L'alta dignatària del Ministeri espanyol d'Educació, Montserrat Gomendio, davant la mala nota obtinguda pels escolars espanyols en la prova PISA, afirma que si els alumnes espanyols assoliren en aquesta prova, que mesura la capacitat d'aplicar els coneixements a problemes nous, pitjor resultat del que predeien les notes prèvies obtingudes en Matemàtiques, Ciències i Llengua, això va ser conseqüència del sistema educatiu. El resultat de la prova (continua) demostra que aquest sistema és erroni, és erroni perquè no prepara per resoldre problemes. "La LOMCE resolverà este problema", assegura aquesta senyora. Jo, en canvi, tinc el pressentiment que la LOMCE també fallarà aquí, com els alumnes en la prova PISA, i no sabrà resoldre el problema que diu que vol resoldre. Efectivament, si, segons Gomendio, "La metodología, está anticuada porque se basa sólo en la memorización de contenidos..." i "Los docentes tienen la responsabilidad última... en cambiar de método", aleshores el problema a resoldre per la LOMCE seria canviar la metodologia antiquada dels professors, basada en la memorització dels alumnes. I no com pretén ella i el Ministre: retallant (oh sorpresa!) el nombre de professors i, a més, el sou d'aquells que hi queden; augmentant, doncs, el nombre d'alumnes per classe i el nombre de classes per professor; en fi, retallant substancialment l'assignació pressupostària per a la formació del professorat. En altres paraules clares i netes: agreujar el problema fent imposible una metodologia nova i creativa. No creieu que aquesta solució del problema mereix un suspens rodó pel programa PISA?
Però, què acabe de dir? Excuseu-me, em torne enrere. Escrivint escrivint, m'he adonat que la tal dignatària podria tenir raó. Perquè, de quina manera podrien els alumnes aprendre a resoldre problemes? Resolent-ne, és clar. Què farà la nova llei? Plantejar problemes als alumnes. Com? Disminuint el nombre de professors, augmentant els alumnes per classe i les classes per professor. Així els alumnes tindran més problemes per aprendre. That is the question. És la millor manera d'aprendre a resoldre problemes. Fins ara el professor els ensenyava la teoria i alguns problemes que figuraven als programes. Aquesta seria la causa que els alumnes no saberen resoldre problemes nous de fora dels programes. És això que sembla pensar l'equip ministerial. Els alumnes no saben resoldre problemes que no figuren en els programes perquè no tenen veritables problemes: tots els que tenen els resolen amb l'ajuda del professor. La solució és, doncs, donar-los problemes d'aprenentatge, suprimint professors.
El problema està, doncs, en els professors. Eliminem un gran nombre d'aquests i emprenyem els que hi resten. Així els alumnes aprendran a resoldre els problemes que planteja la manca dels eliminats i el mal jogourt dels que hi resten. Els professors que hi resten, motivats en veure's incapaços d'atendre la quantitat d'alumnes, classes i, damunt, la rebaixa del sou (més alumnes, més classes, menys ingressos), no tindran més remei que canviar el mètode: hauran de deixar sols els alumnes davant dels problemes i, potser també, de part de la teoria.
Hom aprèn a resoldre problemes nous, resolent-ne. Però... alguns espavilats aprendran a sortir-se'n, altres cauran pel camí, com els gatets que surten al carrer buscant experiències noves: uns aprenen a sortejar els vehicles, altres moren en l'intent.
És en el fons el que pretén el PP: l'excel·lència de què tant es parla. Un grupet d'excel·lents i una multitud de fracassats. És aquesta la societat que vol l'alta dignatària a les ordres de l'exel·lent-ísimo Señor Ministre Wert? És possible. A més ignorància, més submissió; o més rebel·lia, però rebel·lia violenta, que espantarà la gente de bien (bien situada), i justificarà la violència policial.
 |
| Si PISA estiguera en Espanya la LOMCE l'enderrocaria d'un cop de peu |
Se m'oblidava: les famílies "de posibles" buscaran centres on no i haja retallades de ninguna classe, perquè elles, si és el cas, diran: "Això ho pague jo", i tindran tots els professors que necessiten per a teoria, pràctica, resolució de problemes i habilitat en la concertació i teixit d'influències cara al futur. I se'n riuran de la Gomendio-Wert. O, més aviat, els retran homenatge i gratitud?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada