El Gabinet del Doctor Caligari

La hipnosi mediàtica
està acabant amb el trellat de tot un poble.

Si llegiu el llibre de Roman Gubern, Máscaras de la ficción, voreu que, quan tracta de la pel·lícula, El Gabinet del Doctor Caligari, diu que, segons l’historiador Kracauer, el guió inicial va ser modificat pel director de tal manera, que va perdre la càrrega crítica pretesa pels guionistes. Sembla que aquests volien denunciar la tirania de l’Estat alemany en la primera guerra mundial, tot assimilant aquest Estat al Doctor Caligari, així com els soldats alemanys que la van fer, a l’ajudant del Doctor, hipnotitzat i somnàmbul. En tal situació l’ajudant assassinava de nit sota la influència del Doctor i els soldats mataven i morien quasi obligats i manipulats per la tirania alemanya. Així doncs, de la mateixa manera que el Dr. Caligari cometia crims mitjançant l’acció del seu ajudant hipnotitzat, l’Estat alemany cometia crims bèl·lics mitjançant els joves alemanys, que mataven i morien com somnàmbuls hipnotitzats.

Aquest passatge em fa pensar en un altre hipnotisme: el que es produeix entre els poders econòmicopolítics i el poble elector. Com s’ho fan per a que aquest torne a votar un grup de polítics moralment impresentables, políticament tramposos i econòmicament ineptes, perseguits per la justícia?

Seria comprensible si visquérem encara als anys de prosperitat. Però també ho seria si la gent es moguera com la rata de l’experiment de Skinner, la qual repeteix una acció que prèviament ha sigut premiada amb una llepolia. Així, el record d’aquests anys enllepolits empenyeria la gent a repetir la mateixa votació per tal d’obtenir la mateixa recompensa. Es tractaria, per tant, d’una especie d’hipnotisme metafòric que simbolitzaria l’aprenentatge d’una acció, reforçada per l’efecte agradable produït. Però, ai las!, només seria admissible aquesta explicació, si eliminarem de la gent la capacitat reflexiva i el lliure arbitri. Amb tot, qui en sap?...

Skinner box

Tanmateix, a tots ens resultaria més raonable pensar que la metafòrica hipnosi és més complexa. A  la prosperitat passada funcionant com llepolia reforçadora caldria afegir l’actuació dels mitjans de comunicació, dominats pels poders econòmics del neoliberal Dr. Caligari. Ja que:

a)            Introdueixen determinades valoracions i infravaloracions, pors, idees, conviccions i creences que posen el sistema neoliberal com l’únic possible (“si augmentes els impostos dels rics, el rics se n’aniran a un altre país”, diu un polític del partit dels rics. “Per a crear llocs de treball fa falta generar confiança”, diu un banquer pensant i desitjant que per a donar confiança calga disminuir els llocs de treball),

b)                   Mantenen el públic mal informat ocultant el que no interessa per als seus propòsits (si de cas, podem citar, entre d’altres, Canal 9 i Telemadrid), o

c)                   El mantenen (el públic, vull dir) allunyat de tota informació útil atraient-lo a diversions i espectacles irrellevants, però seductors, en els quals els protagonistes s’agredixen, s’insulten, es tracten injustament, etc., etc. (repetixen allò tan antic de: panem et circenses, expressió en el referent de la qual han llevat el panem).

d)                     Aquesta hipnosi no és exclusiva del nostre temps (segle XX o XXI). Més aviat és pròpia de la humanitat. Els éssers humans mai han reproduït en la seua intel·ligència la realitat tal qual, sinó que han convertit en realitat de manera performativa (o han cregut que era realitat) allò que ells imaginaven. Imatges i teories heretades i/o construïdes sota influència del poder i/o de la societat. Pensem en la divinitat d’aquells que  exerceixen el poder (déus, fills dels déus, representants dels déus), en les diferents mitologies, en les teories astronòmiques (terra plana, terra centre de l’univers, etc.)... La humanitat ha viscut sempre, en aquest sentit, hipnotitzada per un Dr. Caligari més o menys evolutiu.

Serà possible que justament ara ens despertem d’aquesta hipnosi, gràcies als «indignats»? Els indignats que proposen insistentment: Democràcia real, ja!? Però, què volen dir amb aquesta expressió? Que els polítics facen, per fi, allò que els electors volen que facen? I si la voluntat dels electors és la del neoliberal Dr. Caligari, que els ha hipnotitzat a través dels mass media, com estem veient tots els dies? Heu aquí un exemple: clica, si's plau.

La cosa s’hi veu difícil, no cap dubte. Amb tot, cal reconèixer, també, que la sort no està mai definitivament tirada i que una altra democràcia és possible, inclús la real, si entenem per democràcia real començar a despertar de la hipnosi.