Jo no sé on comença la meva veu i acaba la dels altres

                         

      

Jo no sé on comença la meva veu i acaba la dels altres. Som quelcom més paregut a una xarxa.

Com he citat en altres ocasions, "... Som un nus, no boles en una taula de billar.”

Ortega deia: "Jo soc jo i la meua circumstància". I es quedava curt: des del que som en el cos (pel que fa a la funció orgànica), en el psiquisme, en els gusts (corporals, emocionals i espirituals), fins al que pensem, projectem i aspirem. Som éssers fets amb materials molt diversos i de diversa procedència. En mi hi ma mare i mon pare, i allò que ells portaven dintre seu: la xarxa a la que pertanyien i que constituïa el seu ésser. En mi s'hi troben les lectures que he fet, els meus amics i amigues, el meus amors, les meues virtuts, els meus pecats, les creences religioses amb què m'han bombardejat, les descreences que m'han assetjat, aquelles en què he caigut o a les quals he ascendit. En mi estan els meus enemics, els pensaments que no comparteixo, les idees i/o filosofies que combat; estan els meus adversaris, allò que em repugna. Estan els programes de televisió que he vist, de grat o per força

En el meu psiquisme, en el meu saber, en la meua cultura, en les meues conviccions no hi ha res meu del tot, soc plurifacètic, soc un nus, no sols una bola de billar (aillada o colpejant-se amb altres). Soc una cruïlla de camins, un nus de múltiples cordes de diversa procedència.

I tot açò que dic de mi podeu pensar-ho de vosaltres i de totes les altres persones. Podeu pensar-ho, si voleu. No us obligue.

Ni l'egoïsta més radical, ni l'ermità més aillat,  es troben fora de la xarxa. Uns més, altres menys, tots ens hi trobem dins.