Un grup d'amics i amigues de diversa edat han fundat una associació "A Favor de l'Educació Igualitària". De moment, totes i tots són d'Oliva, però tenen horitzons geogràfics més amplis: La Safor, si és possible.
L'associació va nàixer per tal de remeiar, en l'àmbit educatiu, la creixent pobresa que va desplegant-se per la societat. Nens i nenes que no poden satisfer l'import del menjador, nens i nenes que no poden comprar els llibres de text, jovent que no pot accedir als estudis superiors a que aspiren i pels quals estan dotats, etc. No és que el govern s'haja oblidat d'aquestes necessitats, ans al contrari, el govern s'ocupa de minar-les.
Alguns pensen que la causa d'aquesta pobresa són les retallades i les mentides de Rajoy, Montoro, de Guindos, etc.; hi ha qui creu que són els bancs els culpables, o els polítics, amb llur corrupció consubstancial; Marx pensaria que és el capital lliure de constriccions polítiques i ètiques, balafiador i moralment pervers; Zygmunt Bauman seguiria el mateix criteri de Marx respecte al llibertinatge econòmic, al balafiament i la perversitat actuals, amb una sola correcció: que la propulsió quasi atòmica neoliberal els ha incrementat a l'enèsima potència.
Si bé és veritat que l'associació assumeix una obligació que li correspon a l'Estat i, doncs, sembla exonerar-lo, tot convertint un deure estatal en almoina privada, també és veritat que tots tenim la responsabilitat de tots, de la mateixa manera que qualsevol partícula de la galàxia depèn de totes les altres. Allò que sembla a primera vista una suplència de l'obligació estatal i, per tant, una privatització de les obligacions públiques, és realment una acció política en pro de la justícia i del futur del país en contra dels plans governamentals. Car una societat inculta és una matèria fàcilment modelable pels polítics malentranyats i egoistes que ara ens governen i que estan causant el desgavell.
Alguns pensen que la causa d'aquesta pobresa són les retallades i les mentides de Rajoy, Montoro, de Guindos, etc.; hi ha qui creu que són els bancs els culpables, o els polítics, amb llur corrupció consubstancial; Marx pensaria que és el capital lliure de constriccions polítiques i ètiques, balafiador i moralment pervers; Zygmunt Bauman seguiria el mateix criteri de Marx respecte al llibertinatge econòmic, al balafiament i la perversitat actuals, amb una sola correcció: que la propulsió quasi atòmica neoliberal els ha incrementat a l'enèsima potència.
Si bé és veritat que l'associació assumeix una obligació que li correspon a l'Estat i, doncs, sembla exonerar-lo, tot convertint un deure estatal en almoina privada, també és veritat que tots tenim la responsabilitat de tots, de la mateixa manera que qualsevol partícula de la galàxia depèn de totes les altres. Allò que sembla a primera vista una suplència de l'obligació estatal i, per tant, una privatització de les obligacions públiques, és realment una acció política en pro de la justícia i del futur del país en contra dels plans governamentals. Car una societat inculta és una matèria fàcilment modelable pels polítics malentranyats i egoistes que ara ens governen i que estan causant el desgavell.
Establerta la legitimitat i necessitat d'aquest nivell d'ajuda, en el qual la solidaritat i la política es confonen en una acció única, crec que hi ha un altre nivell exclusivament polític, sobre el qual és urgent actuar: el nivell dels drets. No simplement el d'ajudar a satisfer-los econòmicament, com és l'objectiu d'AFEI, sinó el d'exigir-los. És peremptori anar més enllà d'aquest sistema socio-polític que ens està empudegant a tots. Particularment ara, que anem descobrint apilotaments de merda corrupta per tots els racons polítics, judicials, bancaris i empresarials. Necessitem una societat que potencie i multiplique els drets i les llibertats de les classes populars al temps que retalle i afeblisca els drets i llibertats de les classes explotadores. Car llurs drets són abusos, extorsions, saquejos, depredacions, lladronicis, pillatges, desnonaments, espolis de les classes populars; les seues llibertats solen ser llibertinatge (si gosem emprar l'odiada expressió que freqüentment usava el cabdill i els seus acòlits quan es referien a les llibertats populars i als drets humans). S'apugen els drets, llibertats i ingressos dels uns, ja prou alts, al temps que disminueixen els drets, llibertats i ingressos dels altres, ja de sempre trepitjats per terra.
El sistema actual, que està essent elaborat pel funest ministre Wert té la missió d'anul·lar (o de disminuir, si més no) la capacitat reflexiva crítica dels alumnes i potenciar la tendència humana a la submissió i a les creences irracionals. Per poder canviar aquest món en un altre respectuós i potenciador dels drets humans, necessitem un altre sistema educatiu, un cop hajam anul·lat el poder del senyor Wert i tot el que suposa com ministre d'educació. Així, doncs, AFEI, bé que és necessària sense cap dubte, és, però, insuficient. Cal actuar, doncs, igualment en una altra dimensió, per tal de construir un món en el qual no visca ningú que necessite ajuda humanitària.
El sistema actual, que està essent elaborat pel funest ministre Wert té la missió d'anul·lar (o de disminuir, si més no) la capacitat reflexiva crítica dels alumnes i potenciar la tendència humana a la submissió i a les creences irracionals. Per poder canviar aquest món en un altre respectuós i potenciador dels drets humans, necessitem un altre sistema educatiu, un cop hajam anul·lat el poder del senyor Wert i tot el que suposa com ministre d'educació. Així, doncs, AFEI, bé que és necessària sense cap dubte, és, però, insuficient. Cal actuar, doncs, igualment en una altra dimensió, per tal de construir un món en el qual no visca ningú que necessite ajuda humanitària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada