Fem la pau i no la guerra

                                                                  Entrada anterior: Els atemptats islàmics a París

Què fem amb l'Estat gihadista, conegut com DAES, ISIS o Estat Islàmic? El deixem al seu aire? O ens col·liguen amb altres (EU, EUA, etc) i li fem la guerra? França ja ha atacat i ens demana ajuda.

Jo, què voleu que us diga? A mi no m'agrada la guerra. Entre d'altres raons, perquè tinc por a la mort, al sofriment, a les ferides, a la invalidesa, a la fam... meues, dels familiars, de les amistats i de la gent. No m'agrada matar, ni ferir, ni perjudicar a altres persones en els seus cossos, en les seues ments, en les seues famílies o  en la seua economia. En les guerres cauen mortes o ferides moltes persones innocents, ja siguin nens, nenes o persones majors.

Ja sé que estem sotmesos a possibles atemptats terroristes, l'execució dels quals no sabem ni el dia ni l'hora. Vivim assetjats per tot tipus de mals. I si, damunt, entrem en guerra, el setge pot arribar a convertir-se en la nostra derrota total 

En guerra o en pau ens assetgen les malalties, un assetjament multiplicat per la creixent contaminació global i el canvi climàtic, el qual pot tenir el poder destructiu total de més de mil guerres. Ens assetgen les crisis econòmiques, en assetja l'explotació del gran capital...

Avui ens és necessari lluitar aferrissadament, en pau i sense violència, de forma democràtica i lliure, contra l'explotació, contra el robatori, contra el pillatge, contra el saqueig, contra el frau... a què ens ha sotmès la violència econòmica. Es tracta, per exemple, de la violència d'aquells que augmenten fabulosament les seues riqueses empobrint les classes populars. Ens és necessari lluitar contra la violència dels complexos militars que s'enriquixen amb negocis armamentístics i amb la guerra, o la por a ella (emparats amb la vella consigna: "si vis pacem, para bellum"), lluitar contra la violència de l'elit econòmica que s'ocupa de fotre'ns la vida. Ens és necessari lluitar contra la violència d'aquells i aquelles que volen desviar la llibertat d'expressió cap un altre enemic; que aquesta llibertat d'expressió, esdevinga racista i recaiga contra l'Islam, no contra ells, els culpables de la nostra situació econòmica; com si l'islam fos, ja, o dins d'un curt termini, el nostre opressor, el nostre explotador, el que diàriament ens sotmet a la pobresa a l'esclavitud i a la mort. A la mort arribarem, segur, si fem la guerra, perquè les guerres solen matar. Matarem i morirem matant. I aquells que sobreviuran, viuran com esclaus en el món neoliberal que ja tenim i contra el qual hauríem d'haver lluitat amb les armes de la intel·ligència i de la llibertat. 

No ho oblidem: aquesta insurgència guerrera d'un esperit indomable, significa riquesa per als nostres amos, explotació per a nosaltres i amenaça terrorista permanent. Contra aquesta energia guerrera, que "tira pilotes fora", caldria una veritable llibertat d'expressió: la denúncia de la violència i el terrorisme a què diàriament ens sotmeten els nostres amos capitalistes. Per què en lloc de fer la guerra contra l'Estat Islàmic no la fem contra l'escalfament global que ens amenaça amb la destrucció global?

Per altra banda, cal reconèixer que, amb els atemptats terroristes, l'Estat Islàmic demostra el seu interès en una resposta bèl·lica. Ens provoca. Per a nosaltres la guerra no serà beneficiosa. Per a ells, potser, sí. Nosaltres, en pau i en llibertat, som una amenaça per a ells, perquè esdevenim un exemple a imitar. Per això ens provoquen. En lloc de ser el refugi dels que fugen del seu infern, volen que nosaltres esdevinguem eixe infern, instigant-nos a matar indiscriminadament musulmans fanàtics i musulmans pacífics amb una guerra destructiva, que, al final, ens destruirà a nosaltres mateixos. 

Qui ens assegura que els nostres amos, capitalistes de mercats desregulats, lliures de tot control, no estan darrere d'aquest malson?

Rosa Maria Artal diu en el seu Bloc, "El periscopio":

"...Exigíamos, el 15M, con más del 80% de aceptación popular, “no ser mercancía en manos de políticos y banqueros”, y ahora, según las encuestas, les vamos a dar un cheque en blanco por 4 años. Para las sobras que hayan quedado. Se tragan recortes, mentiras, la más hedionda corrupción. Sabemos que hay mucho corrupto vocacional en España pero ni siquiera eso lo explicaría.

Cuesta también entender a un país que vivió un golpe de Estado, una guerra civil de 3 años, y 40 más de dictadura que siguió matando, con miles de muertos aún por las cunetas, con las heridas incurables de tal atrocidad, vivir semejante festín de franquismo en el aniversario de la muerte de su héroe. Con total permisividad. Y tanto o más -por lo que implica acerca de nuestro futuro- la ofensiva banalidad con la que el candidato sepia, Albert Rivera, y sus Ciudadanos equiparan a “rojos y azules” en busca de no sé qué tiempo nuevo...

...¿Qué nos ha pasado a todos?...

... “Os exprimiremos hasta la saciedad y luego os llenaremos con nuestra propia esencia”, escribía George Orwell en su libro ‘1984’...


Desprès de la primera guerra mundial (1914-18), desprès del cop d'Estat franquista i la guerra-croada subsegüent (1936-39), desprès de la segona guerra mundial (1939-45), desprès de la guerra del Golfo (1990-1991), desprès de la guerra d'Irak (2003-2011), etc., ara s'ens proposa una altra guerra contra l'Estat Islàmic en Síria. Serà possible que la guerra es convertisca en l'estat natural de la humanitat? De quina matèria estem fets els sers humans?

Mentrestant, però, l'explotació neoliberal, la corrupció político-capitalista, i la contaminació del globus terrestre continuen impertèrrites el seu camí devastador.