La dificultat és l'esquer del desig

 

                  

“La dificultat és l’esquer del desig”..., “anem a pensar el que no sabem”... Precisament allò que ens fa pensar i actuar, allò que ens fa estimar i ens fa viure, és allò que ens porta més enllà del que sabem (Paco Miralles).

“La dificultat és l’esquer del desig”...,Hi ha expressions el significat de les quals es desborda fora dels límits habituals. Funcionen com magranes explosives (normals o petites) que, en lloc de destruir, omplin l'espai de significat, l'il.luminen com coets de llum, i ens fan veure allò que estava dissimulat o encobert al nostre voltant o dins del nostre cervell. Una d'aquestes expressions podria ser la que acabem de citar, és a dir: "La dificultat és l'esquer del desig". Les dificultats ens posen entrebancs, o, d'alguna manera, impedeixen assolir el que necessitem. I casi sempre necessitem allò que desitgem o desitgem allò que necessitem. Les dificultats per assolir quelcom, fins i tot allò que no tenia especial atracció per a nosaltres, és com un esquer, un estímul, una temptació, que ens desperta el desig de superar-les. 

         Como el fin del Imperio Romano. Serà veritat? De nosaltres depén.

La teoria de la dificultat, o dificultats, com esquer del desig en el cas de la nostra política, s'acompleix d'una manera inversemblant. Desprès d'uns mesos de govern decebedor, d'un govern "rajoyano" que ens està portant "por la calle de la amargura" (com solien dir els vells de quan jo era jove), que ens ha suposat un mont de dificultats, aquestes dificultats sembla que van a ser l'esquer del desig de la mateixa cosa: el PP. Sembla que el poble de l'Espanya Una, Grande y Libre no escarmenta, és un cas excepcional per demostrar fals el principi que les dificultats són l'esquer del desig d'eliminar eixes dificultats.

 

Si no fem un pensament i ens unim totes les esquerres, tindrem el que volem (¿?): les dificultats reduplicades; tindrem el PP reduplicat. Això és el que mostren les enquestes, si les esquerres no s'espavilen i s'uneixen. I s'uneixen per reconèixer els problemes reals de la Península.

I dins dels problemes reals de la Península està el cas català. 

Puigdemont conversa amb una autoritat de l'Unió Europea

"...Malgrat el que repeteixen tots els aparells d'agitació i propaganda de tots els partits espanyols sense excepció, les eleccions de juny poden ser la prova del naufragi d'un sistema en crisi i sense alternatives. I el territori principal en què es manifesta aquesta crisi és precisament l'únic en el qual s'ha articulat una oposició seriosa al règim oligàrquic espanyol: Catalunya. Els espanyols han de tornar a les urnes perquè els seus partits polítics són incapaços de trobar una resposta al procés català. I al juny descobriran que segueixen sense trobar-la perquè, si no es reconeix el dret d'autodeterminació de Catalunya, no n'hi ha cap". (Palinuro, al periòdic "El Món").