Sobre exvots i algunes coses més

                                                          Entrada anterior: El fi justifica els mitjans

Exvots
(trobats a Google Imatges)

San Juditas Tadeo eternamente agradesida te ofresco este retablito porque mi marido se quedo dormido y no se dio cuenta que estaba con el hijo del carnisero al berme en penosa situación arrepentida te pido perdon pues no lo huelbo hacer pues te lo prometi que si salia bien de esta te traia este presente. y aqui cumplo. tu fiel devota. Sra. Carolina de la colonia Roma México DF. 28 octubre-2004

San Juditas Tadeo Las Gracias te bengo a dar Por librarme de Difícil Situación. y Poder esconderme a tiempo para que mi compadre no me encontrara con su mujer en su cama   Te ofresco este porque el nunca se entero que le poniamos los cuernos Jurando que no lo buelvo hacer. Perdoname pero el cuerpo es devil. G.R. Totuboya. Mexico DF. 28-Mayo 1989.

Doy gracias al señor de Chalma que Joaquin pudo salir antes que mi esposo entrara evitando una desgracia. Te ofresco este retablo pidiendole perdon arrepentida le juro que jamás lo engañaré porque el me quiere y no merese esto. Le seré siempre fiel asta que la muerte nos separe. Me dejé llevar por su juventud y la via. Pero me sirvió para valorar a mi esposo. Como hombre y ser humano. Rosa HJ. Ocurrió en la Col.Condesa Mexico D.F. 14 feb. 1990

Yolanda    Le doy Grasias a la Virgencita de Guadalupe que ya encontré TRABAJO DE PUTA aqui en La Merced Mexico. Cuidame mucho para poder mandarles unos sentavitos a mis padres allá en Pachuca Hidalgo. 12 disiembre 1980.

Al benir de una fiesta me encontré con un par de cabrones que me querian pegar por ser guey. Yo me encomendé a ti virgencita de San Juan pidiendote que no permitieras que me hicieran algo y salió un señor a defenderme. Ricardo "La Carisma". Barrio de Minas de Cristo. Mexico, 17 de mayo del 2000.

Algunes coses més

Em produeix una espècie d'emotiva tendresa imaginar que el cel s'ocupa de resoldre problemes tan humans, produïts alguns d'ells per debilitats tan humanes. Però també em fa pensar com aquest cel, tan sensible, compassiu i generós en uns casos, és tan insensible i dur en altres. Per exemple les tortures i assassinats de 30.000 persones, els robatoris de bebès fills de persones assassinades, perpetrats per la dictadura de Videla a l'Argentina, la tolerància de Bergoglio (ara Papa), aleshores Provincial de la Companyia de Jesús,  la mentira posterior quan aquest va dir que no en sabia res (segons conten) i la inexistència d'exvots (o això sembla) agraint al cel alguns miracles relatius a les víctimes. La mateixa cosa podríem dir del cas de Pinochet a Xile o Rios Mont a Guatemala. En general l'Església ha mostrat en aquests i altres casos com la Croada espanyola, juntament amb el llarg període postbèl·lic, una estranya manca de sensibilitat i un excés innecessari de crueltat. I amb l'Església, el cel. 

Una religió, la catòlica, el fundador de la qual va morir ajusticiat pel poder polític, instigat pel religiós, malgrat haver dit en una ocasió que el seu regne no era d'aquest món, és estrany que sovint done suport a la violència del poder d'aquest món contra el seu poble i, per a més conya, s'haja constituït, des de segles, en regne, un dels regnes d'aquest món (del qual precisament Bergoglio acaba de ser elegit Cap, Rei o Papa, denominacions que en aquest cas signifiquen poder absolut). 

El poder absolut del Papa no li ve dels cardenals que l'han elegit, sinó de Déu que els ha inspirat, perquè, com qui més i qui manco sap, tot poder ve de Déu, segons diu Sant Pau en l'Epístola als Romans. De Déu ve el poder del Papa, el que tenia Videla, el que tenia Franco,  el que tenia Stalin...

Així doncs, la tendresa que ens produeixen els exvots que he reproduït més amunt en aquesta entrada del bloc, esdevé de sobte una horrible sensació de soledat i d'abandó quan descobrim que en molts problemes de la vida al cel se li ha endurit el cor com si ja no s'ocupara de nosaltres i es passara, el temps etern, feliç mirant-se el gloriós i esplendorós melic. Car no es tracta sols dels crims al·ludits. És tracta també de la situació desastrosa que estem vivint aquí i arreu del món: la crisi, la fam, les malalties, les guerres. No hi haurà cap ésser sensible al cel que ens done un cop de ma?

A vegades pense que la religió que tenim més a prop, s'ha desviat del recte camí, que el Déu a qui ret culte ja no és el que diu que és. Quan l'Església Ortodoxa de Xipre està disposada a donar tots els seus bens per tal de superar la crisi econòmica que ens envaeix, l'Església espanyola es dedica a apropiar-se de bens populars (immobles: edificis o terrenys), a més de no pagar impostos dels bens que ja té i rebre una subvenció perpètua de l'Estat espanyol.

Se m'acudeix que, per tot això, possiblement les pregàries dels eclesiàstics i les nostres marren l'objectiu, no apleguen al lloc on devien aplegar. Potser no han aplegat mai, perquè, en realitat, no existisca el tal lloc, ni tampoc els seus residents, sants, àngels i triumvirat diví, que puguen escoltar-les. Llevat, potser, d'aquelles pregàries innocents i senzilles, basades en una fe ignorant i popular, ni gens ni mica ortodoxa, que resolen problemes d'anar per casa (o la seua credulitat innocent imagina que així és). No sé. Lamentablement la ignorància, de vegades, contribueix a una certa felicitat.