Una presència sinistra.
Una mirada famolenca, àvida, obscura...
La bèstia ensuma l'aire en totes direccions. Hom sent lleus xaps xaps, passos sobre l’aigua fangosa. Passos que sonen
esgarrifosos...
De sobte, una ombra! Una silueta aguaita al meu costat i
m’envolta.
Jo còrrec, plore, tremole, sue.
El bram, el brogit de
la bèstia trenca el silenci. Dentades feridores a les meues espatlles. Em raja sang
a borbolls i el dolor m’ennuvola la ment. Presència paorosa que m’atrapa
clavant-me les afilades urpes mentre la bava repugnant m’empudega el rostre i
amb l’alè em crema la pell. (fragment lliurement traduït d’una narració de Daniel
Gonzàlez, trobada casualment en internet).
L'hidra de mil
caps m’ataca perquè no té altre remei. És necessari, li ho imposa la
gana insaciable, la fam devoradora, l’instint. Això diuen els caps de l'hidra
en llurs aparicions a la tele. Com el cocodril quan es llança sobre la presa,
com el gat quan atrapa el ratolí. Són
els mercats, les normes de Brussel·les, la Merkel. Així
L'hidra mai té
prou. Més riquesa, més poder. S’alimenta de les nostres carns i de la nostra
sang. Però, si acaba amb
nosaltres, també ella s’extingirà, oi?. Si no menja, morirà, car nosaltres som el seu
aliment. No obstant això, és tan voraç, que no pot abstenir-s’hi.
La coneixem
pels seus caps anomenats experts. Tenen, però, noms particulars. Un és
de Guindos; l’altre, Montoro. Ambdós, experts en allò de robar-nos els quartos per
a la caixa forta de l'hidra. També hi ha un tal Wert, expert a crear ignorància,
una tal Ana Mato, amb l’expertesa de crear malalties incurables. Tots dos, versats
en la manera d’omplir la seua bossa a partir de la ignorància i les malalties. Tenim
una senyora: Nuestra Señora de los Dolores de Cospedal, experta a traure diners
dels dolors populars i amb la llarga experiència de justificar el benefici
que a tots ens produiran els dolors causats per l'hidra (quien más te quiere te harà sufrir). I més caps encara (en són
milers). Tots actuen a les ordres d’un
altre cap, Rajoy. I, junts amb aquest, obeeixen ordres de la Merkel (al servei de la
banca alemanya), de Mario Draghi (Banc Central Europeu al servei de Goldman and
Sachs), de Mario Monti (govern italià, Goldman and Sachs) Papadimos (expresident del
govern grec, Goldman and Sachs), Comissió Trilateral, Grup Bilderberg, Banc
Mundial, Fons Monetari Internacional, etc. etc. (en ells s’allotja el cervell
neoliberal on l'hidra maquina els seus plans depredadors).
Són neo, són nous liberals, nous libertaris, nous de tot. En
canvi, actuen rígidament com un exèrcit nazi al servei d’un ideal: la destrucció del planeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada