El poble que oblida el seu passat està condemnat a repetir-lo

Entrada anterior: Resistència íntima

Pablo Casado, el nou vice-secretari de Comunicació del PP, prové de les "Nuevas Generaciones" pperes, de les quals ha sigut president. Com a tal, no fa molt, en una gravació digital, li vaig sentir (sembla que durant el Congrès del PP de Madrid) una al·legació a favor de la joventut d'aquest partit i contra la vellesa (real o mental) dels republicans i partits d'esquerra, fonamentada en el fet que aquests són "unos carcas" porque están "todo el día pensando en la guerra del

abuelo" y "en la fosa de no sé quién".  És a dir, segons ell, sols es preocupen de coses velles, coses del passat, com la memòria històrica. El PP seria un partit jove, un partit de la joventut, joventut d'idees, joventut de projectes, política juvenil. En altres paraules: els joves del PP han d'oblidar el passat, que no els beneficia, i fomentar l'oblit. No han de furgar el passat per saber en quines cunetes estan els avantpassats dels esquerrans d'ascendència republicana. Vaig entendre, oint-lo, que la joventut és l'oblit, que la memòria és cosa de vells, bé siga memòria viscuda o memòria recuperada per investigacions històriques. La joventut s'ocupa del present i del futur.

És possible programar el futur i construir-lo sobre la ignorància del passat? Jo sempre havia cregut que els pobles que ignoren el seu passat estan condemnats a repetir-lo. Idea dita i redita (en alguns casos, suggerida) per genis del pensament  polític, com Ciceró, Paul Preston, Nicolàs Avellaneda, Maquiavelo, Georg Santayana, Abraham Lincoln, Napoleón Bonaparte, Voltaire, etc. 

Voldran fer-nos creure que la bona política ha de ser construïda sobre els ciments de la ignorància dels crims i de les injustícies dels seus? És això el que em va semblar que predicava Pablo Casado, jove polític del PP que sembla voler fer una política espanyola amb joves ignorants.

L'oblit dels crims i injustícies del passat, comesos i comeses per la seua família política, no encaixa bé, des d'un punt de vista honest, amb l'obsessió d'investigar, trobar i perseguir faltes i errors en els seus adversaris. Em referisc al cas de Guillermo Zapata en el tuit sobre jueus, publicat fa quatre anys, del qual s'ha penedit públicament. També al cas de Rita Maestre, la jove que es va manifestar amb altres persones, fa també quatre anys, en la capella de la Universitat Complutense de Madrid en defensa de la laïcitat i contra l'us d'edificis públics per a fins religiosos i no acadèmics. Quan es tracta d'adversaris (o enemics?), els joves del PP són vells: estan obsessionats, com estem veient, obsessionats totalment per certs aspectes del passat, per la memòria històrica centrada ara en els errors dels adversaris. Quan es tracta dels seus, aquests joves són joves desmemoriats, bolcats cap al futur. Del passat, ni volen recordar-se'n ni penedir-se'n. Quan es tracta dels adversaris, la memòria s'incrementa. És aquest el PP (el jove i el vell), el PP que ens promet aquest jove secretari de comunicació, acabat d'estrenar?