He tingut un malson

                                                                      Entrada anterior: Samantha, la dona perfecta i submisa

Desprès d'acabar
amb les classes inferiors

Llegim als media: "Cifuentes abre más expedientes a los organizadores del 22-M [La marxa per la dignitat]".

Serà veritat que totes aquelles persones que es veuen despullades de la seua dignitat, no sols tenen prohibit recuperar-la, sinó que, a més a més, són perseguides i acorralades per allò que hom diu justícia democràtica i forces públiques, forces públiques esdevingudes privades, al servei dels lladres que han robat la dignitat reclamada amb la marxa? No ho sé. Però mireu el que m'està passant aquests darrers dies.

Aquests darrers dies em repeteix un malson. Somie que hi ha una classe social que s'alimenta de la dignitat del poble deixant-lo sense drets. Una classe social que es parapeta darrere de muralles i de policies, gràcies als diners robats, i gràcies a allò que s'anomena justícia i democràcia. La democràcia consisteix (dins del malson) a espoliar el poble fent-li creure que hom compleix la seua voluntat. Si, casualment, el poble exigeix que se li respecte la dignitat, aleshores, hom el persegueix, hom el castiga brutalment i hom l'expedienta, en nom del poder, de les lleis i de la justícia que aparentment dimanen, segons el malson, del mateix poble, poble sobirà-sotmès, empresonat en una indigna masmorra com l'home d'una de les versions del film: "La màscara de ferro". La diferència d'aquest film amb el somni es troba en el fet que no són els famosos mosqueters qui intenten alliberar-lo, sinó el mateix poble, que exigeix els seus drets: la dignitat arrabassada. Els intents, doncs, d'aquest poble per alliberar-se són desbaratats pel poder usurpador: en nom del poble hom sotmet el poble (com vèiem al film: en nom del rei hom sotmetia el rei).

Somie dia sí i dia també que no es pot tolerar més la injustícia de les pensions, el frau de les preferents, els desnonaments, els acomiadaments injustificats, l'estafa permanent de les elèctriques, el càncer de la banca o la pèrdua de futur per als membres més joves de les famílies, el perdó als defraudadors d'Hisenda, la designació per a càrrecs importants de persones notòriament corruptes, la barrera econòmica que encercla la Universitat. Si en la democràcia, el poder dimana del poble, per què està contra ell? Per què les manifestacions del poble són rebudes amb l'ostentació amenaçadora i violenta d'abundants escamots de policies? Per què la força pública i la justícia democràtica no s'ocupen d'aquells i aquelles que provoquen la necessitat de marxes com les de la dignitat? Si al poble se li respectara la dignitat, veig clar al somni que no hi hauria necessitat de marxes reclamant-la. -"Per què hem votat i elegit els membres del poder? (algú em xiuxiueja dins del somni). Serà per arrabassar-nos la dignitat i reprimir-nos quan la reclamem?. No, en absolut! No els hem votat per això! Però ens han manipulat i ens han traït: els propietaris del capital i els experts o savis, alts funcionaris que, servint-los, reben copiosos beneficis, constitueixen el poder capitalista, el qual, comprant els nostres representants i comprant els mitjans de comunicació, domina i dirigeix el cotarro de l'Estat i l'opinió de gran part dels electors. Per això, l'Estat no representa els interessos del poble, sinó els del capital; l'Estat ha esdevingut la veu del seu amo; vivim una democràcia totalitària (segons Vicenç Navarro, diu el xiuxiueig). Si el poble conscient s'ha quedat i es troba sol, abandonat, traït, espoliat... Si hom li ha tancat tots els camins..., és, per ventura, estrany que altere una mica l'ordre panxacontent dels ben situats? 

La marxa per la dignitat, pense ja despert, ha de ser el principi d'una lluita per acabar amb: "El insulto que supone para esa mayoría social el espectáculo de robos, de alta delincuencia organizada y enraizada en las instituciones, el posicionamiento de miembros de los tres poderes del Estado a favor de depredadores de fondos públicos y en general la evidencia de que se gobierna en favor de una minoría cada vez más favorecida en sus actividades de rapiña" (Anguita).

Què és la dignitat, sinó el dret, el dret a la vida, el dret a la llibertat, el dret a decidir sobre el nostre futur, el dret a la justícia, el dret a que els nostres representants públics estiguen al nostre servei, que ens escolten, que ens obeïsquen, que ens informen verídicament? Oi que sí? Perquè la dignitat exigeix que els nostres representants públics (que ens governen gràcies a nosaltres), no siguen "la voz de su amo" neoliberal, a través de la troika, a través de Merkel, a través dels mitjans de comunicació o a través dels denominats savis o experts, autèntica "voz de su amo", l'amo que més els paga. Nosaltres no hem elegit ni a la Troika (Comissió Europea, Banc Central Europeu, Fons Monetari Internacional), ni a la Merkel, ni a les comissions de savis, ni als mitjans de comunicació, ni als grans capitalistes internacionals. No els hem elegit, però decideixen per nosaltres.  

                          

"És quan dormo que hi veig clar", diu el poeta J.V Foix. Perquè allò que cada dia veig quan estic despert, m'embolica i m'atorrolla.