Bo, direu, la llei no fa la llibertat: la regula per a posar-la a l’abast de tots. Jo, per contra, respondré: i qui té dret a regular, és a dir, a llevar llibertats i posar-ne? Qui ha de determinar allò que és interès de tots? Direu: la majoria. Aleshores jo preguntaré: quina majoria? i qui són tots? Perquè tots sabem que no es pot sumar coses heterogènies: taronges i petroli, per exemple. Quin seria el resultat, aleshores, l’interès de la majoria? El del petroli? Si sumem espanyols i catalans, éssers heterogenis en qüestió de llibertats, com que els espanyols són majoria resultarà sempre l’interès dels espanyols. Sempre que hi haurà un col•lectiu en minoria dins d’un altre majoritari la llibertat determinada per la llei serà sempre la d’aquest i mai la d’aquell.
Així, doncs, torne al principi i pregunte: la llei de la majoria espanyola fa lliure a la minoria catalana d’Arenys de Munt tot prohibint-li l’exercici de la llibertat d’expressió? El problema rau en la tossuderia de voler sumar realitats heterogènies.
-------------------------------
Informació sobre el cas:
La advocacia de l’Estat ha recorregut a la justícia per tal de suspendre el recolzament municipal al referèndum sobre la independència de Catalunya convocat a Arenys de Munt per al dia 13/9/09
Una jutge de Barcelona suspèn l’acord del ple que donava suport a la consulta:
4 comentaris:
La llibertat espanyola és opressió per a Catalunya
Siempre se ha dicho que no se deben mezclar churras con merinas
En canvi, la llibertat de Catalunya esdevindria un benefici per a Espanya: l’alliberaria de la necessitat de dominar.
Pues yo pienso que la libertat de los empresarios es la opresión del trabajador. ¿Y qué diriamos de la libertad del trabajador?
Publica un comentari a l'entrada