L'alien està en nosaltres

                                                                                                   Entrada anterior: Què fer ara i aquí

Una transformació de l'Alien

Una altra 

L'Alien de la pel·lícula "Alien, el octavo pasajero" (Ridley Scott, 1979) pot ser interpretat, des del punt de vista de la Il·lustració, com el símbol que escenifica allò que s'escorre entre la xarxa de les teories racionals derivades de l'esperit il·lustrat, les quals, en forma de sistema totalitzador, volen abraçar-ho tot sense deixar res fora. Podem emprar l'exemple de qualsevol xarxa, del sedàs o del teixit, als quals, tan atapeïts com vostè vulga, sempre se'ls esmuny quelcom entre el reticle de les malles. A l'esperit il·lustrat se li va escórrer l'Alien nazi, l'Alien feixista, italià o espanyol, etc. Sistemes implacables, inflexibles, sense fissures, incapaços d'empatia o compassió (crematoris nazis, assassinats de republicans per les cunetes espanyoles - més de 150.000) al servei d'una idea fanatitzada o d'un fanatisme travestit d'idea: la raça, la civilització occidental, el cristianisme, Europa.

Però també podem interpretar-lo com un dels efectes produïts per la modernitat líquida descrita per Sigmunt Bauman, un cop enderrocat l'esperit sistemàtic totalitzador de la Il·lustració. La inestabilitat dels fluids i la manca de solidesa, com l'aigua o la plastilina, s'han apoderat de la vida (les conviccions canvien com les modes; només perduren les fidelitats futbolístiques). També la manca de regles permanents, la llibertat desregulada (fora lleis i prohibicions per als negocis, però que vinguen lleis i prohibicions que els beneficien), el canvi superficial com si fora profund (deixar-se el cabell llarg o curt, pintar-se els llavis rojos o morats, votar al PP,  al PSOE o a Rosa Díez...). Aquest ambient, aquest esperit és el millor camp de conreu de l'Alien, el monstre devorador desregulat: els mercats desregulats, els mastodòntics negocis financers sense traves, la crisi devoradora indeturable. Un Alien tan desregulat que a la llarga devorarà els seus amos: el poder que l'ha fet possible.

L'Alien d'ara és un monstre que es transforma fluidament en la bassa líquida del món. Un monstre destructor, insaciable, que es metamorfoseja de mil maneres (com la Hydra de mil caps, a la qual, en tallar-li'n un, en creixien dos. La matà Hèrcules tallant-li el cap principal). Un monstre que ve de fora i que sempre serà un Alien, un altre, un estrany. Que ve de fora de tot allò que és humà, portat per la desmesurada fe en la raó dels il·lustrats o per la incredulitat postmoderna en aquesta raó, la qual ha esdevingut una raó light, descafeïnada i líquida, que es redueix a la llibertat de la selva financera, una voracitat sense traves, "la ciudad sin ley". 

Ara bé, permeteu-me que us diga que aquell Alien cinematogràfic, monstre il·lustrat o postmodern, no és la mare del ous. L'Alien cinematogràfic o l'Alien visible d'ara i aquí no és tot ni la part principal de l'Alien. L'Alien autèntic, origen i cor de l'Alien visible, de la crisi, està amagat, dins i fora d'aquest. És el Poder, el poder real, el poder ocult, l'àtom radiactiu. Està en el govern, en la policia i en l'exèrcit; però no és el govern, ni la policia, ni l'exèrcit. Està en ells, però no és ells. Ells estan al seu servei. Està pertot arreu i no resideix exclussivament en cap lloc. És quasi indestructible com la serp de mil caps que va matar Hèrcules. És allò del defora que tenim dins, que ens ha agafat les entranyes i ens les rosega. El podem trobar principalment en Wall Street, en les finances internacionals, en la gran banca, en les empreses transnacionals, en el Deusche Bank, en el grup bancari d'inversió transnacional Goldman Sachs, en el BCE, etc. Està en tots aquests llocs, com està la radioactivitat en les centrals nuclears contaminants. Però en cap d'ells exclussivament, perquè també està en nosaltres, contaminats per llur radicativitat. Si no fos així, com haguérem caigut en la seua trampa? Ens ha encisat i hem fet ben a gust el que ell volia. Per això hem caigut en la crisi. La qual, tanmateix, no és tot el que ell havia dissenyat. Ara ho acabarà de fer. Farà el que ha de fer, com diu Rajoy: "haremos lo que hay que hacer" per sortir de la crisi: acabar amb les poques conquestes socials que haviem assolit, tot posant-nos davant del nas la pastanaga, com al burro del conte, a la qual no aplegarem mai, perquè no és més que un miratge.

Àtom radiactiu

L'Alien, l'estrany que ve de fora de tot allò que és humà, el tenim dins com la tènia, i ens està devorant. És el neoliberalisme, la insolidaritat, la tendència a la corrupció i la simpatia pels corruptes. Una epidèmia generalitzada: l'Alien. L'Alien de mil caps.

Hydra i Hèrcules