A propòsit de la tragèdia de Halloween a Madrid

                                                                                                   Entrada anterior: Qui manté l'Estat

Hiroshima

Tot ens fa pensar que les tragèdies són un element constitutiu del món. De la mateixa manera que hi ha hivern i estiu, que hi ha fases lunars i que hi ha tempestes solars, hi ha tragèdies. No amb una periodicitat precisa com alguns dels fenòmens esmentats, sinó amb periodicitat irregular, quasi diària. 

Les tragèdies, siga quin siga el seu origen, natural, diví o humà, totes són humanes, perquè ho són les seues víctimes. Per això es diuen tragèdies. Ja sabem que provenen d’aquella literatura teatral que té un final desesperat o trist, en el qual habitualment moren alguns o molts personatges. De la ficció, doncs, el nom ha passat a events reals pareguts als ficticis.

Si contem les produïdes per catàstrofes naturals amb intervenció humana com Fukushima,  o sense aquesta col·laboració, i les juntem a les causades directament per l’ésser humà, vorem que sumen quantitats esgarrifoses espargides diàriament pel món:

a) Huracans, ciclons, tifons, terratrèmols, tsunamis, erupcions volcàniques, sequeres, inundacions, riuades, gelades, pedregades, ...

b) Diversions tràgiques (la recent de Halloween, balls, concerts, espectacles esportius, ...).

c) Transports accidentats (trens, autobusos, turismes, vaixells, pateres, ...)

d) Atemptats terroristes (New York, Madrid, Marroc, Irak, Afganistà, Síria, ...)

e) Al tercer món: la gran fam, les malalties sense tractament (ni mèdic ni farmacèutic), l'explotació colonial i post colonial, les innombrables guerres, els innombrables morts, els innombrables ferits amb la incalculable minusvalidesa consegüent, ...

f) En Espanya: cinc m¡lions i mig d'aturats, 350.000 desnonaments els darrers anys, el tsunami d'incultura que, gràcies a l'indigne Unwert, aviat s'ensenyorejarà de la península, ...

Així, doncs, si obrim els ulls de veritat, trobarem tragèdies pertot arreu.

La cultura

Segons la doctrina del disseny intel·ligent, sembla que, tant les tragèdies d'origen natural, com les d'origen humà, han estat dissenyades per déu: una natura natural constituïda per catàstrofes i una natura humana inclinada al mal. Les hauríem d'anomenar divines, però no intel·ligents (a no ser que es tracte d'una intel·ligència perversa).

Si Ortega i Gasset diu que l'home no té natura, sinó història,  perquè es fa a sí mateix, jo diria, sense contradir-lo,  que l'home es fa a sí mateix segons regles o tendències naturals derivades del procés evolutiu que ens han portat a les tragèdies esmentades i a la crisi actual.

Al món hi ha mal perquè el món està fet com està fet: mal. La Bíblia, al Gènesi, addueix el pecat original per tal d'explicar l'origen del mal en la humanitat. Però té tota l'aparença de ser una piadosa invenció per tal d'alliberar Javéh de la responsabilitat d'haver creat un ser humà tan deficient i un univers tan catastròfic. Explicació, també piadosa i exculpadora dels déus, és la de Pandora destapant la caixa dels mals, o la del zoroastrisme i maniquísme amb els dos principis, el del bé i el del mal.

Pandora

El món natural i el món humà estan, doncs, mal fets, no cap dubte. El disseny intel·ligent és tan poc intel·ligent com curts de gambals són els seus defensors. Un món fet a base de terratrèmols, tsunamis, erupcions volcàniques, huracans, diluvis i sequeres no és un món resultat d'un disseny massa intel·ligent. És un món mal fet. Les societats humanes d'aquest món, atesa llur evolució a través de la història, no mostren cap indici de cap disseny intel·ligent, ni diví ni humà. El disseny humà neoliberal dels actuals amos del món, un diseny tan poc intel·ligent com tots els anteriors, i profundament depravat, apunta al col·lapse final. Necessita amb urgència una intervenció intel·ligent per a corregir-lo. Tant la natura com la humanitat necessiten, doncs, esmenes i correccions, si no volem ser substituïts per rates i paneroles.

No podem deixar que la natura siga la marxa que porta. Hem de corregir-la. No podem permetre que la societat humana continue amb una economia tan irracional i inhumana com la que tenim. Hem de corregir-la.

No podem permetre que ens dirigisquen les persones pitjors de la societat, els criminals, els lladres, els assassins, els cruels i sàdics, els avariciosos, els egoistes, les personalitats malaltisses incapaces de la més minsa empatia amb el sofriment aliè. Hem d'esborrar-les, no del mapa (quin alleujament seria! que déu em perdone), no, sinó del poder, del poder polític i de l'econòmic.

Avui, com fa segles a Grècia, està d'actualitat la figura de Diògenes el Cínic buscant, amb una llanterna al ple del dia en mig de la plaça d'Atenes, un ésser humà. No trobarem, per ventura, escorcollant arreu del món, des de les places de les metròpolis mundials als llogarets més apartats, els éssers humans necessaris per corregir aquest món tan mal fet? Si no ens afanyem a trobar-los, la tragèdia universal ens caurà damunt irremeiablement.

  Aquí teniu Els amos del món