dissabte, 21 de setembre del 2013

Súplica d'un desesperat

                                                                                        Entrada anterior: La via catalana








Súplica d'una persona condemnada a l'atur, desnonada de la seua vivenda, a punt de jubilar-se o jubilada, amb fills o nets en edat escolar, malalta,  sense medicaments, dependent d'una ajuda física que no té i moltes desgràcies més que vostès podran afegir.

"Vist els perseverants atemptats del poder polític al servei de l'econòmic, que ara està maquinant una altra forma d'assassinat de les multituds, pensionistes o no, demane als poders que puguen oir-me la gràcia de ser escoltat tot suplicant que siguen capaços d'autoritzar d'una puta vegada el suïcidi assistit i l'eutanàsia, i abandonen ja el sadisme d'assassinar-nos banalment com Eichmann 'l'exterminator' nazi. Estan caient com a mosques els nostres i les nostres semblants. Cauen i en cauran cada vegada més per 'las reformas', la nova llei de retribució als jubilats, la implacable aplicació dels desnonaments, etc. Sembla que no hi ha remei. El pla seguirà. Almenys, que ens deixen suïcidar-nos, eutanasiar-nos legalment al nostre gust i avortar lliurement per impedir que nasquen noves víctimes de tortures i assassinats.

Per què eixa doble moral d'assassinar-nos, alhora que prohibeixen els suïcidis assistits, l'eutanàsia lliurement volguda i el lliure avortament, prohibició basada en no sé quin humanisme o religiositat d'un déu que prohibeix aquests actes lliures i, no obstant, accepta la matança indiscriminada? Un déu tan obsés per la seua autoritat, que no tolera que ningú mora si no és torturat pels seus botxins neoliberals? 

És gràcia que espera atènyer de la notòria magnanimitat de les seues excel·lentíssimes dignitats que déu guarde bona cosa d'anys per poder posar en pràctica els sacrosants designis divins.


El sotasignat:

Un que s'amaga sota una pedra, avergonyit de ser humà."

                             (Rúbrica reglamentària)




...   ...   ...

P. D. 

"Tot demanant perdó a les seues excel·lències, gose recordar algunes frases de Robespierre:

"...Quan arribarà el temps en què el furor dels dèspotes deixe de ser denominat 'justícia', i la justícia del poble, 'barbàrie' o 'rebel·lió'?...",
"...Quan un grup d'homes pot matar de fam impunement a un altre, la llibertat sols és una quimera...", "...Una societat que no es capaç d'alimentar els seus ciutadans cal que siga canviada...", "...Quan el govern viola els drets del poble, la insurrecció és per al poble el més sagrat i indispensable dels deures...".