Sabem pel Gènesi que Déu creà Adam i Eva; aquesta, d’una costella d’Adam. Sabem que varen tindre fills: Caín, Abel i Set. Però no sabem (al narrador se li degué oblidar), quan creà el pobre i el ric, el treballador i l’amo, l’esclau i el senyor, l’obrer i l’empresari. No obstant els creà, no cap dubte, perquè aquí estan, jo els he vist. Tampoc diu quina missió li encarregà al pobre, treballador, esclau, obrer. No ho diu, però tots ho sospitem: produir crisis econòmiques. Algú hi dubta? Pensem, per exemple, en l’origen de la crisi actual: les hipoteques porqueria. Qui les varen firmar? Els pobres treballadors. Qui són els que no les varen pagar, per insolvents? Els pobres treballadors.
Pensem ara en el desenvolupament de la crisi. Per què les empreses fan fallida? Perquè els pobres treballadors no compren, no consumeixen: la riquesa és produïda pel consum. Si no hi ha consum ve la crisi. Qui no consumeix? Els pobres treballadors. Altra causa de la fallida de les empreses és que les empreses tenen treballadors, pobres treballadors als quals han d’alimentar. Aquests també posen l’empresa en posició de fallida. Per això els acomiaden. Sense treballadors no hi hauria crisi.
Així, doncs, el problema econòmic mundial són els pobres treballadors. La solució, acomiadar-los a tots i convertir-los solament en pobres. La misèria mundial, la solució de la crisi. O potser l’apocalipsi final?
No sé si viurem per a contar-ho (1).
(1) El patrimoni de les 10 primeres fortunes del món és ara, i era abans de la crisi, superior a la suma de les rendes nacionals dels 55 països més pobres. Ja s'albira el final. Qui no ho veu és perquè no vol (o està cec).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada