Per a què serveixen les crisis?

Idea de Jaime Romero

• És aventurat respondre a una pregunta tan general si u no és expert en economia. Però no heu pensat mai que les crisis podrien ser necessàries al sistema en què vivim ens movem i som? Que les crisis són beneficioses per als que les gestionen, sobre tot si tenim en compte que, al menys pel que fa a aquesta, pertanyen al sector dels que l'han provocada (que tot canvie per a que tot continue igual)? No vull dir amb açò que l’hagen provocada intencionadament (encara que també podria ser). No obstant, la seua imprevisió, la seua irresponsabilitat, el seu afany de diners i, en fi, el seu menyspreu dels que poden ser víctimes de les seues accions i la seua crueltat envers ells, fan pensar que les crisis són necessàries al sistema. Perquè el sistema és això: menyspreu, crueltat, irresponsabilitat, imprevisió, afany insaciable de beneficis.

• Creieu que amb la superació de la crisi millorarà la situació dels que eren ja víctimes de l'anterior situació d'esplendor econòmic i desenvolupament desbocat? Els treballadors seran empresaris? Els miserables desheretats del món seran els amos de la situació? És a dir, els responsables pagaran la seua culpa o el seu error i es rescabalarà a les víctimes?

• Mireu, si no, què hom proposa com a regla d'or: abaratir l'acomiadament; és a dir, augmentar l'atur per a eliminar l'atur. Jo sempre he pensat que, amb el sistema on estem, vivim, ens movem i som, només hom surt de la crisi augmentant-la (aquí o en altra part del món), que la riquesa es crea incrementant la pobresa (i acabant amb les reserves planetàries) , que l'aliment del progrés econòmic és l'espoliació. Mirem, si no, el que ha passat fins ara a nivell mundial.

• Els ciutadans electors confirmen desgraciadament les meues perverses teories. Hi ha motius per a pensar que el poble creu (o actua com si ho creguera) que la crisi l'han provocada les víctimes (volen tornar a la situació anterior). Per tant, es lliuren a les mans dels causants directes o que mantenen la mateixa manera d'enfocar la gestió político-econòmica: els que proposen un sistema basat en la imprevisió (la irracional “mano oculta” del mercat), la irresponsabilitat, el menyspreu de les possibles víctimes, la crueltat, la cobdícia desenfrenada de beneficis oculta darrere la mano oculta del lliure mercat, dogma sagrat que resoldria els problemes com el “deus ex màquina” del teatre clàssic… I és que eixe poble, que "unido jamás será vencido", sent igual.

• Per això pense, a vegades, que l'ésser humà és un producte defectuós de l'evolució i, a vegades, que els mitjans de comunicació, massivament en mans dels seus enemics, l'enlluerna i el sedueix. I, de vegades, les dues coses al mateix temps.

• Per a què serveixen, doncs, les crisis econòmiques? De les anteriors no vull parlar. D’aquesta, però, m’ho imagine: per a augmentar el poder dels poderosos i disminuir el poder dels dèbils (eixos dèbils que creuen formar part dels poderosos)? Això sembla, si jutgem a partir del que estan fent els uns i els altres (que tot canvie per a que tot continue igual que abans).