I ara, el pacte contra la corrupció

                                                                                             Entrada anterior: Banda de lladres.     

Sabeu aquell que diu que un pecador es mor i va a l'infern? En lloc de foc hi havia una gran bassa de excrements líquids, producte de colitis infinites. En la bassa estaven tots els condemnats i condemnades de manera que la superfície líquida els aplegava a mig centímetre del llavi inferior. S'hi trobaven cardenals que havien lluitat fermament contra el matrimoni gai, però que visitaven sovint saunes servides per efebus; cardenals que condemnaren l'avortament amb persistència, però que havien invertit capitals importants en empreses amb obrers menors d'edat que emmalaltien i morien; senyores que condemnaven l'avortament, però que acomiadaven les minyones solteres embarassades; senyores que repartien bufandes de llana a les famílies pobres, però que votaven contra els drets laborals; en fi, innumerables banquers, bisbes, financers, àdhuc una dona que li semblava a frau Merkel, i altres:  un tal Rajado, un tal Monbou, un tal Verteder, un tal Drac (banquer) un tal Undargarlin, un tal Monti-piton, un tal Luis Dàrsenas, i molts més, molts (a l'infern n'hi ha milions). En entrar el nostre pecador, s'alçà un crit de milers de veus que cridaven: "Onetes no, onetes no, sis plau!".

Em va venir a la memòria aquest pudent i vell acudit, quan vaig sentir parlar d'un possible pacte contra la corrupció. Aleshores vaig estar a punt d'exclamar, com un vòmit irrefrenable: "onetes no, onetes no!"

Onetes no, onetes no, sis plau!

Per què ara un pacte? La lluita contra la corrupció no necessita pactes. Basta una neteja a fons i la fumigació pertinent. Per què aquesta xinxa sí i aquesta puça no? Un pacte contra la corrupció és una martingala de corruptes per a que prolifere eternament. Dos persones honestes no concerten un pacte contra la corrupció; simplement la combaten, perquè són honestes. Ningú vol en sa casa una bassa nauseabunda, viver d'insectes, de microbis i de bacteris que ens xuclen la sang i que ens infecten malalties. La repugnància o l'instint de supervivència ens obliguen a netejar, desinfectar i fumigar. No s'hi necessiten pactes. Com a màxim cal informar-se del millor procediment o del millor pesticida. 

Imaginem que els dos partits dominants en el panorama espanyol, volgueren fer un pacte per acabar amb la corrupció. Sobre què havien de pactar? En quins termes? Si els dos la volen perseguir,  que la perseguisquen, i en pau. Hi ha unes lleis, oi? Doncs que les complisquen. Hi ha uns jutges? Doncs que jutgen. Hi ha una policia? Doncs que investigue i que arreste. Hi ha uns fiscals i uns advocats? Doncs que acusen. Hi ha unes presons? Doncs que retinguen darrere dels seus barrots immediatament tots els corruptes i que la justícia els obligue a tornar tot allò que hagen rampinyat, cosa aquesta que la tal justícia sovint oblida. Però sobre tot, el que importa és que el poble abomine, menyspree i rebutge públicament els corruptes. Per això són força necessaris els castics exemplars "por do más pecado habia". De ninguna manera hauria de passar allò que passa sempre a l'IRPF i altres impostos: que els que tenen més paguen menys i els que tenen menys paguen més.

De concertar-se l'esmentat pacte, m'imagine que sols es podria fer en aquests termes: si tu robes aquí, jo robaré allà; o robem els dos o no robem ningú. Si tu persegueixes i/o denuncies els meus, jo perseguiré i/o denunciaré els teus. En tot cas, posem-nos d'acord sobre les circumstàncies en les quals tu o jo podem robar i aquelles en què tu pots perseguir i/o denunciar els meus i/o jo els teus. Està clar, doncs, que un pacte d'aquestes característiques implica la corrupció dels pactants. Repetisc, si no hi ha corrupció ni en un ni en l'altre no hi ha matèria sobre la qual pactar. Es persegueix i/o es denuncia la corrupció, i res més.

Desgraciadament la realitat quotidiana ens mostra que al dia d'avui hi ha poques persones que no siguen corruptes de paraula, obra, omissió o pensament. Sembla que una epidèmia  galopant s'ha  apoderat del món: la corrupció neoliberal. Si en el segle XIX un fantasma recorria Europa,  el fantasma del comunisme, ara la corrupció neoliberal, inoculada als cervells humans a la manera de xips, està devastant el planeta. Si no volíem caldo, ara tenim dues tasses, dues tasses de caldo putrefacte que ens hem de portar als llavis tots els dies.