Quins temps i quins costums ens ha tocat viure, deus immortals! En quin país estem? Quina democràcia tenim? En quina societat vivim? Aquí, aquí estan, i aquí veiem, convivint entre nosaltres, els ineptes i corruptes que tots coneixem, juntament amb els que els voten, ben coneguts també!
Perdoneu-me que haja gosat adaptar lliurement als nostres problemes actuals la primera catilinària de Ciceró.
Els que passen per economistes experts i científics, o no saben de la missa la meitat o són uns perillosos delinqüents que ens porten a la destrucció: la crisi que estem sofrint. Com es que no sabien aquests savis que el sistema neoliberal ens portaria a aquesta situació tan lamentable? Quantes morts, quants sofriments, quantes malalties es produiran al món gràcies als irresponsables savis economistes i als polítics que els segueixen, uns i altres a les ordres del poder bancari i financer? I encara els vota el populatxo i els encarrega la resolució de la crisi! O tempora, o mores, dii immortales! Ubinam gentium sumus?
Si el laboratori farmacèutic elabora un medicament amb vista al guany més que a la salut del malalt, el resultat podria ser, i ha sigut, per exemple, la Talidomida (Alemanya, 1956-1963) i les horribles malformacions dels nou nats. Ningú elegiria els responsables per a assessors mèdics: o eren ineptes o delinqüents.
Si un ramader, seguint les instruccions dels experts, a fi d’augmentar la productivitat, el guany i la competitivitat, utilitza per a l’alimentació de les vaques pinsos derivats de proteïnes animals (vaques i ovelles mortes), provoca, en conseqüència, el mal conegut com de “les vaques boges” (encefalopatia espongiforme bovina). Els efectes també són coneguts per tots. Ningú qualificaria els responsables d’experts en alimentació animal. O eren ineptes o delinqüents, pensaríem.
Recordem ara allò que ens ha descobert (bé que ja ho suposàvem) la pel·lícula de Ferguson, Inside Job (Oscar 2011 al millor documental): professors universitaris, experts economistes i representants polítics rivalitzaven entre sí posant-se al servei de bancs i entitats financeres que els cobrien i els cobreixen de dòlars o d’euros. Per a què? Per a fer dels interessos d’aquests i d'aquestes una ciència econòmica fictícia, causant arreu del món les desgràcies que sabem. Són, per tant, experts, però experts sicaris de màfies bancàries i financeres. Tan experts, que la crisi els ha produït, a tots ells, sicaris i màfies, més beneficis encara. Són de fiar una ciència, uns científics i unes institucions que ens condueixen a aquest tràgic fracàs anomenat crisi, són respectables, podem deixar en les seues mans el nostre futur?
A un d’aquests, Strauss-Kahn, l’han enxampat per un altre tipus de delicte, tan greu com aquells, però no econòmic. Per això l’han enxampat. Cal tenir present que, en aquests temps sense ètica, el delicte econòmic neoliberal, responsabilitat d’institucions financeres, bancs i empreses, implica tal quantitat d’euros i dòlars que supera la capacitat del meu cervell. Aquest delicte és, doncs, sagrat i intocable. Està per damunt del poder humà no econòmic (si més no, mentre romanguem dins del sistema neoliberal). A tal tipus de gent hom la ha elegida per a ajudar-nos a sortir de la crisi! Però quins electors són aquests, deus immortals? On vivim? Qui ens rodeja? Quina és la seua moral? Quina democràcia és aquesta que premia els malvats i castiga les persones honrades, solidàries i sensibles al dolor aliè? Quina societat és aquesta que considera sàvia i honrada gent ignorant i malvada que fa més rics als rics, més pobres als pobres, i, damunt, l’admira i l’honora?
El poder valencià està, també, en mans d’aquest tipus de persones. Concretament, persones impugnades en causes judicials, defensores del sistema econòmic que ens ha portat a la perdició, però admirades i elegides pel poble. Una, en concret, a Castelló, davant de la qual més de vuit jutges han retut acatament, tot escapolint-se per no jutjar-la, és admirada i temuda, fins i tot desprès de la seua jubilació política. Ha sigut, i vol continuar essent, una espècie de Verge Maria Mediadora de totes les gràcies, dispensant gràcies, dons i favors, a càrrec de l’erari públic, a tots els seus devots. A més a més, ha defraudat Hisenda... El partit d’aquest senyor ha sigut premiat per l’electorat espanyol en les darreres eleccions municipals i autonòmiques, aquí i arreu de l’Estat. De quina pasta està feta la societat que ens envolta, capaç de votar massivament a persones que, en el millor dels casos, són ineptes, com hem vist, i en el pitjor, delinqüents?
Si la banca privada es troba a l’orígen de la desastrosa crisi, per què ara s’ha de privatitzar tot (per exemple, caixes d’estalvis, salut, educació, serveis públics...)? S’ha perdut la lògica? Heu aquí una cosa més que ens ha fet perdre el neoliberalisme, a més del sentiment de solidaritat. No serà que en el comportament il·lògic de la majoria insolidària hi ha una certa lògica que beneficia a una minoria?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada