Aquest país està en una situació política que podríem qualificar de predictatorial.

                           

La gracieta (i gracietes) dels darrers dies ens pre-anunciava un futur dictatorial pròxim. Aquest país estava, encara ahir, en una situació política que podríem qualificar de pre-dictatorial. El PP en el poder exercia el poder més enllà del que li permeten i permetien les normes democràtiques habituals.

Per exemple, la judicatura (els jutges) deu actuar segons les lleis vigents, aprovades d'acord amb les normes democràtiques, però no segons els interessos de les campanyes electorals del PP, com aquest voldria.

"Algo le pasa al sistema cuando se supone que el poder judicial debe actuar de inmediato tras recibir las instrucciones del poder ejecutivo..." (en eldiario.es, per Iñigo Sáenz de Ugarte). Hom suposa (càndidament?) que el poder judicial és independent i jutja a tots per igual, segons unes lleis votades entre tots. És clar que no sempre és així. Tenim el PP que ens ho fa veure. Creieu que és correcte pensar que el jutge ha de fer els ulls grossos quan el delicte beneficia al PP en el govern i ha d'atacar sense misericòrdia quan el perjudica? Açò és el que passa quan des del poder executiu ens fan saber que "el poder judicial debe actuar de inmediato tras recibir las instrucciones del poder ejecutivo" (en campanya electoral, no ho oblidem).

.                                                  

Les corrupcions descobertes de membres del govern, amiguets i amiguetes, són innombrables. Heu-ne aquí unes quantes:

El cas Emarsa és un cas de presumpta corrupció política en la gestió de l'Empresa Metropolitana d'Aigües Residuals de València, SA (EMARSA), una societat pública, sobre la qual s'investiga un frau de 26 milions d'euros entre 2004 i 2010. Es troben 31 persones imputades, i entre elles destaca Enrique Crespo (PP), ex-alcalde de Manises, ex-vicepresident 2n de la Diputació de València, diputat provincial i president d'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics (EMSHI), la qual posseïa el 100% de les accions d'EMARSA. En l'actualitat, aquest procés es troba en fase d'instrucció, investigat pel magistrat Vicente Ríos Segarra, titular del Jutjat d'Instrucció número 15 de València.

Operación Pitiusa: 88 detinguts (entre ells 15 empleats públics) per robatori i venda de dades confidencials de la Administració.

Operación Pokémon casos de corrupció en polítics gallecs; Cas Dívar..., etc. ..., etc. ..., etc. ...

La prohibició de la estelada en el final de copa al Nou Camp, (final de copa que abans era del "generalísimo" i ara és "del Rey"). Els habitants d'un país prohibeixen la bandera d'un altre en una competició esportiva realitzada en terreny d'aquest. Potser seria millor que espanyols i catalans no competiren esportivament entre sí, car l'enfrontament entre dominants i dominats crea sempre problemes. Més, quan aquests determinen quina bandera es pot usar. Millor seria, enfrontaments entre iguals com Catalunya-França o Catalunya-Alemanya, o catalunya-Anglaterra o... etc. No mai imperi-colònia, com és el cas i queda subratllat amb la prohibició de què parlem.

                           

I el que vol evitar, per damunt de tot, el poder feixista és que el poble s'unisca. Per això provoca la tensió en el tema de l'estelada (en la qual ja li ha surtit el tir per la culata), o en la qüestió de les mentides que diu respecte a les autonomies (que si perden empreses, que si estan en crisis econòmica..., etc. per ser massa autonòmiques). Voldria que del problema o problemes creats per ell s'acusara a aquestes regions autònomes (País Valencià, Catalunya, etc.). Però alguna vegada l'excés de cobdícia el traeix i li surt el problema de l'estelada. Aquí hom li veu les ungles i els ullals: la bèstia amb la caverna de la boca oberta i amb els queixals amenaçant-nos.

Acabe de fer una petita al·lusió a les corrupcions d'una Espanya de vocació totalitària. Obriu els ulls a l'esdevenir diari i en trobareu a dojo: amenaces i propaganda electoral a base de ficcions informatives, de mentides en abundància, de perills i/o fortuna, segons qui surti vencedor.

No obstant, la intel·ligència política ha entrat en raó. És el que la premsa d'avui (el Levante del 21/5/16, p. e. ) ens conta: "cabe el riesgo de generar un daño al recurrente, al impedirle que "de forma pacífica, se manifieste y exprese su ideología política con la exhibición de la bandera estelada".

"Por ello, sostiene que concurren razones suficientes para levantar la prohibición al amparo de la libertad de expresión".

"El valor del pluralismo político comporta la libertad para pensar y expresarse", plantea el juez, quien añade que la democracia "ampara la discrepancia y las formas en las que esta pueda manifestarse, siempre que esa expresión sea a su vez respetuosa con los derechos de los demás". 

Aquest jutge no segueix les indicacions dictades pel Suprem. Està vist que hi ha polítics i polítics, jutges i jutges. I, a més a més, està el

                              "poble, el poble unit".