Aquesta Web ens ha revelat que, fins ara, la ‘democràcia’, amb les seues lleis que regulen el comportament polític dels ciutadans i dels governants, amb l’exercici d’allò que hom anomena justícia, amb la ficció de llibertat, etc, és solament una manifestació externa, una aparença encobridora d’una dictadura amagada.
És evident que darrere de tot, manipulant els fils del destí, del premi i del càstig dels homes, no està déu, provident i justicier, com se sol pensar, sinó el poder subterrani dels mercats i el del departament d’estat nord-americà, juntament amb el d’altres països. Per a ofrenar noves glòries a tots aquests poders del subsol les nostres democràcies han sabut i saben lluitar.
Em recorda el dualisme epistemològic de gran part de la filosofia grega i dels filòsofs de la sospita en allò que s’hi refereix al descobriment de la realitat amagada sota les aparences que la tapen i oculten. Les coses no són com es mostren o apareixen. I a vegades les aparences són elaborades intencionadament per a dominar-nos millor. L’assassinat de Couso i manipulació de la justícia en el seu cas, el de centenars de milers de ciutadans iraquians, les tortures i presó injustificada de Guantànamo, les tortures a l’Irak; els acords secrets que produeixen accidents aeris (Yak 42 a Turquia); els pactes secrets amb especuladors anomenats els mercats que afonen un país, per a que un partit guanye les eleccions; les crisis econòmiques produïdes o propiciades per certs poders econòmics a fi d’aconseguir, mitjançant reformes, reestructuracions, retalls i privatitzacions, netejar el camí dels guanys il·limitats, tot tenint dominats els treballadors (per tal de tornar a l’esclavitud laboral del passat); el complot armat per a fer perdre al PSOE les eleccions de la Comunitat Madrilenya en 2003, conegut com el Tamayazo; el fenomen, político-econòmic Gürtel, encara secret i inexplicat; la persecució judicial a Garzón, jutge perillòs per als USA. En fi, els pactes o imposicions secretes contra tota classe de justícia, drets humans, voluntat popular, etc. Aquestes i altres vergonyes, unes revelades i altres ocultes i suposades, fins que futures Wikileaks ens les descobrisca.
Vivim en l’aparença d’una democràcia falsa, però en una real dictadura encoberta. Recordeu la pel·lícula Matrix? Doncs una cosa semblant.
L’absència de regulació democràtica i respecte dels drets humans que té aquest poder subterrani no elegit ni controlat es dóna la ma amb l’àmbit desregulat de la dictadura dels mercats: els uns i els altres s’hi comuniquen i recolzen; els uns són suport dels altres. Hi ha per tant una xarxa arterial entre ells arreu del món, la qual representa la veritable realitat, l’aparença enganyosa de la qual és allò que diem ‘democràcia’.
Als països regits per sistemes autoritaris més o menys dictatorials, el soterrani de les democràcies aflora el morro a la llum del dia, l’aparença s’hi aproxima a l’essència. En aquest sentit podríem pensar que són menys tramposos i que són sincers. El que passa, però, és que s’hi han quedat endarrerits, perquè no han trobat encara els mitjans ‘progressistes’ de camuflar els aspectes repressius de la dictadura. S’hi perden el gran avantatge que suposa assolir els mateixos objectius amb la ficció ‘democràtica’ (a pler dels ciutadans i sense necessitat de tanta repressió).
Wikileaks, tanmateix, ens ha despertat del somni tot fent aflorar algunes malifetes ocultes dels poders ídem, però en queden moltes i molts per descobrir (tan de bo que aquests dies ens revele qui mou els fils polítics dels titelles que ara són els controladors aeris en la seua vaga salvatge. Quin significat té aquesta vaga vista des de la profunditat del poder abismal?).
Hem d’agrair a Wikileaks que ens haja fet possible abocar-nos al negre abisme del poder, a la zona subterrània, fosca i negra, on no hi ha regles ni drets humans, a allò que alguns diuen clavegueres, necessàries per a la ‘democràcia’, i que són, però, la veritable realitat d’aquesta, el seu cor dictatorial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada