dos mil moscas acudieron,
que por golosas murieron,
presas de patas en él”.
Acudiren a Afinsa, a invertir en segells de correus, on esperaven guanyar més que el comú d’inversors. Acudiren a Madof, que els assegurava beneficis increïbles, unes condicions espaterrants, casi delictives. Aquests i la resta, tots volien construir, construir, construir. Cridaven: préstecs, préstecs, préstecs..., préstecs a mi! Hipoteques, cases, pisos, cotxes! Jo també en vull!, i jo i jo...! Tot eren rajoles, ciment; tot era comprar, comprar cases, subscriure préstecs, firmar hipoteques... Quan ataüllaven una bresca es llançaven d’estampida com búfals americans cara al precipici. Ja mon pare em deia, de menut, que si un any es venien bé les creïlles, a l’any següent tothom feia creïlles i el preu s’enderrocava (la humanitat no aprèn).
La bresca era tan gran que hi cabien moltes mosques. “I per goloses moriren preses les potes en ella”.
Si només foren dues mil...!
los humanos corazones
perecen en las prisiones
del vicio que los domina”.
(La imatge de dalt és un quadre d'Anna Sanchis, que ha modificat per a aquest blog).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada