Un país que s'enfonsa i un altre que s'enlaira

Entrada anterior: El poder econòmic és enemic de la democràcia

Els peperos celebrant la bona ratxa

Emilio Lledó, premiat amb el Premi Princesa de Asturias 2015 i amb altres premis més, diu en el seu llibre, "La memoria del logos", pàgs. 122-123: "La 'virtut' individual (traduixc) no significa res si no s'assimila al cos social. Per això, Plató pensà que la suprema 'areté' [virtut] era [...] la 'justícia', i que havia que lluitar, no tant per crear 'l'areté' en el individu, sinó en una polis justa en la qual cresqueren els homes respirant el mateix clima de llibertat i d'equilibri... L'areté' particular brotaria en ella amb la mateixa espontaneitat amb la qual es desenvolupa i creix la natura".

Vinticinc segles desprès, 50 alts càrrecs del PP valencià, un partit que es considera "assenyat i honest", el qual, havent manat ja durant quatre anys i havent balafiat durant ells els bens del poble, xumant corrupció per tots els porus del cos, ens va deixar a tots "in puris naturalibus", amb una ma davant i l'altra darrere. Malgrat la pavorosa pudor moral que desprenia, les suposades "bones" persones de l'electorat el tornaren a votar, tot tapant-se el nas per no caure d'espatlla. Aquestes "bones" persones són (dic jo) responsables dels 50 alts càrrecs del PP valencià investigats per la Guardia Civil. Si en les paperetes de vot figurara el nom dels votants, ara podríem exigir que pagaren els lladronicis perpetrats pels lladres que ells van elegir. Si els pares paguen pels fills, els electors haurien de pagar pels seus elegits, quan els elegiren tapant-se el nas.

El nostre país degenera a marxes forçades. Degenera el PP, degeneren els electors, degenera la denominada esquerra. A propòsit d'una dubtosa esquerra (el PSOE de Felipe Gonzàlez) suggerisc que llegiu en el Diario.es, 28,1,2016, el blog de Rosa Maria Artal: "Felipe González, último rugido" (clica).

Mireu-lo bé: ¿Oi que "la cara es 
el espejo del alma?":
 està proposant 
que el PSOE s'alie amb el PP!

Mentre nosaltres ens enfonsem progressivament en les tenebres del passat més repugnant, hi ha un poble, aparentment endarrerit, però realment capdavanter des del punt de vista social i polític,  a nivell de tot el món. És el poble Kurd occidental. Constitueix una autonomia al nord de Síria: la regió autònoma de ROJAVA. En ell s'està practicant el "municipalisme llibertari" teoritzat per Abdullah Öcalam (tancat en una presó turca): la revolució ignorada.

El municipalisme llibertari kurd proposa crear comunitats lliures i auto-governades, basades en els principis de la democràcia directa... que pot esdevenir una democràcia genuïna, una economia cooperativa i la dissolució gradual del burocràtic Estat-nació.

En lloc de la democràcia representativa, en la qual els representants elegits mitjançant enganys i seduccions s'erigeixen en amos i senyors dels nostres destins (en Espanya i País Valencià tenim l'exemple: una democràcia que funciona de dalt cap avall) tenim a l'abast, si volem, l'exemple contrari: la que funciona de baix cap amunt. O, millor, el municipalisme llibertari, la democràcia directa de ROJAVA, la revolució ignorada. 

En aquesta democràcia de ROJAVA (el Kurdistà siri):

1- La gent creu en el treball voluntari a tots els nivells de servei per tal de fer que l'experiment esdevinga exitós.

2- La gent està preparada i sap el que vol. Creuen que la revolució deu començar en la base de la societat i no des de dalt. Que deu ser una revolució tant social, cultural y educacional, com política. Deu estar en contra de l'Estat, del poder y la autoritat. Deuen ser les persones de les comunitats qui finalment tinguen responsabilitats en la presa de decisions. Aquests són els quatre principis del Moviment per la Societat Democràtica.

3- Han creat un exèrcit de defensa que consta de tres parts diferents: les Unitats de Defensa Popular, llur secció femenina i l'Asaish (una força mixta d'homes i dones que estan en les ciutats i en tots els "checkpoints" fora de les ciutats per protegir la població civil d'amenaces externes). A més d'aquests forces, hi ha una unitat especial sols per a dones per tal de fer front als problemes de la violació i la violència domèstica.

---

L'Auto-administraciò Democràtica (DSA):

Després de molt de treball, discussions i plantejaments, el moviment per una societat democràtica, ha pervingut a la conclusió que necessiten una DSA en tots els tres cantons del Kurdistán (Al Jazeera, Kobani y Afrin). A mitjans de gener del 2014, les Assemblees Populars elegiren els seus propis DSA, amb autonomia per implementar y executar les decisions de la “Casa del Poble” (el comitè principal) i assumir algunes labors administratives en les autoritats locals i municipals, en els departaments de salut y educació, en organitzacions de negocis i comerç, en defensa i sistemes judicials, etc. La DSA está composta de 22 homes i dones, que tenen (cada DSA) un diputat i una diputada. Casi la mitat de representants són dones. Està organitzat de manera que tota la gent de diversos orígens, nacionalitats, religions i gèneres poden participar-hi. Açò ha creat un molt bon ambient de pau, germandat, satisfacció i llibertat.

En un curt espai de temps, aquesta administració ha treballat prou i ha promulgat un contracte social, una llei de transports, una llei de partits i un pla o programa per el Tev-Dam (Moviment per una societat democràtica). En el contracte social, en la primera pàgina dels estatuts figura:

-Hi ha separació entre l'Estat i la religió.

-Estan prohibits els matrimonis por sota dels 18 anys.

-Els drets de les dones, dels xiquets i xiquetes deuen ser reconeguts, protegits i implementats.

-Està prohibida l'ablació del clítoris.

-També està prohibida la poligàmia.

-La revolució ha de tenir lloc en la base de la societat i deu ser sostenible.

-És essencial la llibertat, la igualtat, la igualtat d'oportunitats i la no discriminació, així com la igualtat entre l'home i la dona.

-Tots els idiomes que parla la gent deuen ser reconeguts i que l'àrab, el kurd i el siri han de ser llengües oficials en Al Jazeera.

-És fonamental proveir d'una vida digna als presoners i a les presoneres i fer de la presó un lloc de rehabilitació i reforma.

-Tot ser humà té el dret de buscar asil, i els i les refugiades no poden ser deportades sense els seus consentiments.