Corren de pressa per seguir corrent encara més de pressa

Entrada anterior: La llibertat era verda i se la va menjar un burro

Estava llegint el llibre de Carlos Fernàndez Liria, "Gramsci y Althusser", publicat per El País en la col·lecció "Filósofos", quan la notícia del projecte català d'independència em va colpejar, tot despertant-me la il·lusió que estem assistint al naixement d'una nova esperança: la col·laboració de dos països independents i sobirans, com, per exemple, França i Espanya o Catalunya i Espanya. Però deixem-ho madurar i agafem el tema que m'havia plantejat per avui.

En el llibre que acabe d'esmentar havia seleccionat dues cites (que acabe de traduir i reproduïsc a continuació) relatives a l'essència del capitalisme. 

Una, de la pàgina 62, és: "Marx deia que una màquina és una màquina. Sota determinades condicions aquesta màquina esdevé un capital. En tant que és màquina, allibera l'ésser humà de la necessitat de treballar i li permet dominar les forces naturals. En tant que capital, al contrari, imposa a l'ésser humà la servitud de la naturalesa i allarga indefinidament la necessitat de treballar... [perquè] en tant que capital, les camises [fabricades per la màquina] no són camises, són benefici empresarial en forma de camises... ...[I aquest tipus de benefici] no pot detenir-se, sinó que necessita créixer en escala ampliada tots els dies, com si corregués [...] en una roda de ratolí, on els capitalistes corren de pressa per a seguir corrent encara més de pressa (John Kenneth Galbraith)". 

"En aquesta roda de ratolí, les necessitats de l'economia tenen poc que veure amb les necessitats humanes...". (p. 62).

Ara podrem comprendre el que ens passa sota el capitalisme doblement desenfrenat que coneguem pel nom de neoliberal. Ara les camises (el benefici empresarial) s'ha alliberat de les màquines. El benefici empresarial de la nostra època és més propi d'un casino (capitalisme de casino) que d'una fàbrica. Es tracta d'allò que diuen hedge funds o fons d'inversió lliure o fons d'esbarzer.  

L'altra cita (p. 63): "...allò que per a l'economia són solucions, per a la majoria dels éssers humans són problemes... En 'La doctrina de Shock' de Naomi Klein (2007), les guerres, els tsunamis, els terratrèmols o les grans fams són problemes molt greus per a la humanitat, però des del punt de vista empresarial són una ocasió privilegiada per a fer negocis. A més a més, el llibre de Klein..., "L'auge del capitalisme del desastre", demostra fefaentment que, en l'actualitat, el capitalisme no funciona més que en situacions humanament catastròfiques." (p.63)

Supose que, a partir d'aquí, comprendrem millor la famosa crisi econòmica, que ha contribuït a (o ha causat) l'augment vertiginós dels beneficis (el 40%) als grans capitalistes (una suculenta inversió, aquesta crisi, oi?). Mentrestant, Rajoy pretén fer de mag. Però no passa de ser un polític maldestre que vol enganyar el poble projectant ombres en la paret.

Caldrà pensar-ho bé abans de decidir a qui votem.