Sembla que estem assistint passivament a una escalada de la dreta en els llocs clau d'El País Valencià i de tota Espanya. No oblidem que l'esquerra cedeix el poder a Rajoy i que aquest i el PP van a (o volen) remodelar Espanya, econòmica, política i socialment. I la volen remodelar segons el model neoliberal, tot seguint els principis neofranquistes (al neoliberalisme pel neofranquisme!). Serà aquest "neo" una nova versió del vell nazisme, com ja insinuen alguns comentaristes d'esquerra? El poder econòmic neoliberal controlador de les llibertats econòmiques populars. I, per tant, les polítiques.
Estem assistint a una de les tendències vicioses d'un sector de certa "elit" ejpañola. Un vici que la fa re-caure una i altra volta en el vici nefand ("vicio nefando") contra la natura social del dret a la supervivència dels més febles, del poble que fa que hi haja poble (podem imaginar un poble constituït només per la petita elit econòmicament aristocràtica, ella sola? Pot haver-hi una petita elit sense poble més feble?). L'elit necessita el poble treballador, que és el seu semblant ("su semejante"). Però aquest poble feble, sotmés contra natura, jodido contra natura ("el vicio nefando" l'autèntic vici, l'explotació dels pobres pels rics, el més condemnable perquè atempta contra l'ésser humà i la seua pervivència).
Podrem supportar aquest vici "nefand" (indigne, abominable, execrable, pervers) sense desaparéixer com a classe pobra, classe popular, creadora de la riquesa dels rics? Ja és hora que PP i esquerra reflexionen i deixen viure el poble feble que els dóna la vida: que es desenvolupe, que millore econòmicament, que desidisca, que mane. Alliberem la democràcia. Votem. I que el poble desidesca (però ben informat. No, com informen ara els mitjans). Que es faça allò que el poble, la majoria, vulgui. Perque s'ho mereix i perque correspón a la democràcia en la qual diuen que vivim. Que no es vinga retallant la voluntat popular per exigències estranyes, com que es deixe en el poder al partit menys votat (el PP), o que es produisquen lluites secretes i poc honestes pel control del poder en el sí dels partits. Si la lluita interna d'un partit no és transparent per als seus membres, com serà la lluita política entre partits a nivell d'Estat?
Sobre tot: continuarà el vici nefand? S'aturarà? Tot dependrà del que siguem capaços de fer nosaltres.
Demo-cràcia: poder del Poble. No de l'Elit de senyorets i senyoretes que suen diners, que están en el poder polític, són directius de partit o tal volta pobres, però sinistres complidors de llurs afers contra natura. Contra natura, vol dir aquí: contra el poble treballador i necessitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada