Notícies amb cua

“Bankia se estrena en bolsa con caídas”. Però a Rato no li abaixen el sou (més de 10 milions anuals) que es va posar, gracies a la crisi, amb capital públic. Esperem que se l’apuge més encara, ja que el fracàs es sempre un mèrit (no oblidem que la crisi estava prevista, car les crisis són les vitamines del creixement en el capitalisme neoliberal).

“Ficht [agència de rating] reduce en más de la mitat sus previsiones para España, por los planes de austeridad impuestos por la crisis”. Doncs la crisi neoliberal produeix crisi neoliberal (hijos de gatos, gatitos).

  

El PSOE proposa desbloquejar les llistes electorals, però insisteix a mantenir-les tancades. Estupend! Amb aquest gran pas cap a la democràcia els indignats es faran del PSOE.

I diu Rubalcaba: “Nos comprometemos a no subir los impuestos a los asalariados”. Quin horror! 

"La UE teme ahora que la austeridad aplaste el crecimiento económico". Doncs, com he dit abans, sembla que la crisi genera crisi.

"Atenas recorta otros 6.600 millones". Encara els en quedaven tants? Quan acabarà açò? Què no serà Grècia l'hidra dels mil caps?

Chacón: "Ahora somos más fuertes". Ara que anem a perdre i que hem fet la política del PP? Ahora somos más fuertes? Bravo!

“El candidato [Rubalcaba] promete acabar en la [pròxima] legislatura con el fraude fiscal”. Amb aquestes paraules, qui el voldrà votar? Què farà l’espanyolet, el basquet i el catalanet sense defraudar hisenda?

"Tres directivos de Novacaixagalicia reciben 23,3 millones por su cese". Sort que les retallades que ens fa el govern serveixen per a alguna cosa. Si restem aquests 23,3 milions dels 2.465 que prèviament els hem regalat, encara els en queden 2.441,7 per a obsequiar els seus amics. Està bé, molt bé. Aquest és el sistema neoliberal que tots volem quan votem el partit bifront PPSOE.

"La ex directora general de la CAM (…) afirmó que recurrirá ante los tribunales para recuperar la pensión vitalicia que iba a cobrar al jubilarse, de casi 370.000 euros al año". Correcte! La llei és la llei, col·legues. Si les lleis de retallades als pobres (sanitat, pensions, educació, dependència, etc.) van a missa, per què no aquesta, que és més catòlica encara? El legislador neoliberal les ha fetes totes (i les que farà!). És el que nosaltres volem: l’hem votat i el votarem. Sort que els polítics ens fan cas, com volen els del 15-M.

"Rajoy derogará la ley del aborto, educación para la ciudadanía y el canon" (vaya por dios! També el cànon?). La derogació de la llei de l’avortament és essencial per a superar la crisi, igual que el matrimoni homosexual i la llei de protecció de la maternitat (píndola del dia desprès). Com ens ajudarà, si no, la Providència divina que dirigeix (per això és pro-vident) el desenvolupament de la crisi?

"Maria Dolores de Cospedal [en Antena 3] pide que se negocie la actual “cobertura” de los trabajadores". Està clar que el problema de l’economia són els treballadors. Quan treballen, perquè cobren massa. Quan estan a l’atur, perquè cobren el subsidi de desocupació. El dia que desapareguen, açò serà Xauxa. Gràcies, Doloretes.

Rosa Mª. Artal diu: "Artur Mas sigue en su cruzada privatizadora. Lo último poner a la venta 37 edificios entre ellos el de la Bolsa de Barcelona. Hace unos meses ya declaró que solo la policía y las cárceles deben mantenerse como monopolio público. Y que el rol de la administración debe limitarse a “evitar las ineficacias del mercado” (Vide, si vols, El Periscopio). Com és possible privatitzar tantes coses, tot deixant al nostre càrrec la policia i les presons, precisament aquestes dues institucions que tan poca gràcia ens fan? Si quelcom dolent pot esdevir-nos, no cap dubte que esdevindrà, diu la llei de Murphy. Per tant, un cop començat a privatitzar, aplegarà un moment en què tot estarà privatitzat, fins i tot policia, presons, govern i nació. No sabem quina firma comercial serà propietària de Catalunya, ni si Catalunya serà filial d’una altra firma, propietària d’Espanya, ni tampoc si aquesta serà filial de la propietària de la UE. Però què dic? Si ja tenim propietari privat de Catalunya, d’Espanya, de la UE: els mercats! Aquests són els autèntics propietaris. Atenció: no seran, són. I nosaltres, ben contents, com propietat seua que som, votarem els funcionaris (polítics, diuen) que ens han ordenat eixos mercats. 

           Ah! Se m'acudeix un altre oxímoron: un nacionalista que també siga privatitzador.