Súplica d'un desesperat

                                                                                        Entrada anterior: La via catalana

Súplica d'una persona condemnada a l'atur, desnonada de la seua vivenda, a punt de jubilar-se o jubilada, amb fills o nets en edat escolar, malalta,  sense medicaments, dependent d'una ajuda física que no té i moltes desgràcies més que vostès podran afegir.

"Vist els perseverants atemptats del poder polític al servei de l'econòmic, que ara està maquinant una altra forma d'assassinat de les multituds, pensionistes o no, demane als poders que puguen oir-me la gràcia de ser escoltat tot suplicant que siguen capaços d'autoritzar d'una puta vegada el suïcidi assistit i l'eutanàsia, i abandonen ja el sadisme d'assassinar-nos banalment com Eichmann 'l'exterminator' nazi. Estan caient com a mosques els nostres i les nostres semblants. Cauen i en cauran cada vegada més per 'las reformas', la nova llei de retribució als jubilats, la implacable aplicació dels desnonaments, etc. Sembla que no hi ha remei. El pla seguirà. Almenys, que ens deixen suïcidar-nos, eutanasiar-nos legalment al nostre gust i avortar lliurement per impedir que nasquen noves víctimes de tortures i assassinats.

Per què eixa doble moral d'assassinar-nos, alhora que prohibeixen els suïcidis assistits, l'eutanàsia lliurement volguda i el lliure avortament, prohibició basada en no sé quin humanisme o religiositat d'un déu que prohibeix aquests actes lliures i, no obstant, accepta la matança indiscriminada? Un déu tan obsés per la seua autoritat, que no tolera que ningú mora si no és torturat pels seus botxins neoliberals? 

És gràcia que espera atènyer de la notòria magnanimitat de les seues excel·lentíssimes dignitats que déu guarde bona cosa d'anys per poder posar en pràctica els sacrosants designis divins.

El sotasignat:

Un que s'amaga sota una pedra, avergonyit de ser humà."
                             (Rúbrica reglamentària)

...   ...   ...

P. D. 

"Tot demanant perdó a les seues excel·lències, gose recordar algunes frases de Robespierre:

"...Quan arribarà el temps en què el furor dels dèspotes deixe de ser denominat 'justícia', i la justícia del poble, 'barbàrie' o 'rebel·lió'?...",
"...Quan un grup d'homes pot matar de fam impunement a un altre, la llibertat sols és una quimera...", "...Una societat que no es capaç d'alimentar els seus ciutadans cal que siga canviada...", "...Quan el govern viola els drets del poble, la insurrecció és per al poble el més sagrat i indispensable dels deures...".

                          

Procés Constituent a Catalunya

                                                 Entrada anterior: Superhome i superdona: super éssers humans

Arcadi Oliveres i Teresa Forcades publicaren en abril 2013 el "Manifest per a la convocatòria d'un Procés Constituent a Catalunya", amb la intenció de "impulsar un procés de reflexió i confluència ampli, plural i participatiu on hi càpiguen els múltiples col·lectius que ja fa temps que treballen pel canvi democràtic i pacífic".

Sobre Teresa Forcades, monja benedictina de Montserrat, metgessa i teòloga feminista, em sembla convenient dir algunes coses, abans de parlar del Manifest (del qual és coautora) sobre el Procés Constituent, ja que cada dia proliferen distorsions de sentit, mentides, injustos atacs, vil mofa i rancuniosos intents de desprestigi intel·lectual contra ella. Una cosa bona és discrepar, debatre respectuosament, confluir, si és possible; una altra, reprovable, són les mentides, els atacs injustos, la mofa vil, la rancúnia dels poderosos contra els febles.

Per tant, al·ludiré a alguns (no tots) dels temes tractats per Teresa, abans del Manifest per la Convocatòria  del Procés Constituent, a fi que es pugueu fer un idea aproximada de la persona: 

1. Aquesta singular monja considera el sistema capitalista un sistema de dictadura financera èticament condemnable, "on l'objectiu és que uns pocs s'aprofitin del treball de molts, assolint màxims beneficis a costa de perjudicar la majoria de la població". "Es ven sovint com un sistema que defensa la llibertat, en oposició a altres sistemes anti-capitalistes (exemple: el comunisme) que privilegiarien la igualtat per sobre la llibertat. El problema és que és mentida. El capitalisme no defensa la llibertat personal i col·lectiva sinó que s'hi oposa aferrissadament".

2. Pel que fa al Procés Constituent, assegura, en relació a l'Assemblea Nacional Catalana ja constituïda, que poden coexistir l'un i l'altra, i agraeix la labor d'aquesta última, perquè, gràcies a ella, el Procés seguirà "pel túnel que aquesta ha cavat". Afegeix, però, que al Procés Constituent no l'importa solament assolir la independència, també voldria que el nou Estat rompera amb tot allò establert anterioment, com podeu comprovar llegint les mesures bàsiques extretes del Manifest, que figuren més avall.

3. En quan a la relació Catalunya-Espanya, diu que, des del punt de vista de la teologia trinitària, uniformitzar no és cristià; que, a més, la voluntat popular té el dret de decidir la independència.

4. Sobre la qüestió de l'avortament, pensa que, "mentre el fetus no pot sobreviure independentment de la mare, li correspon a aquesta la responsabilitat moral de decidir sobre el seu futur, que és també el d’ella, ja que la mare no gesta el fill només biològicament, sinó també espiritualment, amb el seu amor, amb el seu desig que aquest visqui, amb l’alegria de portar-lo al món. Respectar la decisió de la mare és respectar la integritat de la seva consciència moral, fins i tot acceptant que objectivament es pugui equivocar".

5. Respecte al matrimoni cristià com sacrament, considera que el punt capital no és la complementarietat (home-dona), car, en ser sacrament, ho és per ser signe d'alguna cosa, que justament és l'amor de la Trinitat; és a dir, del Pare, el Fill i l'Esperit Sant, els quals no es complementen en res. El Fill, per exemple, no és allò que li manca al Pare: el Pare l'ama gratuïtament, i açò és l'essencial d'aquest amor.

D'altra banda, persuadit jo que El Procés Constituent pot contribuir a la reflexió de tothom, siga català, espanyol o ciutadà de qualsevol part del món, reproduixc a continuació les deu mesures bàsiques del Manifest, per a qualsevol persona que puga llegir-me: 

"Un projecte de canvi social i de ruptura amb l’actual ordre haurà de defensar un seguit de mesures bàsiques i d’urgència. Definir-les és una feina col·lectiva a realitzar per part de totes les organitzacions i persones que participin en aquest procés. Una primera llista provisional, orientativa i no exhaustiva de punts a considerar és la següent:

1. Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il.legítim.

2. Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.

3. Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.

4. Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.

5. No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.

6. Dret al propi cos i no a la violència de gènere.

7. Reconversió ecològica de l’economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.

8. Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d’estrangeria.

9. Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.

10. Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l’OTAN".

Proposen una "iniciativa de canvi a favor d’un model social, econòmic i polític igualitari i participatiu que es nega a separar la Llibertat de la Justícia i de la Solidaritat".

Acudits sobre la marxa

Si a les persones que han participat en un avortament les volen castigar per haver assassinat una persona que no existeix i a Obama el premien per una pau que no ha fet, serà que estem entrant en un món virtual on allò que val són les realitats inexistents, un món poblat només de fantasmes?

------- -------

El Pueblo unido jamás será vencido, si es de dretes.

------- -------

a) Zapatero i Europa es varen enfrontar a Bush quan la guerra preventiva d’Irak. b) Els diputats del PSOE a Europa han votat Barroso, quart de les Azores, per a president de la Comissió Europea, d’acord amb la majoritaria dreta del parlament europeu. c) Ara s’esmenta el nom de Tony Blair, el segon de les Azores, per a president del Consell europeu, quan s’aplique, que es preveu prompte, el tractat de Lisboa. d) Quin destí estaran preparant-li a Aznar, el tercer de las Azores? Perquè del primer, Bush, ja n’hi qui pensa que, poc a poc, va reencarnant-se en Obama.

------- -------

Imagine que ja hem tornat a la situació anterior: S’ha promulgat una llei que prohibeix l’avortament en tots els supòsits. Aleshores, les dones que no volen avortar no avorten, com sempre, amb llei o sense llei. Les dones que necessiten avortar i disposen de mitjans econòmics suficients, avorten, unes a l’estranger en condicions saludables, altres clandestinament al país en condicions perilloses. A vegades, la interrupció clandestina de l’embaràs, en condicions tècniques i higièniques deficients, comporta la mort de la mare. En aquests casos tenim una llei que ha matat una mare i no ha evitat l’avortament. Podríem considerar assassins els responsables de la llei, atès que es tracta d'una persona real actual no una imaginada?

------- -------

El cas Billet, Pillet o Millet (tant se me’n dóna) a Catalunya n’és un de tants que, a Espanya i al món, manifesten la corrupció general del lliberal-capitalisme, causa de la crisi que patim. No obstant això, és admirable com la gent, amb una tossuderia inasequible al desaliento, s’aferra a la causa dels seus mals com si hi obtinguera plaer massoquista. Quan trigarem, doncs, a veure el senyor Billet, Pillet, o Millet (o com li diguen) presidint la Generalitat? Exemples ja en tenim, a Itàlia i a algunes comunitats espanyoles.

El canvi climàtic

Le Radeau de la Méduse_-_Theodore_Gericault


Ara volen canviar el canvi. I no se n’adonen que per a canviar el canvi climàtic, és a dir, que el clima no canvie, o torne a ser com abans (encara que depèn de quin abans parlem), primer han de canviar ells. El clima canvia, però els homes no. Els homes han fet sempre tot el que han pogut per a canviar el clima. Només ho han aconseguit a partir de l’últim segle, gràcies al progrés. Sembla, doncs, que el progrés (l’econòmic, clar, no l’ètic, el cultural o el polític) és el regrés o l’endarreriment o la catàstrofe, tant s’hi val. Per tant, si volen descanviar el clima, hauran d’abandonar el progrés, hauran de canviar ells per a que tot siga com abans: “crecimiento cero”, i oblidem-nos del desenvolupament, ni sostenible ni res, perquè el desenvolupament sostenible és un oxímoron. El liberalisme econòmic ha de ser desterrat. L’economia ha d’estar regulada. L’ètica no s’ha de basar en el guany, com ara. No tot ha de ser guanyar cada vegada més, més negocis, més productes, nous invents (“pan para hoy –o diversions o luxes- i hambre para mañana”). L’home ha de canviar i ha de buscar una altra cosa. I si no, l’últim que apague la llum.

L’avortament

Hi ha probablement moltes classes de saber, entre les quals en podem citar tres: el saber estretament lligat o enganxat a l’experiència, el basat en elucubracions allunyades de l’experiència i la creença o fe. El primer està construït per conceptes que designen coses reals. El segon i el tercer també estan constituïts per conceptes. Aquests conceptes, però, designen realitats elucubrades, cregudes, revelades, volgudes, imaginades, etc., etc. Allò designat pels conceptes rigorosament enganxats a l’experiència és vàlid per a tots, àdhuc per als que hi dubten, ja que s’hi poden ensopegar i fotre’s de morros (la realitat és tossuda). En canvi, la realitat creguda (hi ha moltes religions, hi ha agnòstics i ateus) o elucubrada (hi ha moltes filosofies) no ho és per a qui no creu, per a qui dubta del resultat de llargues divagacions. Ningú no mai ensopegarà amb ella. Així és que per al primer tipus de saber l’avortament és l’eliminació d’un fetus, part orgànica de la mare, que podria aplegar a ser, en el futur, una persona, però que ara no ho és. En canvi, per al creient i el metafísic, la interrupció de l’embaràs és l’assassinat d’una nena o d’un nen, nena o nen cregut, raonat, imaginat, desitjat, etc., però no real; és l’assassinat d’un objecte mental, emotiu, que ompli la vida de moltes persones, però que es limita només a això: una realitat actualment dubtosa i poc probable. Per a qui no creu que un fetus és un nen o nena l’avortament no mata ningú: és una simple operació quirúrgica, encara que depriment i emocionalment dolorosa. El presumpte crimen es realitza en la ment dels que creuen, imaginen, desitgen, etc. Com es pot obligar l’incrèdul a creure? Com es pot aconseguir que una persona de pensament empíric accepte entelèquies filosòfiques? Més encara: com és possible que els creients tinguen dret a legislar sobre coses que, molt probablement, només estan en el seu cap? Com és possible que es puga condemnar algú o alguna per haver comès un crimen imaginari, és a dir, per haver matat algú que solament està en la ment del creient? No és prou la condemna al foc etern?
Defendre la possibilitat d’avortar sense sancions legals és defendre la llibertat i la dignitat de la dona, de la qual forma part el fetus, és prohibir la prohibició d’avortar. I, a més a més, és fer possible la convivència entre maneres de pensar diverses.
Els metges, si són funcionaris, tenen l’obligació de practicar els avortaments que legalment s’els demane. Si per raons metafísiques o creences religioses, no volen fer-ho, deuen deixar de ser funcionaris de l’Estat. No cap l’anomenada objecció de consciència només per a aquesta ocasió. En tot cas, l’objecció de consciència ha de consistir a la total renúncia al funcionariat.