De Bush a Obama

• La política internacional de Bush es basava, principalment, en la lluita contra el terrorisme, una manifestació prou important de la qual era la teoria de la invasió d'un país mitjançant la guerra preventiva.

• La d'Obama consisteix en una cosa més complicada, en un "sí, però no". Contra la guerra preventiva practica, entre altres, "la invasió d'un país mitjançant l'ajuda humanitària". Per exemple, Haití. El canvi ha sigut aquest tipus d'invasió: en lloc de guerra preventiva per apoderar-se de l'economia d'un país, invasió preventiva d’ajuda humanitària abans de dominar-lo. Per a què? No per apoderar-se de l'economia (supose), que no en té (o han trobat petroli?), sinó per a controlar Venezuela, que té petroli (no oblidem que els EUA ja disposen de 7 bases militars a Colòmbia), i evitar el recent gir independentista sud-americà. Potser, també per impedir que els haitians s’escampen pel món, tot fugint de l’horror, i els contaminen la seua misèria.

• Per què pensem açò? Perquè, com a senyors i amos del món, els EUA no han volgut posar-se, en aquest cas d'ajuda humanitària, a les ordres de l'ONU, com tot “quisque”, i perquè han enviat marines, 10.000 marines, i en pensen enviar 10.000 més (no s’ha dit res de metges nord-americans ni de milers de voluntaris treballadors socials humanitaris, no vinculats a interessos econòmico-militars, religiosos, etc., que farien falta).

• Algú dirà que no és Obama, sinó les imposicions dels interessos econòmics-militars tradicionals, els mitjans de comunicació i l'egoisme subnormal dels nord-americans qui l'obliguen. Doncs, això mateix. Cosa per la qual podem dir que l'epidèmia que ens amenaça permanentment són els EUA, amb Obama o sense Obama, si els déus no hi posen remei. En "Público" del dia 20 recordava Isaac Rosa una vinyeta de Chumi Chúmez on una calavera deia: "las plagas del próximo siglo seguirán siendo el sida y el ejército norteamericano".

Chumy Chúmez