Les vides secretes que ens dominen (per a bé o per a mal)

                           

En el llibre: "Incógnito (Las vidas secretas del cerebro)", David Eagleman ens diu: "... casi res d'allò que passa en la nostra vida mental està sota el control conscient..." (pàg. 17). En un partit de beisbol, jugat el 1974, hom va registrar la velocitat de la bola més ràpida llançada per un jugador a 44,7 m. per segon. Per tant, en 4 dècimes de segon creuà la base meta. Però, malgrat que la consciencia necessita més temps per a addonar-se'n (al voltant de mig segon), el batedor colpeja la pilota quan aquesta aplega i respon adequadament al llançament de l'altre, mig segon abans de ser conscient del fet. És, doncs, el cervell qui ho ha realitzat, no l'activitat conscient. En aquest cas, com en milions d'altres, el nostre cervell actua de forma independent. Hi ha quelcom en nosaltres que no som nosaltres; quelcom que ens dirigeix i ens fa actuar. Com diu literalment l'autor: "La ment conscient no es troba al centre de l'acció del cervell, sinó més bé en una vora llunyana, i no ou més que murmuris de l'activitat" (pàg. 18). 

Aquest exemple em fa pensar en altres fenòmens que ens afavorixen menys, com, p. e., el cas de la propaganda, el de la manipulació..., etc. De la mateixa manera que el cervell actua al marge i en lloc de la consciència, com si fórem conscients del que fem, de la mateixa manera actuem moguts per conviccions imposades per la publicitat o per la manipulació més o menys socials. Hi ha quelcom fora de nosaltres que actua en nosaltres a l'hora de decidir en política, a l'hora d'elegir les diversions, a l'hora de decidir... (què sé jo? L'economia? El partit que ens ha de governar?...). Hi ha un subterrani polític, un subterrani, de costums i modes, un subterrani de creences, de conviccions, de costums que acceptem com nostres, però que són (com suara hem dit del cervell) alienes a nosaltres, a la nostra consciència. Hi ha un impersonal, una espècie de monstre que actua i pensa en el nostre lloc com si fórem nosaltres. Casi sempre som persones fictícies, persones... aparents... falses persones que ens suplanten. Darrere d'aquest fenòmen està, a més, la tendència humana a "fer el que fan" i "pensar el que pensen", el treball científic dels manipuladors político-econòmics.

 
            


           

Si no és així, com podríem explicar que un poble explotat pel PP vulga votar-lo altra vegada? Som drogodependents? Som sado-masso? O símplement som uns altres, diferents dels que creiem: el cervell socio-polític impersonal, inconscient, alienat, que domina i manipula la consciència socio-política? Som nosaltres, tu, jo, nosaltres, vosaltres elles, ells? O som un magma impersonal que vol devorar-nos a tots i a totes, fins que no quedem ningú que tinga consciència i pense, un magma de residus en combustió creixent que s'ho tragarà tot?

           

Hauríem d'actuar com proposa Ramón Cotarelo respecte a Catalunya en l'article: 


"Què faran els Mossos quan els arribi l’ordre de detenir polítics catalans?". 

Hem d'actuar des de nosaltres, des de la nostra consciència, no des de l'australopitecus, no des del magma dels interessos aliens, no des de la por, sinó des de la nostra consciència necessitada. Hem de revoltar-nos contra el cervell preconscient comunitari d'australopitecus, el magma pepero, el Rajoy magmàtic, un PP que ens tragarà per a sempre (encara que es recolze amb un sector del PSOE). Hem d'actuar des del jo de cadascú individual: el conscient anti-magmàtic. 

Si ens convertim en australopitecus, i ens traga el magma del PP, tardarem a ressorgir!

Si es que resorgim alguna vegada...


                                       

------------------------------
 En El Diario.es del dia 12/8/16 Ignacio Escolar escribia: 

"La grabación que hace unas horas publicamos en exclusiva es tan clara que el Consejo General del Poder Judicial debería actuar de forma tan inmediata como contundente. Un juez así no puede seguir un minuto más. No después de chalanear con un imputado al que promete que le archivará el proceso penal que pesa contra él mientras le indica lo que tiene que hacer para fabricar las pruebas contra la diputada de Podemos Victoria Rosell. “Lo acreditas, lo hacemos así, lo llevamos al procedimiento y entonces ponemos en marcha la maquinaria”, dice el juez Salvador Alba. Y así sucedió..."

" ...Que un juez se reúna a solas con un imputado sin presencia de su abogado ni del secretario del juzgado ya es bastante irregular. Pero que en esa reunión el juez le detalle a un imputado qué tiene que declarar la siguiente vez que vuelva al juzgado –esta vez, de manera oficial– para fabricar así una acusación contra una diputada es de una gravedad mayúscula. Aterradora. Terrible para la imagen de la justicia y de la propia democracia de este país..."

"... Este proceso judicial contra Victoria Rosell o  las exclusivas sacadas de Youtube contra Pablo Iglesias son dos ejemplos de cómo funciona “la maquinaria”: esa relación perversa entre aparatos del Estado, periodistas sin escrúpulos y el Partido Popular. Ayer era contra los independentistas. Hoy, contra Podemos. Mañana puedes ser tú".