L’univers s’ens presenta en forma d’onades: físiques, químiques, biològiques, vegetals, animals, humanes. Entre les humanes cal citar la secular i perseverant insistència a eliminar els trets propis dels països catalans, la secular i perseverant insistència a reblar el domini espanyol sobre els habitants d’aquest tros de la península. Ara i adés ens ataca l’onada espanyolista per a reduir-nos, esprémer-nos, siga com siga, utilitzant tots els mitjans que tenen a l’abast en eixe moment. Ara li toca a la immersió lingüística; abans, a l’Estatut. En quant al País Valencià, no tenen prou amb el meninfotisme i la submissió a Espanya subratllada en l’himne de la Comunidad: encara volen más cohesión amb Espanya, mitjançant l’AVE València-Madrid, al temps que obliden l’arc i el corredor mediterranis. Aprofitant l’avinentesa, un tal Félix de Azúa (escriptor radicat a Barcelona que, amb cara de bona o mala llet, sovint s’està queixant als seus articles que Catalunya no és mai prou espanyola) escriu en la secció Tribuna de El País (27/12/10), un article titulat: “Los privilegios del fósil”, tot sembrat d’insults i expressions ofensives, de les quals el títol és un símbol que en prefigura en síntesi el contingut.
Parla de “La herramienta totalitaria de poseer la capacidad decisoria que determina quién es y quién no es catalán”. Hi ha hagut mai o hi ha ara en Catalunya algun poder totalitari o alguna cosa que se li assemble? No serà a l’inrevés? Dic jo, si preguntar no és ofendre.
"El fondo de esta dictadura nacional se sustenta en el mito del invasor”. Dictadura? Invasor? Us recorda açò alguna cosa?
“Continúa habiendo gente que escribe en español aunque viva en Cataluña, pero … solo si muestra su inquebrantable adhesión al Régimen es aceptado por la maquinaria cultural catalana”. Quin Règim? El del Tribunal Constitucional? El del tribunal Suprem? El del Consell General del Poder Judicial? O és recochineo?
“La doctrina política oficial solo tiene como consecuencia un gasto desorbitado”. Jo no sé quines són les despeses catalanes en la matèria, però em dóna la impressió que parla com si la doctrina política oficial dels altres països, per exemple d’Espanya, no tinguera despeses exorbitants al respecte.
“Estos ideólogos delirantes [los más derechistas del partido socialista catalán] querrían mantener intactas las estructuras de poder de hace 30 años porque garantizan su dominio sobre los demás y sus privilegios por encima de todo el mundo”. Francament, no sé de què hi parla aquest home. El dretà acusa altres de dretans? El defensor del poder espanyol sobre Catalunya acusa els catalans de mantenir intactes estructures de poder que estan en mans d’Espanya, amb exèrcit, policia, jutges, lleis, electors, mitjans de comunicació?
“Es muy chocante ver a un por así decirlo socialista envuelto en la bandera catalana. Es un oxímoron viviente. O quizás agonizante”. Serà que l’essència del socialisme és el nacionalisme espanyol? Serà que aquest home considera el socialisme una unidad de destino en lo universal? És el socialisme universal només si és espanyol? No hi ha salvació esquerrana fora d’Espanya? Serà que Catalunya no pot ser universal, si no es fa espanyola? Jo creia que hi havia un universalisme que consistia a deixar existir a tots, que totes les nacionalitats poguessen viure amb les seues diferències sense que ninguna dominara sobre les altres, com correspon a allò que es pensa de la democràcia. És més universal el que elimina les diferències que el que les respecta? Seguirà el tal Félix de Azúa la tendència actual, tant en ecologia com en cultura, d’acabar amb la diversitat: diversitat d’espècies vegetals i animals, diversitat de cultures humanes, diversitat de llengües? Tots iguals, tots uniformats, tots les mateixes cases, els mateixos cotxes, la mateixa música, la mateixa religió, la mateixa llengua, la mateixa història, el mateix avorriment, el mateix odi, les mateixes mentides, la mateixa corrupció, el mateix sotmetiment al poder? No hi haurà ningú que es rebel·le? No tenen dret els catalans a rebel·lar-se sense ser titllats de dictadors i totalitaris’?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada