La democràcia

Sempre m’havia preguntat què és això de la democràcia. I ara sembla que estic a punt d’aclarir-ho.

Si mirava la modèlica democràcia del Regne Unit, em meravellava que el anglesos, demòcrates en casa, eren dictadors fora, a les colònies. El país lliure no sembrava llibertat, més bé la prohibia. Així es va convertir en un país poderós i ric, temut per tot el món i aliat desprès amb els EUA.

Si contemplava l’altra democràcia modèlica, la dels EUA, m’admirava quan bé s’adaptava a situacions inversemblants, primer a l’esclavitud, a la segregació racial desprès; com la llibertat democràtica depenia, i encara depèn, del fet que a les classes més necessitades els mancara tot tipus de seguretat social; en fi, la facilitat que tenien d’entaular guerres per implantar la democràcia en països sotmesos a sistemes polítics dictatorials. Em despertava, però, la curiositat que mai no la implantaven en països amb dictadures amigues i sempre les democràcies imposades els feien propietaris o explotadors d’impressionants riqueses del subsol, de la construcció d’oleoductes i gasoductes beneficiosos per al seu imperi i/o de bases militars que garantien el seu poder al món.

Estant així les coses, acabe d’assabentar-me ara (vide la premsa de la primera quinzena d’agost) que la democràcia en què vivim a l’Estat espanyol ha deixat de ser-ho, perquè, diuen, el govern que l’administra investiga els negocis sospitosos i els polítics amics que els afavoreixen: s'ha convertit en una dictadura (orgànica o inorgànica? Preguntaria jo). Com pot ser democràtica, pensen (crec), una Administració que amenaça la llibertat d’enriquir-se a costa de l’erari públic amb l’ajuda possible de polítics? Ja que, em sembla a mi, el parell de termes llibertat-negoci formen part essencial de la democràcia i els dos hi tenen la mateixa importància, de manera que són intercanviables. Tant s’hi val dir llibertat que negoci, negoci que llibertat.

Aquesta és la forma en què, cavil·lant cavil·lant sobre democràcia, llibertat i negoci, gràcies als meus mentors, he aplegat a una conclusió.

Vols saber què és democràcia? T’ho diré clar i net: democràcia és…: arrapa qui puga més!