divendres, 4 d’abril del 2014

miquelrais.blogspot.com

Entrada anterior: "Solució final".Una més?







Aprofitant que Protàgoras va dir que "l'home és 'mesura' de totes les coses, de les que són en tant que són i de les que no són en tant que no són", podríem pensar, al nostre aire, que l'home (home o dona) és una 'mesura' no quantitativa, sinó el model qualitatiu segons el qual tot es mesurat. En aquest sentit, la 'mesura' determinaria el valor que té cada cosa (humana o no humana) per a l'home. L'home exigiria, com a 'mesura', que les coses se li adequaren. Per exemple, els drets humans en serien una conseqüència, o les classes socials haurien d'igualar-se en drets, oportunitats i nivell econòmic per a conformar-se a l'esmentada mesura; o l'home, en la seua condició de ciutadà, exigiría una societat amb polítics honrats sense 'castes' polítiques, en la qual les empreses tinguessen una finalitat social i on la sensibilitat ecològica sigués una preocupació generalitzada, o, en fi, que, per exemple, la dependència o independència de cada país estigués feta a la mesura de la voluntat dels seus habitants. És a dir, un món a la 'mesura' de l'home (i de la dona). És a dir que el món s'ajustaria a la mesura de l'ésser humà. El cristianisme va dir desprès que l'home era el rei de la creació. Però la paraula rei ho va desgraciar tot. Així és que avui, "ni rei ni roque".

Alguns pensen que des de temps molt antics, l'homo sapiens interpretava el món inventant històries a partir de les experiències acumulades, històries explicatives que es convertiren a la llarga en les primeres religions. Les religions interpretaven el món. L'ésser humà, doncs, mesurava les coses utilitzant la vara de mesurar religiosa, una vara, al cap i a la fi, inventada per ell, però que acabà mesurant-lo a ell. Desprès aquesta vara cedí una part de la 'mesura' a la filosofia, invent humà, també. Amb el córrer dels anys i dels segles una altra vara de mesurar, la ciència, anà obrint-se camí, no sense problemes amb la vara religiosa (recordem el conflicte de Galileu amb els teòlegs catòlics).



Quan Protàgoras qualificava l'home de 'mesura', a quina classe d'home o dona es referia? A l'individu? A un grup social més o menys ampli? O a la humanitat sencera? 



Tant s'hi val que l'origen d'una interpretació siga l'individu, una col·lectivitat o la humanitat sencera. El que importa és que aquesta interpretació siga acceptada per moltes persones. Tot depèn de la publicitat, propaganda o apostolat que hom hi esmerce. En aquest sentit, mira per on, hem aplegat a l'economia. La publicitat, la propaganda, l'apostolat són activitats que costen diners. Els diners els té el gran capital. Ergo el gran capital, que cada dia és menys social i més privat, controla la publicitat, la propaganda, l'apostolat, el poder... I ho controla segons els propis interessos. Hem aplegat, doncs, a la 'mesura' sotmesa als interessos del gran capital. Així, doncs, el gran capital, és 'mesura' de totes les coses. Des de l'home primitiu, passant per Protàgoras, hem aplegat a la situació actual: l'home o la dona de les grans empreses, de les grans finances, els homes i dones que guarden els seus capitals en paradisos fiscals, són la 'mesura' de totes les coses. Així podem descobrir el secret del calfament global, de la desaparició d'espècies animals i d'espècies vegetals, de la contaminació del planeta, de les guerres, de la crisi econòmica, de la pobresa i de les malalties galopants arreu del món, un secret que radica en els interessos del gran capital, 'mesura' de totes les coses, de les que són en tant que són i de les que no són en tant que no són.


Ja és hora que l'ésser humà en la seua condició d'ésser humà sense afegits, adopte la resolució que li correspon, de ser 'mesura' de totes les coses; que el món s'humanitze d'una puta vegada. Necessitem ja lleis humanes, constitució humana, justícia humana, poder humà, economia humana, llibertat humana, democràcia humana. Necessitem un front humà contra la desmesura inhumana i rapinyaire. Necessitem una confluència d'éssers humans per a desplaçar del poder (humana i democràticament) l'infecte monstre que ens ha robat la 'mesura', i accedir, per fi, a l'home, a l'ésser humà, a la persona, 'mesura' de totes les coses. Perquè l'ésser humà no solament és, sinó que té el deure de ser 'mesura' de totes les coses: que el món s'humanitze, no que l'home es bestialitze. Ens ho devem els uns als altres, perquè no és just que la bèstia neoliberal ens haja robat el nostre dret a la 'mesura'.




2 comentaris:

Pura Peiró Bertomeu ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Pura Peiró Bertomeu ha dit...

"Necessitem un front humà contra la desmesura inhumana i rapinyaire".
La teua proposta , Miquel, m'ha encés una llumeta al cor.
M'ha fet també pensar en la convicció de Barley, l'espia (o era doble agent?)protagonista de la novel·la de John Le Carré, enamorat d'una dissident russa en l'època de la glasnost. Barley deia que el desarmament "n'était ni une affaire militaire ni une affaire politique, mais simplement une question de volonté humaine. Qu'il fallait savoir si on voulait la paix ou la guerre et se préparer en conséquence..."

Per on comencem, Miquel?
Hauríem de prendre partit contra el "fracking" a Canàries i a favor del moviment de mestres a Mallorca. És clar, pel dret a decidir dels catalans.I al país fer propaganda contra el PP.
Com ho farem? Amb qui comptem?
Compta amb mi Miquel.