire. Tant és així que he aplegat a pensar que el PP no és el PP: som nosaltres. Som nosaltres que tenim, sense saber-ho, doble personalitat. Som nosaltres els que el votem. Serem o no serem peperos, però el PP surt guanyador en les eleccions. I això, malgrat les crisis, les deficiènces, les corrupcions... Serem un poble encissat? Un poble sotmés a una sort d'embruixament, encís o encanteri? A vegades pense acudir a un expert en desencantaments, per si de cas estic embruixat. Potser, també que estiga boix i que siga d'allò més normal ser ppepero sense saber-ho i jo encara no ho he assimilat.

Ara, els jubilats anem a gaudir una altra carícia que ens mourà a votar-lo altra vegada: la destralada, o "hachazo" en lenguaje pepero (car el PP parla sempre en la lengua del imperio). El "hachazo a la hucha de las pensiones".

En aquest moment, com en tants altres, no puc deixar de recordar aquella frase de ¿Ciceró? (malgrat que recorde, no recorde bé): "Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?" (¿Fins quan abusaràs, Catilina, de la nostra paciència?). Catilina ara és el PP, o el potentat que el representa en un moment donat. En aquest moment es tracta del "hachazo" (ho dic en castellà, perquè el poder hipnòtic a que estem sotmesos potser ens impedisca recordar que hachazo es pot dir "destralada", tenint en compte que el "hacha" castellana és pot dir també la "destral" valenciano-castellana, perquè "destral" és també un mot castellà, segons el diccionari).

Total, que el PP està en el poder fent-nos la punyeta econòmica, perquè nosaltres (tu no ho sé, però gran part dels valencians i dels espanyols el voten) el votem. I gràcies a nosaltres pot destruir l'economia amb hachazos de quant en quant.

"Hachazo a las pensiones y desvalijamiento de la Seguridad Social", diu la premsa.

I eixe "hachazo" el pega el PP, partit elegit per gran part de nosaltres.





Publicat per Rais a 21:45 Cap comentari:

dijous, 16 de febrer del 2017

Governats per delinqüents (Article de Ramón Cotarelo)

                Governats per delinqüents



Fa pòc, ingressaren en la presó els primers delinquents de la Gürtel: Correa, el Bigotes, Crespo, etc. En ella s'hi troben altres " no menys desvergonyits, com Matas o Fabra. I en el pròxim futuro s'hi unirán bastants més, segons que vagen veient-se els casos pendents en els quals el PP, una suposada associació de malfactors  de les seues vexacions i latrocinis al llarg dels darrers anys. Anys en què Espanya ha estat governada en tots els seus nivells por presumptes delinquents que a poc a poc van deixant de ser "presumptes" per a convertir-se en lladres, parlant clar i net. Una situació d'escàndol permanent a la qual hom ha aplegat perquè, a causa de finançar-se il·legalmente, el PP ha guanyat eleccions que, en realitat, hauria de considerar nul·les. No obstant això, Mariano Rajoy, representant d'aquesta quadrilla de facinerossos, al temps que acusat de portar anys cobrant sobresous il·legales de la caixa B del partit, afirma que "la corrupción quedó atrás", quan la porta éll pegada a les seues sabates, i afegeix que és el seu govern el que més ha lluitat contra ella, quan és ell qui l'ha emparat i protegit, segons diuen males i bones llengües. Em limite a transcriure el que he sentit per aquí. 


Contra la corrupció lluita i segueix lluitant exemplarment el poble rumà, que ha obligat el govern a retirar el decret que pretenía posar "en la calle a cientos de corruptos encarcelados. Ha sido el resultado de manifestaciones multitudinarias y permanentes que ahora tratan de conseguir también la dimisión del gobierno socialdemócrata por su complicidad con la corrupción".


"¿Podría pasar algo similar en este país, gobernado por un partido corrupto con multitud de dirigentes bajo sospecha, acusados o condenados por corrupción? Seguro que no por el grado de resignación apática de la población y la complicidad de los partidos de la oposición según sosteníamos en otro post, cómo hemos llegado a esto. Al contrario, lo que cabe esperar de un gobierno del PP es que en poco tiempo indulte a los delincuentes condenados, como tiene por costumbre. Forma parte de su modus operandi, para dar seguridad a los malhechores en sus filas: "vosotros robad que luego os indultamos". La mafia es siempre solidaria y el partido gobernante en España es lo más parecido a la mafia".



"Precisamente para evitar esta práctica, el Congreso estudiará una proposición de ley del grupo socialista que prohibirá los indultos a los delincuentes por corrupción y violencia machista. Todos los grupos parlamentarios apoyan la idea con la que, sin duda, simpatiza la gente en general. Luego llega la letra pequeña: para que se note bien la voluntad regeneracionista de los gobernantes peperos (¿?) ayer mismo el gobierno indultaba a seis funcionarios del ayuntamiento de Rota condenados por prevaricación. Innecesario decir nada más."



"En realidad, lo que el PP ha establecido en España, ya desde los tiempos de Aznar, es un gobierno de rapiña y expolio por partida doble que también ha tocado al PSOE: a) en el orden colectivo, la política neoliberal ha consistido en privatizar todas las empresas que se ha podido (energéticas, telecomunicaciones, etc.) para entregárselas a los amigos quienes, a su vez, supieron recompensar a los políticos privatizadores con suculentos salarios, como el propio Aznar, González y una recua de aprovechados que se han forrado a costa de los contribuyentes y los clientes de las empresas. También han descapitalizado y destruido los servicios públicos no privatizados (singularmente sanidad y educación) para que se lucren otros amigos o ellos mismos; b) en el orden individual, barra libre para que los cargos, militantes y allegados del PP (o del PSOE en Andalucía) roben a manos llenas, malversen, prevariquen y se enriquezcan también a cuenta del contribuyente".



"A veces ambos órdenes están entremezclados. Algo de eso hay en la imputación de la cúpula del Banco de España y la Comisión Nacional del Mercado de Valores. ¿O no eran estos, especialmente el ínclito MAFO, los que remachaban de continuo la doctrina neoliberal de congelar o recortar salarios, subvenciones y ventajas del Estado del bienestar; los que con salarios estratosféricos pedían que no se aumentara el salario mínimo? En qué medida también se beneficiaron de los presuntos delitos de Bankia personalmente es algo que ahora tendremos ocasión de averiguar, gracias a la reapertura de un proceso que otras instancias judiciales, más afines al PP, intentaron bloquear."




"Dos imputaciones más esperan en puertas, aparte, por supuesto, de las que seguirán cayendo porque, con el PP, España es un país gobernado por delincuentes presuntos o sin presumir. Un país en el que un hombre como Rato pudo ser vicepresidente del gobierno y, mientras se enriquecía al parecer ilegalmente, cultivaba el mito de ser "el milagro español" es, literalmente, un país gobernado por ladrones. Las dos imputaciones que aguardan son las del presidente del PP de Murcia y la del alcalde también del PP de Brunete. Pero vendrán más, muchas más. Y eso que todavía no hemos hablado de la parte que toca a la Iglesia católica en este desbarajuste."




"Pero aquí no dimite nadie, empezando por el presidente del gobierno, principal responsable y presunto beneficiario y cómplice de esta realidad de robo, saqueo y corrupción que es hoy España."

                                            Publicado por Ramón Cotarelo http://cotarelo.blogspot.com.es/2017/02/como-hemos-llegado-esto.html.






Publicat per Rais a 20:49 Cap comentari:

dilluns, 13 de febrer del 2017

Personatges polítics: per exemple, Ana Mato

    Benvinguts a la Viquipèdia, l'enciclopèdia de                               contingut lliure que tothom pot millorar.  

Per exemple:

Ana Mato Adrover
Ana Mato2.jpg
Ana Mato
 Ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat
Escudo de España (mazonado).svg
22 de desembre de 2011 – 26 de novembre de 2014
← Leire Pajín Iraola
Alfonso Alonso Aranegui →
PresidentMariano Rajoy
 Diputada al Congrés dels Diputats
Escudo de España (mazonado).svg
6 de juny de 1993 – 7 de juny de 2004
← -
- →
CircumscripcióMadrid

En el càrrec des de 9 de març de 2008
← -
- →
CircumscripcióMadrid
 Diputada al Parlament Europeu
Europarl logo.svg
7 de juny de 2004 – 9 de març de 2008
← -
- →
 Diputada a l'Assemblea de Madrid
Madrid (autonomous community) coa.svg
28 de maig de 1991 – 6 de juny de 1993
← -
- →

Polèmiques

En 2008 es va veure embolicada en una polèmica en assegurar en una entrevista a Punto Radio que "els nens andalusos són pràcticament analfabets", mentre que, segons les seves paraules, els de La Rioja "són els que més saben", i va atribuir aquesta situació, entre altres motius, al fet que el president de la Junta d'Andalusia,Manuel Chaves, "no ha fet gens per l'educació dels nens". Posteriorment es va disculpar i va reconèixer haver utilitzat una expressió "molt poc afortunada" per posar de manifest que "a Espanya existeixen diferents nivells educatius entre les Comunitats Autònomes", entre les quals Andalusia se situa "en l'últim lloc, segons els informes internacionals".[3]

Cas Gürtel[modifica | modifica el codi]

El 2009 fou relacionada amb el Cas Gürtel, en el qual s'investiga una relació entre l'empresari vinculat al Partit Popular, Francisco Correa, i una sèrie de càrrecs públics d'aquest partit als quals se'ls acusa de suborn i prevaricació, entre altres delictes.
Després de l'aixecament parcial d'aproximadament un terç del sumari investigat pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid (17.000 folis sobre gairebé 60.000[4]) consta en les actuacions que Jesús Sepúlveda va adquirir per a la seva dona un Suzuki Swift, de Ma del Carmen Quijano, llavors dona de Francisco Correa. Després de fer-se pública aquesta notícia, Jesús Sepúlveda desmentí qualsevol participació d'Ana Mato en l'operació, tal com recull el diari El Mundo[5]
Endemés, després de l'aixecament total del secret sumarial (7/4/2010), la diputada delPartit Popular apareix com a cotitular del compte del BBVA fins a l'any 2004, un compte personal de Jesús Sepúlveda en la qual va ser inclosa com a cotitular amb motiu del seu matrimoni; i en la qual, simplement, no va realitzar el tràmit de baixa després de la seva separació, tal com s'explica en el cos de la informació del diari El Mundo.[6]
El 26 de novembre de 2014 Mato va dimitir com a ministra de sanitat del govern espanyol, després que el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz hagués considerat que es va beneficiar econòmicament dels presumptes delictes comesos pel seu exmarit i exalcalde de Pozuelo, Jesús Sepúlveda, en el marc del cas Gürtel.

                                                                                                 

Publicat per Rais a 19:28 Cap comentari:

El corredor mediterrani (Article de Villaweb)

    Clam dels empresaris valencians i           catalans en defensa del Corredor             Mediterrani (VilaWeb)

    El president de l’Associació Valenciana d’Empresaris critica la manca de                   'voluntat     política' i de 'planificació' del govern espanyol

      
  
   Per: Redacció
 13.02.2017  15:12
  • Enviar aquesta notícia
Uns 300 empresaris valencians i catalans    han          fet aquest dilluns a Tarragona una defensa unànime    del   Corredor Mediterrani. En una jornada organitzada per                       l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) i el  Cercle d’Economia,    el sector empresarial ha reivindicat la necessitat   de                          complementar la històrica xarxa radial ferroviària de   l’estat  espanyol amb una        connexió circular que relligui la costa   entre  Algesires i la frontera amb                França. ‘Els                        principals problemes són la manca de planificació i de         voluntat    política’, ha afirmat el president de l’AVE, Vicente Boluda, qui      ha    emplaçat el   govern espanyol a fixar  una data per a la            posada en marxa de la infraestructura. En aquest sentit, el      president    del Cercle  d’Economia, Juan José Brugera, ha                  cridat a convèncer la classe política ‘que el Corredor      és bo per a    l’interès general de l’Estat perquè millora la competitivitat de l’arc    mediterrani’.
       La jornada d’aquest dilluns a Tarragona ha comptat amb                l’assistència del president        de Foment del Treball, Joaquim Gay    de Montellà; el president de Mercadona, Juan Roig, i el president        del Grup Godó,  Javier Godó, entre d’altres. També s’han desplaçat    a Tarragona empresaris d’Andalusia i Múrcia. De  fet, després de la    jornada    celebrada a Catalunya, s’han programat dos   actes més:    un el dia 14 de març  a Múrcia i un altre l’11 d’abril a Almeria.     
    13 · 02 · 2017 
Publicat per Rais a 18:42 Cap comentari:

divendres, 3 de febrer del 2017

Resum del discurs de Trump en la seua investidura



Resum del discurs de Trump, inerpretat per mi, en la seua investidura, un cop guanyades les eleccions als EEUU d'Amèrica del Nord:

"Avui no estem simplement transferint el poder d'un govern a un altre o d'un partit a un altre, sinó que estem transferint el poder de Washinton DC i retornant-lo a vosaltres, al poble.

Durant massa temps un petit grup en la capital de la nostra nació ha rapinyat la recompensa del govern, mentres que el poble ha suportat el cost. Washington floria. Però el poble no compartia la riquesa. Els polítics prosperaven, però les col·locacions (empleos) se n'anaven i les fàbriques tancaven. L'establishment (el poder establert) es protegia a sí mateix, no als ciutadans del nostre país. Les seues victòries no han estat les vostres victòries. Hi havia molt poc que celebrar entre les famílies que lluitaven en tot el país. 

I això justament canvia avui i ara, perquè aquest moment és el vostre moment, us pertany. Aquest és el vostre dia i la vostra celebració. I Amèrica és el vostre país.

Allò que importa no és quin partit controla el govern, sinó si el govern és controlat pel poble.

El 20 de gener serà recordat com el dia en el que el poble va tornar a dictar la llei. Els oblidats, homes i dones, no tornarán a ser oblidats (participaràn o/i procurarem que participen).

En el centre d'aquest moviment hi ha una convicció crucial, que una nació existeix per a servir als seus ciutadans i a la resta del món necessitat.

Amèrica tornarà a guanyar i ho farà com no ho feu mai abans (Si guanyar no és servir, aquest "guanyar" serà altra derrota del poble).

La Bíblia ens diu quant bo i agradable és quan el poble de Déu viu junt i unit. Quan Amèrica s'uneix, Amèrica és totalment imparable. Però... imparable per a què? Dath ist the question.

Erradicarem els radicals islàmics de la faç de la terra (1). 

Junts farem que els EEUU torne a ser un estat fort, farem que Amèrica torne a ser rica i torne a estar orgullosa, torne a estar segura, torne a ser gran."

                                                        ------

Fins aquí el resum que he pogut fer.

Us confesse que a mí, que ja sóc vell, aquest discurs em recorda, aproximadament, alguns discursos, verbals o escrits, de l'época de la dictadura franquista-falangista nacional-sindicalista (malgrat que jo he fet algunes correccions).

La justícia no resideix solament en allò de que el govern d'un país i la classe privilegiada no explote i deixe en la misèria a gran part de les classes populars del mateix país, sinó també en que un país no n'explote d'altres i els enfonse en la misèria, com ara pretén fer el president Trump dels EEUUA. 

(1) Cal convencer, cal persuadir, cal pactar, cal pacificar, cal respectar, no mai erradicar a la força si no és necessari i demanat per la justi'cia. La violència crea enemics violents.



Publicat per Rais a 20:19 Cap comentari:
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)

Seguidors

Dades personals

La meva foto
Rais
Vaig fent-me a mesura que escric
Visualitza el meu perfil complet

Arxiu del blog

  • ▼  2017 (56)
    • ►  de juliol (1)
    • ►  d’abril (6)
    • ►  de març (11)
    • ▼  de febrer (17)
      • Set judicis en l'Audiència Nacional per comentaris...
      • La corrupció repetida del o dels governs és diàfana
      • La corrupción como forma de gobierno
      • La prohibició de l'estelada en el final de Copa al...
      • Los ladrones de guante blanco y tarjetas negras
      • TRUMP..., TRUMP..., TRUMP..., (o Trimp, Tramp, Trump)
      • Arrendaments de persones? (Article de El País)
      • OBAMA I EL CANVI CLIMÀTIC (Article de Carme Miquel)
      • Rufián contra Rajoy (Diario Público)
      • La manipulació
      • ‘Hem pagat el corredor mediterrani dues vegades i...
      • HACHAZO A LAS PENSIONES
      • Governats per delinqüents (Article de Ramón Cotarelo)
      • Personatges polítics: per exemple, Ana Mato
      • El corredor mediterrani (Article de Villaweb)
      • Resum del discurs de Trump en la seua investidura
      • I quan siga velleta li retallaràn la pensiò?
    • ►  de gener (21)
  • ►  2016 (71)
    • ►  de desembre (17)
    • ►  de novembre (6)
    • ►  d’octubre (12)
    • ►  de setembre (7)
    • ►  d’agost (4)
    • ►  de juliol (4)
    • ►  de juny (2)
    • ►  de maig (5)
    • ►  d’abril (1)
    • ►  de març (4)
    • ►  de febrer (4)
    • ►  de gener (5)
  • ►  2015 (50)
    • ►  de desembre (4)
    • ►  de novembre (3)
    • ►  d’octubre (5)
    • ►  de setembre (4)
    • ►  d’agost (4)
    • ►  de juliol (4)
    • ►  de juny (4)
    • ►  de maig (5)
    • ►  d’abril (4)
    • ►  de març (4)
    • ►  de febrer (5)
    • ►  de gener (4)
  • ►  2014 (51)
    • ►  de desembre (4)
    • ►  de novembre (4)
    • ►  d’octubre (6)
    • ►  de setembre (3)
    • ►  d’agost (5)
    • ►  de juliol (1)
    • ►  de juny (4)
    • ►  de maig (5)
    • ►  d’abril (5)
    • ►  de març (5)
    • ►  de febrer (4)
    • ►  de gener (5)
  • ►  2013 (53)
    • ►  de desembre (5)
    • ►  de novembre (4)
    • ►  d’octubre (5)
    • ►  de setembre (4)
    • ►  d’agost (5)
    • ►  de juliol (4)
    • ►  de juny (5)
    • ►  de maig (4)
    • ►  d’abril (4)
    • ►  de març (4)
    • ►  de febrer (5)
    • ►  de gener (4)
  • ►  2012 (60)
    • ►  de desembre (4)
    • ►  de novembre (6)
    • ►  d’octubre (7)
    • ►  de setembre (5)
    • ►  d’agost (5)
    • ►  de juliol (3)
    • ►  de juny (5)
    • ►  de maig (5)
    • ►  d’abril (4)
    • ►  de març (6)
    • ►  de febrer (6)
    • ►  de gener (4)
  • ►  2011 (60)
    • ►  de desembre (7)
    • ►  de novembre (4)
    • ►  d’octubre (5)
    • ►  de setembre (4)
    • ►  d’agost (4)
    • ►  de juliol (6)
    • ►  de juny (4)
    • ►  de maig (6)
    • ►  d’abril (5)
    • ►  de març (4)
    • ►  de febrer (6)
    • ►  de gener (5)
  • ►  2010 (55)
    • ►  de desembre (8)
    • ►  de novembre (2)
    • ►  d’octubre (6)
    • ►  de setembre (4)
    • ►  d’agost (5)
    • ►  de juliol (5)
    • ►  de juny (5)
    • ►  de maig (3)
    • ►  d’abril (4)
    • ►  de març (4)
    • ►  de febrer (3)
    • ►  de gener (6)
  • ►  2009 (23)
    • ►  de desembre (4)
    • ►  de novembre (4)
    • ►  d’octubre (4)
    • ►  de setembre (5)
    • ►  d’agost (3)
    • ►  de juliol (1)
    • ►  de juny (2)
Tema Senzill. Imatges del tema creades per luoman. Amb la tecnologia de Blogger.