Les tres meravelles del món

                                                 Entrada anterior: Paraules buides de sentit

Desprès del terratrèmol

Vivim en un món meravellós. Diuen que al món hi ha set meravelles. Però ara en citaré tres més, que són la base i fonament de les altres set.

Primera meravella: la modernització.

-Els polítics que volen i esperen obtenir abundància de vots, suficients per governar en Espanya, Itàlia, França, etc. prometen i asseguren repetidament que ells van a portar reformes i modernització. Però alguns de nosaltres ja sabem què és modernitzar. Sabem que modernitzar és contaminar el planeta, calfar-lo, desgelar els pols (l'Àrtic i l'Antàrtic), enverinar l'agricultura, enverinar la mar, produir terratrèmols; és a dir, desregular la natura, com han desregulat els mercats. La natura, com els mercats, entra en crisi i es trastorna. Aleshores fa fred quan hauria de fer calor, sequera, quan havia de ploure, cau pedra en lloc de pluja, s'originen huracans en lloc de bonança, terratrèmols en lloc de calma i pau, etc. Alguns esperen la pluja d'or tantes voltes imaginada... però cada dia es més improbable que vinga.

2na. meravella: la dèria de privatitzar els bens públics.

- Sabem que modernitzar és convertir tots els bens en propietat privada d'una elit reduïda. És a dir, modernitzar és tornar a la propietat privada de l'Edat mitjana, quan en qualsevol poble hi havia una sola família propietària de tots els bens, inclosos el poder polític i el judicial: la família de llinatge, amb sang noble; és a dir, la noblesa. La noblesa disfrutava, no solament de riqueses, sinó, també, de privilegis (lleis privades). L'agricultura, els bancs, les empreses d'ara van concentrant-se en poques mans, tan poques i tan riques que dirigeixen la política. D'aquí la coneguda frase: "no hay otra alternativa", que significa: "Soy un mandado". I és que la modernitat de què ens parlen els polítics i els mitjans de comunicació són els interessos de la reduïda elit convertits en lleis. Però no solament lleis del codi legislatiu, sinó lleis de veritat, allò que se'n diu lleis naturals. Són lleis que tan prompte produeixen un terratrèmol, una sequera, inundacions horripilants, pedregades horroroses, com crisis econòmiques destructives. Han convertit l'economia i, per tant, la política, en lleis naturals que produeixen, quan s'escau, les corresponents catàstrofes naturals. La modernització i el progrés corresponent consisteix, doncs, a convertir les lleis de la propietat privada de l'elit i de la política corresponent en lleis naturals que produeixen, com sempre ha passat (càstig de déu) periòdicament catàstrofes. 

3a. meravella: l'infern.

- La tercera meravella del món pertany a l'ultra-món. Per exemple, l'infern. L'Autor del món i de l'infern, segons els experts, és déu, bondat i amor infinits, premiador de bons i castigador de dolents. És a dir, déu, per exemple, castiga a tots aquells i aquelles que no l'amen per damunt de totes les coses o que incompleixen algun dels seus deu manaments, si s'han distret a última hora i han oblidat confessar-se abans de morir. Els castiga amb el càstig infinit  de tortures eternes, tortures que no s'interrupeixen mai, encara que només siga un instant, ni s'acaben mai. Un cop morts, no hi ha compassió per als condemnats ni indult possible. L'autor de l'infern és més insensible que el govern del PP, que indulta quan li vé el rampell. És més insensible, menys compassiu inclús, que Gallardon, que ja és dir. O que Billy el Niño, aquell torturador al servei de la policia franquista. Comparats amb l'infern, on queda el citat Billy, on queden l'Holocaust, l'11-S, l'11-M? On queden Hiroshima, Nagassaki, Txernòbil, Fukushima?... Tampoc podem dir que el mal de l'infern siga un mal banal, com el d'Eichmann. Perquè sembla que Javéh no és un funcionari obedient; és el que mana als funcionaris des de tota l'eternitat.

A mí em meravella eixa famosa modernització, convertida en una natura descontrolada, com el descontrol dels mercats neoliberals, i transformada en una privatització medieval regida per la casta. Em meravella, també, que tot siga presidit per un amor sense límits que es resol en eterna tortura infernal. A vosaltres no?