dilluns, 3 d’octubre del 2016

El meló d'alger

                           


Resultat d'imatges de meló d'alger


Puigdemont, el president de la Comunitat Antònoma de Catalunya, es proposa convocar un referèndum als ciutadans d'aquesta Comunitat. Tal fet crea un problema insuportable al govern d'Espanya. Aquest govern és una dictadura, una dictadura sobre democràcies (determina els límits conceptuals, lingüístics, polítics..., etc... dins dels quals cada democràcia subordinada pot aplegar a decidir. En uns aspectes és més permissiva; en altres, pel que fa a la independència i la relació amb l'exterior de la comunitat autònoma i a l'exterior d'Ejpaña, és força negativa. També determina sobre les lleis que organitzen les relacions internes). 

Puigdemont vol fer un "referèdum"! Valgame dios! Com s'atreveix? Està prohibit pels vigilants que custodien "la sagrada unidad de la patria Ejpaña". "Ejpaña es Una, Grande y Libre. Libre de todos los Estados o pàtrias, grande como la que más, y una; una, porque no són dues, ni tres, ni etc: sólamente una". La podem representar com un meló.

M'atrevisc a explicar per què he citat l'exemple del melò (el melò d'alger o síndria, o meló d'aigua...). La síndria té forma esfèrica o allargada, però closa, la superfície de la qual és llisa, lluent, neta. 

Així doncs, a Ejpaña me la represente com un meló d'alger lluent. Si alguna cosa, o ésser, puguera escapar-se de dins d'ella, cosa inversemblable, havia de ser a través d'una espècie de moltíssims porus, invissibles de tan petits, com ho deuen ser els del meló d'alger; o, també, trencant la superfície (és a dir: trencant Ejpaña). Així, doncs, Ejpaña ha de ser indivissible. Si es divideix, desapareix, es consomeix, és descompón, es podrix. Ejpaña és molt (però que molt) delicada. Per aixó li l'han entregada al PP, el president del qual és Rajoy, home carateritzat com molt bon "conservador", expert "conservador", que sabrà conservar la integritat d'Ejpaña, lluny de qualsevol descompossició, que seria fatal, perquè el meló es podriria ràpidament. Els melons es poden obrir amb ganivets o corbelles partint-los per la meitat o fent allò que diem tallades. Les tallades del meló, petites o grans, no poden conservar-se sanes massa temps: són molt febles i es podreixen prompte, si no ens les mengem o les guardem en la nevera. Per això és tan important que el meló (Ejpaña) reste sencer i no se l'encete.

Consqüentment, el PSOE ha decidit encarregar al PP de Rajoy (un gran expert en melons d'alger, com acabe de senyalar), el meló d'Ejpaña, perqué sabrà mantenir-lo sencer, ja que és un gran conservador. I en el pitjor dels casos, estem segurs que s'el menjaràn, ell i els seus, de tal manera que evitarán la desgràcia que es podrira. En el millor dels cassos, el podràn defecar i servirà d'adob, un adob riquíssim, com el meló, com Ejpaña. Amb aquest adob hom podrà fertilizar multitud de camps de melonars que faran melons d'alger com aquest d'Ejpaña. I tindrem múltiples i variades Ejpañes. Ejpañes tan precioses com el primer meló d'alger. Ejpañes que farán les delícies dels comensals que assisteixin als banquets organitzats en les festes dels nostres fills i filles per cel·lebrar la riquesa que proporcionen les plantacions de melons d'alger abonats amb la merda que produeixen les digestions dels melóns d'Alger menjats.



I tot això, gràcies al PSOE que va ser capaç d'encarregar al PP i a Rajoy la guarda del primer meló d'Alger, aquell que va generar, desprès, l'esmentat fem, tan hispànic com miraculós.   

         ----------           -------------            -----------          ---------

                                       Notícies posteriors



Mas: ‘És un honor ser processat per aquests poders espanyols per haver escoltat la gent’


La fiscalia demana deu anys d’inhabilitació per Artur Mas pel 9-N (Referèndum del 2014)  i nou a Rigau i a Ortega.

Ja fa temps que està prohibit tastar el meló.







                     





1 comentari:

Pura Peiró Bertomeu ha dit...

Una troballa això de dir Ejpaña, Miquel! Es com ho diu el Bono: Ej-paña!

La bona qüestió és que això de la riquesa produïda pels melonars femats, ja no s'ho creu ningú; almenys riquesa per a una ampla majoria social. La classe mitjana està de capa caiguda ( la crisi del psoe n'és un exemple)i per ara no mou fitxa per tractar de dir (i fer )la seua. Els treballadors, els primers empobrits, no mobilitzen ningú: la precarietat assusta. El neoliberalisme ens està consumint i el pp amb la seua ideologia regurgitada del franquisme sociològic, acabarà enfrontant-mos i afonant-mos.