La vaga d'extrema esquerra

                                                                                                             Entrada anterior: El nacionalisme

Un tal Wert, segons m'han dit, ha acusat de "extrema izquierda" i de "antisistema" els pares, les mares i els alumnes responsables de la vaga escolar del 18/10/12. Alguns pensen que aquest Wert té un cervell de pardalet o creu que el tenen les persones a qui van dirigides aquestes denominacions. Si una vaga democràtica com aquesta (la possibilitat de fer vagues pacífiques és un component de la democràcia, així ho podem constatar en la Constitució), si una vaga democràtica com aquesta és d'extrema esquerra, una de dos: o l'extrema esquerra és un digne component de la democràcia, tan digne com la dreta, el centre i l'esquerra o no ho és. Per tant, en el primer cas seria indigne ("unwert" en alemany) emprar aquesta digna expressió per blasmar un grup social tan digne ("wert") com altres. En el cas contrari, tendríem la incongruència que els únics preocupats per l'educació pública del poble espanyol serien antidemocràtics i anticonstitucionals.  La qual cosa em passa pel cap que és inversemblant. Per això pense que el tal Wert és "unwert" de ser ministre d'un país democràtic. Se li veu el llautó feixista en arrossegar per terra l'educació del poble i trepitjar-la com la està trepitjant, al temps que persegueix els seus defensors, vituperant-los i llançant-los fora del sistema. El feixisme s'ha recolzat sempre en la ignorància  del poble. El llautó que se li entreveu al tal "Unwert" és el sistema feixista. Per això quan acusa d'antisistema els pacífics pares, està acusant-los sorneguerament de democràtics, la bèstia negra del feixisme. 

Ja que he esmentat el sistema, caldria dir-hi algunes paraules. Vivim en un sistema democràtic. Si bé en un sistema democràtic de democràcia imperfecta, com diuen alguns savis pensadors. Aquest sistema defectuós està a punt de ser devorat pel neoliberalisme: la llibertat absoluta per als propietaris dels diners. La dictadura del "no hay más remedio", "qué más quisiéramos nosotros", "los mercados lo exigen", "hemos de evitar la subida de la prima de riesgo". I eixa "prima" o cosina misteriosa puja o baixa segons els seus interessos. Aquesta és la democràcia neoliberal: la voluntat dels amos dels diners, una dictadura sense més límits que l'esmentada voluntat. Una voluntat que compra la justícia, compra el govern, compra els partits, compra la premsa, compra la tele, compra el cine, compra internet, compra l'educació, compra tot el que vol, perquè és l'ama dels diners i perquè hom està a punt d'aconseguir allò que hem vist a les pel·lícules: "todo hombre tiene un precio". La dictadura del preu: o et vens o et quedes fora del sistema en les tenebres exteriors, on no hi ha més que plors i escarritxar de dents.

El senyor medieval era l'amo de tot el que hi havia al territori del qual era senyor: propietari de les terres, enginys o indústries, cap del govern, cap de l'exèrcit, jutge, bisbe o amo del bisbe, senyor dels prestadors (per bé que no sempre), etc. Quan tenia necessitat de quelcom (diners, collites, qualsevol cosa), ho treia dels serfs famolencs mitjançant les conegudes exaccions. 

D'aquesta manera s'està perfilant el nou poder, el neoliberal, amo de tot perquè és amo dels diners, perquè amb diners es compra tot. Per a aquell que no es pot comprar, que no està en venda, el neosenyor té el poder (que sí que es ven), el poder comprat, per a reduir-lo, dominar-lo, sotmetre-lo (i fer les exaccions necessàries per a que els famolencs paguem la balafiadora disbauxa dels bancs). Així s'està perfilant la dictadura del neosenyor neoliberal. Una criatura que aspira a ser neosenyor és el nostre Unwert, que acomiada professors, elimina beques, calcula com aconseguir la ignorància i la manca de criteri del poble, per tal que accepte el senyoriu del senyor. I, damunt, vol espanyolitzar Catalunya. Sempre s'ha volgut, però poques voltes s'ha dit. Érem nosaltres els que ho ensumàvem i endevinàvem. Volien espanyolitzar Galícia (i ho han aconseguit), volien espanyolitzar Euskadi (encara no ho han aconseguit), volien espanyolitzar la región valenciana (i ho han aconseguit). "Cuando en los dominios españoles no se ponía el sol, los soldados españoles iban por el mundo sin aprender ninguna lengua, españoleando en español". Això ens deia jactanciosament el professor d'història, quan jo estudiava segon de batxillerat. 

Mireu com es burla de la cultura