Són corruptes tots els polítics?

“Tots els polítics són corruptes” és una frase que va adquirint cada dia més acceptació entre la gent. Es tracta d’una generalització que, des d'un punt de vista lògic, no te justificació. El pas del particular (alguns polítics estan corromputs) a l’universal (tots els polítics estan corromputs, els que coneixem i els que no coneixem) és una inducció incompleta que només seria admesa com a vàlida si de l’universal induït (tots els polítics) es pot deduir que qualsevol polític (aquest, aquest altre, el de més enllà, etc., etc.) és corrupte i, per tant se’l fica a la presó sense necessitat de cap intervenció judicial. Veus un polític per aquí, avises a la policia i, pam!, a la garjola. Ja que un judici és una manera d’esbrinar si una persona és culpable d’un delicte o no ho és. Si no els tanquem tots d’un colp, si primer se'ls ha de jutjar, això vol dir que no tots són corruptes i, per tant, aquesta inducció concreta no és vàlida.

De segur que, si fora vàlida, tots els empresaris serien corruptes, perquè alguns ho són. I, com bona cosa de ciutadans són corruptes, tots també ho serien. Conclusió: “todos a la cárcel”, inclosos jutges, policies, capellans i bisbes, fins i tot el no polític que pensa que tots els polítics són corruptes. No oblidem que ja Jesucrist va dir: “qui estiga lliure de pecat, que tire la primera pedra”. I ningú no en va tirar cap. Tots havien pecat. Però tots eren corruptes?

De totes passades, sempre queda un dubte. Més o menys, suposem que no tots són corruptes, és clar, però no sabem qui. No sabem dels polítics en exercici qui ho és i qui no. Ni tampoc sabem, a l’hora de votar, qui ho serà. Tant podria tractar-se del 5, del 10, del 20 com del 90 %. Uns apugen el percentatge perquè se senten defraudats i/o per rancúnia. Altres, perquè se saben (o simplement se senten d’una manera confusa) culpables de corrupció o la desitgen o, fins i tot, per solidaritat amb els culpables, necessiten expandir-la a fi de dissoldre la culpabilitat entre tots i banalitzar-la. No podria dir ara qui són els que la rebaixen, fora d’aquells que estan acostumats al rigor lògic, o dels que voldrien fer creure que el sistema democràtic actual és perfecte o, potser, alguns que viuen de la corrupció o, per fi, els optimistes.

Hi ha moltes teories segons les quals els éssers humans tenim en la nostra natura el cuc de la corrupció (moral, vull dir). Les més conegudes afirmen que l’home d’antuvi era innocent i desprès es va pervertir. Recordem la història bíblica del pecat original, la clàssica de la caixa de Pandora i la il·lustrada de Rousseau (l’home naix innocent i la societat el deprava). N’hi ha una altra, que a mi em sembla a cavall entre la bíblica i la rousseuaniana. És aquella que s’expressa amb la frase que em repetien de menut: “fuig de les males companyies”. No serà (si ens refiem d’aquesta última) que els polítics arriben a la política innocents i són pervertits per aquestes males companyies (negociants i polítics corruptes)? Voldria pensar que és així, si no recordara aquella frase: “Me he metido en política para forrarme”. Casi segur que així no són tots. Tanmateix, qui podrà resistir-s’hi, per molt bona voluntat que tinga, si també els votants, molts i en abundància, són corruptes, es beneficien de la corrupció i la premien: voten al corrupte i obliden l’innocent? A mi són els votants qui em fan por, no els polítics. Millor dit: aquests també, però menys. Per això, m’agradaria que es refundara el nostre sistema democràtic liberal-capitalista i global. No siga cosa que la degradació dels votants acabe en poc de temps amb l'única i malaurada democràcia que tenim.