Zaratustra i l’educació (1ª part)

Desacato. Oli (2001) de Gabriel Alonso

Estant jo raonant amb un professor, va recaure la conversa sobre educació. En un moment determinat, em vaig entusiasmar una mica i li vaig soltar la següent "perorata", com si fos el Nietzsche de Així va parlar Zaratustra, guardades les distàncies:

“Oblida't de tot, o quasi tot, el que has aprés sobre educació i didàctica: l’ensenyant no ha de donar res a l’alumne i a l’alumna (d’ara endavant direm només “alumne” en referir-nos als dos sexes), res que siga un adoctrinament o el contingut de l'assignatura, a la força i per imposició de l’autoritat o poder institucional. Només li donarà allò que puga assimilar, allò que l’alumne puga acceptar. A més, li donarà amor i confiança.

“L’alumne no pot aprendre altra cosa en cada etapa de la seua evolució personal, que allò que està en relació, d’alguna manera, amb allò que ja sap i encaixa en les seues expectatives. Les novetats absolutes no són assimilables. Un nou contingut sol s’assimila en terreny adobat, en el complex de coneixements, clars o confusos, de l’alumne. Cada nou contingut cognoscitiu s’ha de poder enganxar als que ja existeixen en la ment per a organitzar-se en constel·lacions ben ordenades. Això és el saber, no la memorització de coses inconnexes entre sí.

“L’alumne s’ha de fer a si mateix dialogant amb els altres: alumnes, ensenyants i el món dels adults. D’antuvi, amb la guia de l’ensenyant, desprès, sense ella, si així ho vol.

“A vegades prohibir és destacar una cosa i fer-la desitjable. Prohibir és provocar la desobediència. No hi ha cosa més desitjable que la cosa prohibida, ni més repugnant que la cosa manada. Les prohibicions i els mandats del professor només seran aquelles i aquells que l’alumne puga comprendre.

“L’aprenentatge és activitat: cercar, recercar i trobar. Trobar idees, hàbits, esquemes de comportament i de valoració. Només s’aprèn allò que es fa. I no es fa res sense diàleg. Estudiar és igual que viure, és part de la vida. L’home actua (viu) per a mantenir-se en vida. Per a viure s’han de fer moltes coses, una d’elles és estudiar".

El professor m’escoltava. Es mostrava, però, cansat i una mica escèptic, com si volguera dir-me: “vine a la meua classe i voràs el que és bo”. No obstant, jo vaig continuar.