Si encara visqueres, Carme, professora que fores de l'Institut "Lluís Vives", sentiries en carn pròpia allò que els amos de sempre estan fent als alumnes. Ton pare, represaliat, va perdre la càtedra d'institut que havia tret en unes oposicions realitzades poc abans de la insurrecció franco-catòlica, assassina de tantes vides que ara hom vol amagar. Has viscut i t'has educat sota l'amenaça repressiva. I ara torna eixa realitat paorosa, més paorosa que un malson, perquè intenta acabar amb l'esperança que podria sobreviure a una vida, com la teua, dedicada a l'educació. El treball que vas fer, al qual vas dedicar la teua vida, volen destruir-lo, com Franco i l'Església destruïren el de ton pare i el de tants i tants. Destruïren i destrueixen la cultura, la llibertat de pensament, la informació lliure, la independència de criteri, l'honestetat i educació ciutadana. Ara podríem cridar tu i jo, des del fons de l'abisme on estem caient: "Quosque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?"
Catilina
I retraure sense parar que no són els i les alumnes qui han dilapidat el capital comunitari, no són ells ni elles qui han tirat els diners en la Formula 1, no són ells ni elles qui han deixat en números rojos Canal 9, no són ells ni elles qui han balafiat els milions en la visita del Papa, no són ells ni elles qui han omplit els comptes de Gürtel als paradisos fiscals, no són ells ni elles qui han concertat preus superiors al valor real en programes de Canal 9 per a quedar-se’n un bon pessic, no són ells ni elles qui han defraudat hisenda, qui han malversat fons públics, qui han falsificat documents; no són ells ni elles qui han saquejat les fundacions d'ajuda al tercer món, no són ells ni elles qui han fet un aeroport sense avions i una biblioteca sense llibres, no són ells ni elles qui han inaugurat un hospital de maqueta amb els euros d’un hospital real, no són ells ni elles qui han malgastat milions en carreres nàutiques americanes, no són ells ni elles qui es passegen en automòbils d’alta gamma o en iots de luxe, no són ells ni elles qui han segrestat la informació d’allò que passa realment en la política comunitària, no són ells ni elles qui expulsen del parlament representants elegits pel poble, perquè diuen allò que no volen que se sàpiga; no són ells ni elles qui han obligat a tancar les emissions de TV3 imposant multes milionàries a Acció Cultural; no són ells ni elles qui han portat la crisi, no són ells ni elles qui han viscut per damunt de les seues possibilitats, no són ells ni elles els responsables del multimilionari atur obrer, no son ells…, no són ells…, no són ells…
No són ells ni elles l’enemic a combatre, no cal llançar contra ells i elles “las mesnadas del Cid”, ni els “antidisturbios”, ni “la brigada político-social”. No cal llançar el crit: “¡A ellos, mis valientes, Santiago i cierra Espanya!” (tancada i ben tancada per vosaltres). Espanya, en qualssevol cas, seran ells i elles, no vosaltres, Catilina. Vosaltres sou l'enemic, amb els vostres electors i les vostres mesnadas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada