dissabte, 3 de març del 2012

El malestar neoliberal


Sigmund Freud


L'ésser humà, segons Freud, tendix a la felicitat absoluta, d'acord amb allò que ell anomena el principi de plaer. Per tal d'aconseguir-ho, necessita la col·laboració dels altres humans, la qual cosa implica relacionar-se, conviure, sotmetre's a normes, establir costums, imposar tabús, etc.; és a dir, la cultura. Sense ella no es pot viure, però reprimeix gran part de les pulsions que busquen el plaer o felicitat. En aquest sentit podem dir que  la cultura és alhora necessària per a la felicitat absoluta i n'és un impediment greu. En conseqüència la cultura produeix desassossec, disgust, malestar: el malestar de la cultura, títol d'un llibre de Freud.


Jackson Pollock


Podem fer una aplicació aproximada d'aquest pensament a la situació socioeconòmica en què ara ens trobem: la crisi. Tendim, volem i necessitem sortir-nos-en d'ella per tal de tornar a la societat del benestar (casa, educació, sistema de salut, jubilació, adequada ocupació, bons sous, alimentació suficient, vacances i lleure, possibilitat d'estalvi). És una tendència natural del nostre ser. Per assolir aquesta meta (que abans, en certa manera ja teníem), necessitem la col·laboració dels altres. Necessitem una nova cultura, un nou sistema d'organització socioeconòmica en el qual tots col·laborem en la prossecució de l'esmentada meta. I què tenim a la ma? Que elegim? El vell sistema que ens ha portat a aquesta situació, el neoliberalisme, que reprimeix les nostres aspiracions. Altrament dit: hem caigut en la societat del malestar i acudim al sistema neoliberal que ens ha portat a ella. Volem el benestar i elegim el malestar, el malestar de la cultura, la neoliberal, la qual també produeix neurosis i desequilibris mentals i, tal volta, socials. De moment, fem manifestacions públiques, de carrer, amb abundància de participants (seran una sublimació a l'estil de les sublimacions artístiques i religioses de Freud?), manifestacions reprimides, com correspon al sistema repressor neoliberal. Allò més greu d'aquest cas ho trobe en la circumstància que per a aquesta neurosi no hi ha teràpia (no la teràpia de les retallades a les classes populars, no la teràpia de la limitació del dèficit amb conseqüències nefastes per a les economies deprimides, no la teràpia de les privatitzacions, equivalent a excloure el poble dels bens públics i del benestar), fora que ens sortim del sistema neoliberal i en busquem un altre respectuós de tots els éssers humans, no sols dels ricots, poderosos aristòcrates de l'1%. 
  

Neurosi

1 comentari:

isabel llorca ha dit...

Miquel, gracias por tu reflexión. Desgraciadamente no sabemos muy bien hacia donde nos lleva la economía, porque ahora es la única que manda todos los días. En esta coyuntura todos esperamos que no decaiga la cultura pero todos los españoles necesitamos recuperar el valor del trabajo y esfuerzo desde el primer escalón doméstico.