Quan t’assenyalen la lluna, mira el dit i els seus voltants

Gitanos fora!

        Sarkozy està expulsant de França col·lectius de gitanos romanesos i búlgars.

Com que sembla que aquesta mesura està prohibida per la legislació europea, que garanteix la lliure circulació del seus ciutadans per tot el territori de l’UE, i prohibeix qualsevol discriminació racial, la vice-presidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding va anunciar dimarts 14/09 que l’executiu comunitari obriria un expedient per atemptar contra aquesta legislació. I va comparar les expulsions amb les deportacions dels nazis.

Sarkozy i el seu govern es consideraren ofesos per la comparança. I tant els mitjans de comunicació com els presidents dels governs de la Unió, mirant del problema només la referència als nazis, recolzaren el president francès. Qui, aleshores, perdé, és la defensora de les lleis, no l’infractor.

Quan el polític assenyala la lluna, el que cal fer és no mirar la lluna, sinó el dit que l’assenyala i tot el que hi ha al voltant, perquè aquí, a la terra, està la realitat que vol amagar. El problema no està en Viviane i la seua comparança, sinó en Sarkozy i les seues infraccions. Més encara, la intenció de Sarkozy no estava, segurament, en la intemperància verbal d’aquesta bona senyora, perquè no sabia com havia de reaccionar (encara que li ha sigut útil), sinó en el retardament de l’edat de la jubilació que pensava aprovar i en altres circumstàncies que fins aleshores l’havien fet perdre popularitat. Ara es presenta com un heroi xovinista, defensor de la independència de França, aplaudit pels líders europeus (que, aquests sí, han aprofitat l’esmentada intemperància, per a no entrar en el nucli del problema tot tranquilitzant els seus racistes-xenòfobs) i possessor d’una ma de ferro que acabarà amb la delinqüència estrangera i d’altra raça.

                                    

El Papa Benet XVI ha dit al RU que la religió ajuda a corregir els errors de la política laica, causats per la possible amoralitat d’aquesta. S’hi referia a la crisi econòmica i les seues consequències en milions de persones. Ha apuntat amb el dit la crisi, però no la guerra preventiva d’Irak, els millars de morts, els millars de ferits, els millars de pobres, els millars de malalts, basada en les mentides d’un que s’ha convertit, fa poc, al catolicisme, com si fos el colofó de la seua honesta activitat política: Tony Blair (qui, per cert, no se’n penedeix dels crims). Hauríem de mirar, més que la crisi assenyalada, el dit i els seus voltants. Entre els quals no hauríem d’oblidar que s’hi troben també, a més de Blair, l’amistat i la constant confluència d’objectius de l’Església oficial amb els partits polítics i les classes socials on s’ha originat la crisi.

No sólo quiere la sartén, sino el mango también

La lideressa proposa, a la Comunitat madrilenya, retallar el nombre d’alliberats sindicals en contra dels acords subscrits per ella mateixa. Quan dirigeix l’índex cap a aquests treballadors, està intentant unes quantes coses: 1ª, desviar l’atenció popular del problema que té amb la xarxa Gürtel; 2ª, assolir fama de política exigent, treballadora i rigorosa (esplèndides virtuts aquestes en períodes de crisi), cara a les properes eleccions; 3ª, afeblir les organitzacions sindicals, tot deixant els treballador desinformats, desemparats i sols a mercè dels poderosos patrons; 4ª, fer creure que una de les causes de la crisi és la quantitat de obrers que “chupan del bote” sense treballar; etc.

Aquest sí que és un alliberat sindical

En fi, si vols saber el que passa, no seguisques la direcció de l’índex que mostra la lluna. Mira els voltants, gira els ulls cap a terra. Aquí trobaràs les arrels de l’orientació digital.