El canvi climàtic

Le Radeau de la Méduse_-_Theodore_Gericault


Ara volen canviar el canvi. I no se n’adonen que per a canviar el canvi climàtic, és a dir, que el clima no canvie, o torne a ser com abans (encara que depèn de quin abans parlem), primer han de canviar ells. El clima canvia, però els homes no. Els homes han fet sempre tot el que han pogut per a canviar el clima. Només ho han aconseguit a partir de l’últim segle, gràcies al progrés. Sembla, doncs, que el progrés (l’econòmic, clar, no l’ètic, el cultural o el polític) és el regrés o l’endarreriment o la catàstrofe, tant s’hi val. Per tant, si volen descanviar el clima, hauran d’abandonar el progrés, hauran de canviar ells per a que tot siga com abans: “crecimiento cero”, i oblidem-nos del desenvolupament, ni sostenible ni res, perquè el desenvolupament sostenible és un oxímoron. El liberalisme econòmic ha de ser desterrat. L’economia ha d’estar regulada. L’ètica no s’ha de basar en el guany, com ara. No tot ha de ser guanyar cada vegada més, més negocis, més productes, nous invents (“pan para hoy –o diversions o luxes- i hambre para mañana”). L’home ha de canviar i ha de buscar una altra cosa. I si no, l’últim que apague la llum.