La condemna de Garzón pel tribunal suprem ha estat examinada i criticada per experts juristes. Han mostrat que és una sentència injusta, no justificada per unes lleis, que, a tot estirar, són imprecises en alguns aspectes. Imprecisió que ha facilitat la sentència distorsionadora. Ha sigut motivada, diuen, per l'enveja, el resentiment, el rancor, l'odi o els compromisos polítics i/o econòmics.
Jo no soc jurista. Per tant, no intervendré en aquest tipus de debat. Però sí que diré la meua en una altra vessant de tal abominació: la vessant socio-política.
Sabem que a un tal Carlos Fabra (el Padrino, diuen, del PP a Castelló), inculpat de diverses irregularitats econòmiques, la judicatura no ha sigut capaç de jutjar-lo durant anys, possiblement per a no condemnar-lo o declarar-lo innocent, cosa aquesta última que podria originar un escàndol a l'estil del causat per la sentència contra Garzón. No sé. Però és estrany, oi?
Sabem que Camps i Costa han sigut declarats innocents per un tribunal de justícia, innocents d'haver rebut regals cars, en forma de vestits, de la trama Gürtel, és possible que en agraïment per les muntanyes d'euros que els ha ajudat a guanyar en detriment dels cabals públics de la Generalitat valenciana. Lladronici, per tant. Algú podria dir que no són els jutges, sinó un tribunal popular qui els ha jutjat. Però, tantes han sigut les manipulacions, les mentides i la corrupció en aquesta comunitat durant 16 anys, que l'objecció només és vàlida per als fidels.
Sabem que a Madrid el tribunal suprem ha condemnat el jutge Garzón per intentar esbrinar els racons de la mateixa trama Gürtel, les complicitats polítiques i els paradisos fiscals on tenen amagat el resultat dels lladronicis als cabals públics del País Valencià i d'arreu de l'Estat espanyol.
No seria estrany que un espectador aliè veiés la justícia espanyola com la defensora de determinats tipus de lladres, d'aquells que estan més o menys organitzats en màfies vinculades al poder polític PP. No podem descartar alguns sectors del PSOE, no massa nombrosos, per quant alguns jutges aferrissats perseguidors de Garzón se situen en l'àrea d'infuència d'aquest partit.
A Mèxic, les màfies actuen violentament creant situacions d'inseguretat ciutadana i vessament de sang mitjançant utilització de sicaris o esbirros, que exerceixen l'ofici individualment o en forma de bandes o comandos. Aquestes màfies planten cara a l'Estat i són una amenaça a la democràcia. En Espanya, en canvi, les màfies són pacifiques, ben relacionades amb els polítics, amb els quals solen confondre's. No planten cara a l'Estat. Al contrari: són aquells que les persegueixen, com el jutge Garzón, els que s'enfrontarien a aquest Estat de dret. Per això el Tribunal Suprem els condemnaria tot defensant les tals màfies; és a dir, l'Estat de dret, del qual sembla que forma part. En Espanya l'Estat de dret, segons aquesta interpretació, seria mafiós, i tendria com a defensor, com a sicaris, el Tribunal suprem. Així, doncs, els que no són mafiosos ni defensen aquest Estat de dret, podrien ser perseguits per la justícia, a la qual cosa ja estan acostumats els que visqueren sota el franquisme.
Podria ser el tribunal sentenciant Garzón
Però és Rajoy acaronant els treballadors.
Però és Rajoy acaronant els treballadors.
El fet de declarar Camps i Costa innocents i poc desprès Garzón culpable significa que la justícia, velis nolis, ha declarat innocent la trama Gürtel i polítics implicats. En València, absolent-los de forma positiva en les persones dels polítics (Camps i Costa); en Madrid, de forma negativa, condemnant el jutjador (Garzón). Gràcies a la justícia, la trama Gürtel, amb els seus lladronicis a l`estat i al poble espanyol, no serà investigada ni condemnada. Innocent, per tant. Això ens porta a pensar que la justícia, un poder constitutiu de l'Estat, és objectivament corrupte. Com té vinculacions importants amb la majoria absoluta dels altres dos poders, l'executiu i el legislatiu, podem dir que el nucli de l'Estat espanyol està corromput, si és correcta la nostra intrerpretació. Què significa el que acabem de dir? Que l'Estat espanyol, en el seu cor, podria ser un femer polític i moral, com poden ser les escombraries del cas Brugal, d'Alacant: fem moral, fem polític i fem fem. Mèxic és un país endarrerit. Per això té màfies violentes. Quan progresse podria tenir-les pacífiques com Espanya.
Corol·lari: un consell a tots els que llegisquen aquest bloc: si no sou lladres corruptes, si no sou catòlics sector bisbes, si no sou feixistes demòcrates de tota la vida, procureu viure desapercebuts, en l'anonimat, com clandestins. Perquè podeu caure en mans de la justícia, la qual, en aquest cas, us perseguirà i us condemnarà. Cal ser lliures, però dins d'un ordre, com aconsellava Franco.
Tribunal deliberant
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada